Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Giral i d’Arquer, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1894 – 1953)

Advocat. Afiliat a la Joventut Nacionalista de Barcelona, va escriure L’actuació de les joventuts nacionalistes (1920).

Preocupat pels problemes de l’habitatge, fou un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu. Les institucions socials i els problemes obrers (1920).

El 1921 fou pensionat per l’ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia.

Va fer també alguns estudis sobre dret i institucions marítimes catalanes.

Gili i Casanovas, Nemesi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1888)

Sociòleg. Era advocat, metge i militar.

Dedicà els seus esforços a millorar les condicions de vida de la classe obrera. Fou secretari del president Estanislau Figueras.

El 1873, arran dels fets d’Alcoi impulsats per l’alcalde Albors, substituí un dels treballadors presos i fou condemnat a mort, per bé que tal sentència li fou commutada.

Gibert i Sans, Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 1795 – 22 setembre 1873)

Polític i advocat. Ocupà diversos càrrecs públics a Barcelona. fou un dels qui hi impulsaren el projecte de Pla Cerdà.

Presidí el consell d’administració del ferrocarril Barcelona-Mataró, el primer del país. Figurà entre els fundadors del Conservatori del Liceu.

També destacà en l’exercici professional.

Gay i Montalvo, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 març 1946 – )

Advocat. Especialitzat en dret civil i mercantil, fou president de la Federació de Col·legis d’Advocats d’Europa i del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya (1992-93).

Fou director i membre fundador de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i membre de la International Association of Lawyers.

Del 1989 al 1997 fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i, des del 1993, fou president del Consell General de l’Advocacia Espanyola (reelegit el 1996) i conseller de l’estat.

Gay i Beyà, Narcís

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 21 desembre 1819 – Barcelona, 5 gener 1872)

Advocat i assagista. Deixeble de Martí i d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona.

Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d’una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants.

Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).

Gassiot i Llorens, Joan

2 Respostes

(Pineda de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 15 setembre 1971)

Advocat. Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans.

En col·laboració amb R. Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes (1928).

Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat -corresponents als anys de la Catalunya autònoma-, de l’Enciclopedia Jurídica Española, la qual codirigí amb el seu pare Josep Gassiot i Magret.

Garriga i Massó, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1871 – 29 març 1956)

Polític i advocat. Un dels delegats d’Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa. Fou membre de la Lliga Regionalista i col·laborà després amb el Partit Democràtic de Canalejas.

Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat. Representà a corts el districte de la Seu d’Urgell i el de Barcelona. La Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País l’elegí per al senat fins al 1923.

Col·laborà a “La Veu de Catalunya”, “Revista Jurídica de Cataluña” i “Diario Mercantil”.

Garriga, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat i polític. Era doctor en ambdós drets. Tenia el títol de ciutadà honrat.

Pertanyia al Consell de Cent de la capital. S’hi mantingué després de les eleccions municipals de 1713. Formà part de l’organisme de govern provisional català durant el setge de 1713-14.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Garrabou i Bigas, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 setembre 1928 – 8 octubre 2002)

Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949).

Ha estat molts anys a l’estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia.

Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetració psicològica, i un recull de narracions Els homicides (1981), de caient existencialista.

Garganta i Fàbrega, Joan de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1902 – Medellín, Colòmbia, 1973)

Polític i advocat. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Miquel i de Josep Maria. Llicenciat en dret i en lletres. Contribuí al desvetllament cultural i cívic d’Olot. Col·laborador a “La Publicitat” i “El Matí”.

Milità a Acció Catalana. Alcalde d’Olot des de la instauració de la II República i diputat a la Generalitat per Olot. Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya (1938) procurà la normalització del culte catòlic.

Exiliat el 1939, professà la matèria d’història de la cultura a la Universitat d’Antioquia (Colòmbia).