Arxiu d'etiquetes: 2015

Mainar i Benedicto, Montserrat

(Barcelona, 1928 – 22 febrer 2015)

Pintora i esmaltadora. Filla de Josep Mainar i Pons. Es formà a l’Escola Massana i aviat es convertí en figura important de l’art de l’esmalt.

És autora de l’antependi de l’altar major de Montserrat (1959).

Fou distingida amb el primer premi de l’Esmalt a la III Biennal Hispanoamericana (1955).

Gudiol i Corominas, Montserrat

(Barcelona, 9 juny 1933 – 25 desembre 2015)

Pintora. Filla de Josep Gudiol i Ricart.

Els personatges de la seva obra es mouen dins un món de misteri que l’aproximen al corrent surrealista. El seu dibuix, dinàmic i àgil, té un gran poder evocador.

Ha exposat en nombroses ciutats espanyoles i estrangeres, ha fet il·lustracions per a llibres i és primer premi internacional de dibuix de la Fundació Ynglada Guillot. El 1980 féu un Sant Benet monumental per al monestir de Montserrat.

Fou la primera dona a ingressar (1981) a la Acadèmica de Belles Arts de Sant Jordi.

Gubern i Domènech, Ramon

(Badalona, Barcelonès, 1926 – Barcelona, 21 agost 2015)

Professor i historiador. Deixeble de Vicens i Vives, col·laborà amb ell a “Índice Histórico Español” (1954-56).

Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d’institut.

Ha publicat Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957).

Girona i Benet, Maria

(Barcelona, 25 març 1921 – 8 març 2015)

Pintora. Deixebla i neboda de Rafael Benet. Autodidacta i esposa del pintor Albert Ràfols i Casamada.

Exposà, primerament, amb el grup Els Vuit (1946) i, després, individualment a Barcelona i a Madrid. Participà en els salons d’Octubre i de Maig de Barcelona. Fou professora de l’escola de disseny Eina.

Féu una estada a França i al començament rebé la influència dels fauvistes i dels cubistes; després derivà cap a un estil més simple i de caràcter intimista, proper al neoexpressionisme, i des del 1970 es dedicà al col·lage d’intenció irònica, evocadora dels temps passats.

Garriga i Vilarasau, Joan

(Barcelona, 29 març 1963 – 27 agost 2015)

Motociclista. El 1988 aconseguí la primera victòria en un gran premi, a Portugal, en la categoria de 250 cc i, aquell mateix any, es classificà subcampió d’aquesta modalitat, darrere de Sito Pons.

Posteriorment, i després de tres victòries en la modalitat de 250 cc passà a pilotar 500 cc, on mantingué un alt nivell (se situà entre els deu primers els anys 1991 i 1992).

Va morir en un accident de moto.

Garriga i Barata, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 26 abril 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 4 febrer 2015)

Poeta. Simbolista i existencial.

Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni… (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990).

Garcia i López, Josep

(Alcoi, Alcoià, 1 febrer 1916 – Barcelona, 24 febrer 2015)

Historiador de la literatura. Va ser professor d’institut a Girona i Barcelona i catedràtic de llengua i literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor d’una Historia de la literatura española (1948), una de les més completes, elaborades i comprensives que es publicaren en el seu temps, i després molt reeditada, i Introducción a la metodología del análisis estructural (1969).

Fundació Francesc Gòdia

(Barcelona, 1999 – abril 2015)

Entitat artística. Formada per familiars i amics de l’empresari, esportista i col·leccionista d’art Francesc Gòdia i Sales. La fundació, situada en un pis de l’Eixample, obrí una exposició permanent inaugurada al novembre de 2000.

Mostra pintura, escultura, ceràmica i altres objectes artístics d’un període que va del segle XII fins a temps recents, amb la voluntat de mantenir l’ambició d’una col·lecció particular. Els continguts de la mostra es modifiquen anualment.

El 2015 anuncià el seu tancament.

Foix, central tèrmica de

(Cubelles, Garraf, 1975 – juny 2015)

Central elèctrica, engegada al març de 1979. Pertanyia a Tèrmiques del Besós SA.

Funcionà amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament; el grup turboalternador tenia una potència de 520 MW.

Al juny de 2015 l’empresa anuncià el desmantellament gradual de la central per la poca utilització de la mateixa.

Ferran i Pagès, Ramon

(Reus, Baix Camp, 14 agost 1927 – 2 gener 2015)

Gravador. Es formà amb Modest Gener i, a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Professor a l’Escola d’Art de la diputació de Tarragona (1967-92), hi creà el Taller de Gravat (1979). Ha fundat i formà part de diversos grups artístics.

Especialment reconegut com a medaller, ha desenvolupat tècniques de gravat originals.

Ha rebut nombrosos premis i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981).