(País Valencia, segle XVI – la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, 1555)
Monjo cistercenc. Fou el darrer dels abats perpetus de Benifassà, amb vint-i-dos anys d’abadiat.
És autor del treball genealògic Aragonum clara insignia Regum i Vida de Juan II, rey de Aragón.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
Abat de Benifassà. Elegit per primera vegada el 1692, i reelegit dues vegades més.
Impulsà la construcció del claustre modern. Augmentà molt el fons de la biblioteca.
Fou definidor de l’orde i diputat. Eclesiàstic de la Generalitat Valenciana.
(País Valencià, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, segle XVII)
Darrer abat triennal de Benifassà. Fou elegit el 1611 i reelegit el 1617.
Del seu temps fou l’entrada del monestir a la Congregació de comunitats cistercenques de la Confederació, i l’adopció del termini abacial general de quatre anys.
Obtingué l’exempció de tributs que el monestir pagava habitualment a la Cúria de Roma.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1579)
Abat del monestir cistercenc de Benifassà, el primer dels triennals. En la pràctica fou abat perpetu, ja que resultà reelegit vuit vegades, fins a la seva mort.
Fou el primer Diputat Eclesiàstic de la Generalitat valenciana després que aquest càrrec deixà necessàriament de recaure sobre l’arquebisbe de València.
Féu moltes millores al seu monestir, sobretot pel que fa al servei d’aigües i a la consolidació de les muralles.
(País Valencià, segle XVII – Benifassà, Baix Maestrat, després 1680)
Abat quadriennal de Benifassà. Per mort del seu antecessor, fou elegit el 1667. Guanyà la reelecció el 1672 i 1680.
Fou el definidor de l’orde cistercenc a València.
(Xàtiva, Costera, segle XVI)
Darrer abat vitalici del monestir de Benifassà. Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment per part del papa d’abats triennals.
És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles I (el 1526), amb explicacions en castellà (Aragonum clara insignia regum, 1541), i d’una Vita Joannis II Aragonum regis.
Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543.
Berenguer Gisbert (Catalunya, segle XV) Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere IV de Catalunya, fou denunciat per heterodòxia.
Esteve Gisbert (València, segle XVII – Terol, Aragó, 1716) Religiós trinitari. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics. Fou predicador de Carles II i de Felip V de Borbó. Escriví obres religioses en castellà i en llatí.
Gregori Gisbert (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837) Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.
Jaume Gisbert (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cal·lígraf. En unió de l’il·luminador Domènec Crespí realitzà el bell còdex del Llibre del Consolat de Mar, de València (1407).
Llorenç Gisbert (Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1662. Fou prior dels convents de Llutxent, Alacant i València, i provincial d’Aragó. El 1690 publicà una biografia de santa Caterina de Siena.
Miquel Joan Gisbert (Tortosa, Baix Ebre, 1544 – Benifassà, Baix Maestrat, 1604) Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.
Pere Gisbert (Catalunya, 1215 – 1294) Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d’Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Abat de Benifassà. Cobrí un període triennal del 1608 al 1611, i un altre posteriorment. Fou reelegit encara el 1620.
En aquesta darrera ocasió fou el primer abat quadriennal del monestir, d’acord amb la reforma introduïda per la congregació del Císter.
Berenguer d’Almenara (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. En 1314 fou un dels assistents al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença, i un dels signants de l’acta de concessió del comtat d’Urgell.
Guillem d’Almenara (Catalunya, segle XIII – Benifassà, Baix Maestrat, 1250) Tercer abat de Benifassà (1248-50). Procedia de la comunitat de Poblet. Traslladà el monestir de Benifassà al seu emplaçament definitiu.
Guillem d’Almenara (Catalunya, segle XIII) Cavaller. En 1283 era un dels cent que havien de combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran, al desafiament amb Carles d’Anjou, encontre que fou frustrat per l’actitud del darrer.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1652)
Eclesiàstic. Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València. Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44.
Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626. El 1640, amb motiu de la rebel·lió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa.
Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers.
Dades dels Països Catalans 