Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Ferrús, Gabriel

3 Respostes

(Barcelona ?, fi del segle XIV – Catalunya, segle XV)

Poeta. Fou batlle de Tàrrega (1437-40), advocat i ciutadà destacat.

La seva activitat poètica, anterior als anys 1420-30, el fa contemporani de l’obra de Jordi de Sant Jordi. Una obra de joventut és el Plant fet per la mort del rey En Ferrando en persona de la Reina (1416).

Amb poesies que s’allunyen dels retoricisme de l’època, mantingué debats amb poetes contemporanis. De les seves poesies restants, conservades totes en el Cançoner Vega-Aguiló, cal esmentar la Requesta d’amor tençonada i la composició de to popular Pus flach son que nulha stopa.

Ferrer i Nogués, Francesc

Deixa un comentari

(Lleida, vers 1572 – Catalunya, segle XVII)

Doctor en dret civil i canònic. Exercí d’advocat durant vint anys i després fou jutge reial ordinari de Lleida.

És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català: Commentaria sive glossemata ad utiliorem quandam ex constitutionibus Principatus Cathaloniae incipientem (Lleida, 1617), sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupil·lar, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra (Lleida 1629).

Ferrer i Garcés, Ramon

Deixa un comentari

(Aitona, Segrià, 18 octubre 1803 – Barcelona, 1 gener 1872)

Metge. Va ser el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona.

Fou president de l’Ateneu Barcelonès i vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Publicà, entre altres obres sobre medicina, Tratado de medicina legal (1848).

El seu germà fou Miquel Ferrer i Garcés  (Aitona, Segrià, 1817 – Lleida, 1896)  Polític i advocat. Fou governador civil de Barcelona durant la Primera República (1873).

Ferratges i Mesa, Antoni

2 Respostes

(Santiago de Cuba, Cuba, 12 maig 1840 – Barcelona, 21 febrer 1909)

Polític i advocat. Inicialment liberal, s’inscriví en el partit maurista.

Fou diputat per Vic (1869), governador civil a Girona (1871) i Castelló de la Plana, diputat a Corts per Granollers (1881-87 i 1891-95) i senador per Barcelona (des de 1896).

Fernández i Díaz, Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 desembre 1961 – )

Polític. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona.

Militant d’Alianza Popular des del 1980, fou president de Noves Generacions (1983-91). Regidor a l’ajuntament de Barcelona des del 1989, substituí Aleix Vidal-Quadras com a president del PP a Catalunya en el congrés de setembre de 1996.

President del grup municipal popular i membre del consell general de la Fira de Barcelona fins el 1999. Fou elegit diputat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 17 d’octubre de 1999, i passà a ésser president del grup popular al Parlament.

Fernández de Calderón i de Toledo, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1722 – 1791)

Advocat, filòleg i historiador. Baró de Santa María das Arenas. Estudià a Cervera, i fou superintendent de Zamora (1752-62).

El 1762 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs d’història, d’epigrafia i d’etimologia catalans.

Feliu de la Penya i Farell, Narcís

19 Respostes

(Barcelona, octubre-novembre 1646 – 14 febrer 1712)

Advocat, publicista i historiador. Fill de Narcís Feliu i germà de Salvador. Assolí el grau de doctor en lleis. Fou l’home que centrà la recuperació econòmica catalana durant el darrer quart del segle XVII i el primer del XVIII, fins al 1714.

Tant en el camp de l’acció pràctica com en els seus escrits intentà d’introduir a Catalunya el marcantilisme comercial dels grans ports europeus. Portaveu dels gremis, aviat es convertí en l’home més important del grup actiu i progressista de la burgesia, que, d’ençà del 1680, començà a plantejar-se la recuperació del floriment de l’antic comerç català.

Membre destacat de la Junta de Comerç de Barcelona, el 1681 va publicar Político discurso en defensa de comercio y las artes de Cataluña, a petició dels gremis tèxtils barcelonins. Va publicar també Fénix de Cataluña. Compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas (1683), l’obra més representativa del moment històric i de l’ideari de Feliu i del seu col·laborador Martí Piles.

El 1691 féu publicar, sota el nom de Phesio Mayo, un Ramellet de tintures. El 1709 publicà Anales de Cataluña y epílogo de los hechos de la Nación catalana desde la primera población de España hasta el presente año (3 volums).

Les seves obres són escrites en castellà, bé que declara fer-ho per raons de propaganda.

Defensor de les pretensions dinàstiques de Carles d’Àustria, va ésser perseguit i empresonat per les autoritats borbòniques durant el període 1704-05. Després va ésser advocat del rei Carles III, que li va concedir l’hàbit de l’orde de Sant Jaume.

Farrés i Sabater, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 abril 1945 – 13 febrer 2009)

Polític. Com a advocat laboralista i militant del PSUC va participar en la lluita antifranquista durant els darrers anys de la dictadura.

El 1979, en les primeres eleccions municipals de la democràcia i encapçalant les llistes del seu partit, va ésser elegit alcalde de la seva ciutat, càrrec que ha renovat en totes les eleccions posteriors, fins al 1999.

Diputat al Parlament català des del 1992. Fou una de les figures emblemàtiques de la política municipal catalana.

Fàbregues, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 10 abril 1651)

Polític i advocat. Fou fiscal de la Generalitat, de la qual el 1638 era delegat al Consell de Cent, institució a la qual també pertanyia, per tal de tractar de la repressió del contraban.

El 1641 fou un dels delegats dels diputats als consellers per informar sobre l’aliança amb França durant la guerra de Separació. El mateix any anà com a ambaixador de la ciutat a Cadaqués per entrevistar-se amb l’arquebisbe de Bordeus. El Consell l’elegí com a membre, per dos anys, de la junta administrativa del nou batalló.

El 30 de novembre de 1642 fou elegit conseller terç. Ingressà, com a advocat, a la Reial Audiència de Barcelona. Actuava d’enllaç entre els Consell de Cent i el Consell Reial el 1647. Li fou concedida pel virrei l’escrivania d’Ullastret, però aquest càrrec i d’altres serien revocats per pertànyer-ne la provisió al Consell.

El 30 de novembre de 1650 fou elegit conseller en cap. Per trobar-se fora de la capital, no jurà el càrrec l’1 de desembre, com era usual, sinó fins al cap de dos dies.

Morí quan continuava encara el seu mandat.

Ezcurra Carrillo, Luis

Deixa un comentari

(València, 1923 – Madrid, 18 juliol 2005)

Advocat i periodista. Treballà a “La Vanguardia” (1952) i fou professor de l’Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59).

Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959).

Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organització de Televisió Iberoamericana.

Posteriorment passà a la direcció d’Antena 3 Ràdio i d’Antena 3 Televisió.