(Catalunya, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1293)

Abat perpetu de Santes Creus (1260-93). Resolgué alguns conflictes de jurisdicció amb Poblet (1262).

El 1272 allotjà Ferran Sanxis de Castre i la seva muller, perseguits per l’infant Pere, el futur Pere II el Gran. Després de la tràgica mort de Ferran, en reclamà el cadàver i el féu posar a l’església del monestir, en un sepulcre de fusta.

Malgrats aquests precedents, les seves relacions amb Pere II el Gran serien cordials, ja que el rei anà dues vegades a Santes Creus el 1281 i en la segona de les quals manifestà el seu desig d’ésser enterrat al monestir, voluntat que posà al seu testament de 1282.

El 22 de març de 1283 el rei tornà al monestir per demanar consell a l’abat sobre la difícil situació política del país. L’abat assistí al monarca en els seus darrers moments, a Vilafranca del Penedès (1285), i seguidament fou enterrat al monestir.

L’any següent, en tornar de Mallorca l’hereu Alfons II el Franc, s’hi celebraren els solemníssims funerals. Tot seguit acompanyà el rei a Barcelona, on Roger de Lloria li manifestà la seva voluntat d’ésser enterrat als peus de Pere el Gran, desig que li confirmaria des d’Itàlia el 15 d’abril de 1287.

A la mort d’Alfons II (1291), l’abat Eimeric tractà, sense èxit, de reclamar per al seu monestir el cos del monarca difunt.