Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Vilaseca i Marcet, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juliol 1919 – 13 abril 1995)

Advocat, jurista, empresari i mecenes. Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill.

Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62.

Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986.

Vilalta i Vidal, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 2 març 1905 – Berlín Oriental, Alemanya, 15 novembre 1981)

Polític i advocat republicà. Participà, integrat en el grup de “L’Opinió”, en la fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona (1931-33).

El 1933, juntament amb l’esmentat grup, se separà de l’ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona (1934-36).

President del Consell Directiu de la Unió de Municipis Espanyols (1934) i membre de la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1936).

S’exilià el 1939 a Mèxic, on continuà l’exercici de la seva professió.

Fou el pare de l’escriptora Maruxa Vilalta i Soteras.

Vidal i Andreu, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 29 octubre 1941 – 23 març 2007)

Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge. Exercí a Maó (1967-70) i a Sabadell (1970-79) fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004.

Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears.

Redactor, en la Comissió de Juristes, de la Compilació del dret civil especial de les Balears, i també redactor de l’obra Reglas Mínimas del Proceso Penal per a l’ONU.

Fou cofundador de Jutges per a la Democràcia (1983) i de l’Associació de Juristes de les Illes Balears i rebé diverses distincions, entre les quals diverses dels col·legis d’advocats i dels col·legis de procuradors dels tribunals de Catalunya, el Premi Ramon Llull de les Illes Balears (2003), el premi Justícia de Catalunya (2004) i, a títol pòstum, la Gran Creu de Sant Ramon de Penyafort (2007).

Verdaguer i Callís, Narcís

17 Respostes

(Vic, Osona, 29 octubre 1862 – Barcelona, 5 abril 1918)

Advocat i polític. Germà de Magí. Estudià al seminari de Vic, on fundà la revista “L’Almogàver” (1882). L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret i féu de corresponsal del setmanari vigatà “La Veu del Montserrat”.

Participà en el míting catalanista de la Llotja de Barcelona (gener 1885) i fou un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista, entitat que presidí el curs 1887-88. Com a secretari de relacions de la Lliga de Catalunya fou el principal promotor de la campanya contra l’article 15 del codi civil (1889).

Participà en la formació de la Unió Catalanista, i fou el fundador i director del setmanari “La Veu de Catalunya” (1891-98). Partidari d’un catalanisme moderat i possibilista, s’enfrontà amb els plantejaments del diari “La Renaixença”, molt més intransigents i radicals. L’any 1897 fou elegit vicepresident de la Unió Catalanista, i es mostrà favorable a la participació electoral del catalanisme.

Advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries, el febrer de 1898 fou elegit secretari del Foment del Treball Nacional, des del qual càrrec influí notablement en l’evolució cap al catalanisme d’importants industrials (Albert Rusiñol, Ferrer-Vidal, etc.). Féu costat al programa del general Polavieja, i participà en mítings demanant el concert econòmic (1899).

Cedí “La Veu de Catalunya” al seu amic Prat de la Riba, perquè la convertís en diari i portaveu del catalanisme moderat. Al gener de 1900 fou elegit president del Centre Nacional Català, grup que aplegava els seus amics més fidels (Prat, Cambó, Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc.). En formar-se la Lliga Regionalista (abril 1901), fou nomenat vicepresident de la seva junta.

S’apartà uns quants anys de la política per manca de salut, i fou regidor de Barcelona (1909-10), diputat provincial (1911-13) i diputat a corts per Vic (1914-16). Creà i dirigí la borsa de treball de la diputació de Barcelona (1912), i fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País (1910-11) i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1917-18).

La seva influència sobre Prat i sobre Cambó, que fou el seu passant, fou fonamental per a la configuració d’un catalanisme conservador i catòlic, lligat als interessos dels grans industrials de Catalunya. Els seus articles de la campanya de l’any 1889 foren recollits en el llibre La primera victòria del catalanisme (1919).

Estigué casat amb Francesca Bonnemaison i Farriols (la boda tingué lloc el 19 de juliol de 1893).

Vallès i Pujals, Joan

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 12 novembre 1880 – Barcelona, 29 juny 1966)

Polític, advocat i escriptor. Membre de la Lliga Regionalista, en representava l’ala més liberal. Fou un dels autors del projecte d’autonomia de la Mancomunitat Catalana (1918) i, més tard, el 1923, va intentar -sense aconseguir-ho- un apropament de la Lliga a la dictadura de Primo de Rivera.

Diputat de Girona al Parlament de Catalunya (1932), formà part del Consell de la Generalitat com a conseller d’Obres Públiques (1935-36) durant el període de suspensió de l’Estatut.

Ulled i Altemir, Rafael

3 Respostes

(Sarinyena, Aragó, 1885 – Barcelona, 29 abril 1938)

Polític, advocat i enginyer. Germà de Jesús i Josep. Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears.

Antisolidari fervent, diputat provincial (1911-15) i regidor de Barcelona (1915), pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit. Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província; membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals.

Al juliol de 1936 fou detingut i empresonat al vaixell Uruguay, on fou assassinat.

Udina i Martorell, Santiago

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 desembre 1911 – 17 març 2006)

Advocat i polític. Germà de Frederic. Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil.

Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament (1962), sots-secretari d’obres públiques (1965-70), procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina; a més, presidí el Cercle Català de Madrid.

El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular.

Tomàs i Piera, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1900 – Guadalajara, Mèxic, 9 gener 1976)

Polític i advocat. Adscrit a la línia d’un nacionalisme republicà, col·laborà, juntament amb A. Rovira i Virgili, en la formació d’Acció Republicana, i, en fusionar-se aquest darrer partir amb Acció Catalana, del Partit Catalanista Republicà, del qual fou un dels dirigents. Responent a la crida de F. Macià passà després a l’Esquerra Republicana de Catalunya.

Durant la República fou diputat a corts (1933 i 1936), secretari de la Diputació Permanent, ministre de treball (set/1936), vicepresident de les corts i cònsol general al Canadà.

Morí a l’exili.

Soler i Palet, Josep

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 31 juliol 1859 – Barcelona, 22 novembre 1921)

Advocat i historiador. Es dedicà especialment a l’estudi de la ciutat de Terrassa i a la pintura quatrecentista. Militant dels ideals regionalistes, col·laborà a “La Veu de Catalunya” (1891-1901), “La Renaixença” (1892-1900) i “Ègara” (1892-1911), entre altres periòdics. El 1906 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i fou corresponent de la de Història i president de la Societat Artístico-Arqueològica. Va llegar a Terrassa el seu fons arqueològic i biliogràfic juntament amb la casa pairal, on fou instal·lat el Museu-Biblioteca Soler i Palet. Entre els nombrosos estudis publicats cal esmentar Ègara-Terrassa (1928).

Soler i March, Leonci

3 Respostes

(Manresa, Bages, 6 desembre 1858 – 24 agost 1932)

Advocat, arxiver i polític. Germà d’Alexandre. Cursà la carrera de dret a Barcelona i els estudis d’arxiu a l’Escola Superior de Diplomàtica a Madrid.

El 1882 fou nomenat arxiver municipal de Manresa i representà aquesta ciutat a les corts fins al 1910, any en què fou elegit senador per Barcelona, com a candidat per l’Econòmica d’Amics del País.

Regionalista monàrquic, portà a terme una campanya en pro de l’autonomia i de la llengua catalanes. Es dedicà especialment a l’estudi dels trescentistes.

Fou el pare de Lluís Soler i Terol.