(Reus, Baix Camp, 1859 – Vilafortuny, Baix Camp, 1926)
Advocat i escriptor. Col·laborà a diversos periòdics i publicà un recull poètic, alguns escrits jurídics i un estudi sobre les obres de Santa Teresa de Jesús.
(Barcelona, 1928 – 1960)
Escriptor. Era advocat. Fou un dels fundadors i animadors de la revista “El Ciervo”. Col·laborà a d’altres publicacions.
Després de la seva mort fou publicat un recull de les seves Poesies (1962).
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Advocat i escriptor. En 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.
És autor de memòries de caràcter històric i jurídic.
(Lleida, 1824 – 1865)
Periodista i advocat. Fou cronista de Lleida.
Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que es susceptible Lèrida.
(Barcelona, segle XIX – 1894)
Advocat. Fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona des del 1881 al 1894.
Era un gran col·laborador de l’obra municipal del famós batlle Rius i Taulet. Intervingué especialment als preparatius de l’Exposició Universal de 1888.
(Artà, Mallorca, 1905 – Barcelona, 1972)
Advocat i arqueòleg. Distingit per la seva aportació a l’arqueologia de Mallorca.
Ha fet diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al museu d’Artà. Col·laborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia (Alcúdia).
Com a darrera aportació científica, presentà les excavacions de la cova sepulcral de Son Maimó (Mallorca) al “Symposium de Prehistoria y Arqueología de Baleares”, celebrat a Palma el 1972.
(Barcelona, segle XV – 1504)
Advocat i funcionari reial. Cap del monopoli d’abastament de la carn de Barcelona i advocat de la Generalitat.
Col·laborador de Ferran II el Catòlic, fou nomenat lloctinent de Mallorca (1491), regent de la conselleria de Catalunya (1491-94), i del consell suprem d’Aragó (1494-1504).
Per la seva condició de ciutadà honrat barceloní i funcionari reial, Ferran II li encomanà, juntament amb Jaume Destorrent, la redacció del privilegi d’insaculació del Consell de Cent de Barcelona.
(Llessui, Pallars Sobirà, 6 desembre 1905 – Barcelona, 25 gener 1987)
Advocat, escriptor i productor cinematogràfic. Vinculat des del 1929 a productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, de la qual fou assessor.
Publicà la novel·la Verd madur (1957; traducció castellana –Siega verde– 1962), diversos mots de la qual, genuïns del Pallars, foren recollits al Diccionari català-valencià-balear.
Fundà, amb Amadeu Bagués, Pirene Films SA, per a promoure el cinema català (1960), i portà al cinema Siega verde (1960), que aconseguí d’estrenar en versió original catalana el 1968, després de tres anys de gestions personals amb la Dirección General de Cinematografía.
Contribuí al finançament dels primers films d’Antoni Ribas.
Ha escrit també la novel·la Una altra mena de fosca (1976).
(Barcelona, 1856 – 27 maig 1893)
Crític musical i advocat. En restar cec, escriví articles i altres treballs evocant els seus copiosos records de la vida musical.
Obres seves són La ópera en Barcelona (Estudio histórico crítico) i Tabla cronológica de las óperas cantadas en Barcelona desde la reedificación de su Casa-teatro en 1788.
(Vic, Osona, 3 abril 1833 – Madrid, 17 novembre 1896)
Advocat i polític carlista. Establert a Madrid, fou membre fundador de l’Asociación de Católicos de España, en fou secretari juntament amb Cándido Nocedal, amb qui va promoure els Estudios Católicos.
Defensor del carlisme, fou diputat a Corts el 1867, 1869 i 1871 pel districte de Vic dins les files de la Comunió Catòlico-Monàrquica. Col·laborà al diari “El Siglo Futuro” i va donar suport la Tercera Guerra Carlina.
Va escriure una Biografía de Carlos Luis María de Borbón y de Braganza… (1855) i Arqueología cristiana española.
Dades dels Països Catalans 