Arxiu d'etiquetes: 1999

Maluquer i Wahl, Joan

(Barcelona, 1910 – 1999)

Enginyer i escriptor. Fill de Josep Maluquer i Nicolau.

Autor de nombrosos treballs de divulgació científica, relatius sobretot a l’aviació i l’astronàutica: Manual de aeromodelismo i Aviación sin motor (1941), La locomotora (1943), Hierro (1943), El vuelo vertical (1944), Aviación heroica (1944), El cemento (1945), Por qué vuela el aeroplano (1945), A la conquista del espacio (1946), El átomo y la energía atómica (1948), Inventos y secretos de guerra (1950) i La conquista de la Luna (1970).

Magre i Servet, Jaume

(Cervera, Segarra, 1924 – Lleida, 18 maig 1999)

Professor, polític i activista cultural. L’any 1939 s’exilià a Montpeller. En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera.

Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida. Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie (1968-76).

Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes.

Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC.

Lluís i Pallarès, Joan

(Enviny, Pallars Sobirà, maig 1912 – Barcelona, 18 juliol 1999)

Folklorista. Fins a 19 anys, que es traslladà a Barcelona, féu de bosquerol, de mosso i de pastor per algunes pagesies de la comarca.

Amic de folkloristes com Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant, va escriure diverses obres sobre el folklore del Pallars: Records de la meva vida de pastor (1955), El meu Pallars (4 volums, 1959-79, amb un cinquè inèdit), L’home de la bossa (1960), Els pastors i les estrelles (1965), Històries i llegendes del Pallars (1971).

Llimona i Barret, Jordi

(Barcelona, 20 maig 1924 – 11 setembre 1999)

Escriptor i religiós caputxí. Va obtenir la llicència en teologia a Roma (1959).

La seva línia eclesial progressista es reflecteix a L’església i l’Estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans, tanmateix (1973), Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L’hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994), Viure (1996) i La tolerància (1997).

També ha publicat La noia de Cadaqués i altres històries (1970), un recull de narracions.

Lladó i Miquel, Miquel

(Castelldans, Garrigues, 22 maig 1919 – Andorra la Vella, Andorra, 16 agost 1999)

Escriptor. Líric i imaginatiu, ha publicat Els anys, els dies i les hores (1952), Els camins de la por (1971), Els dies sense demà (1977) i Terres altes (1979), i, entre altres, en castellà, Yo y mi perro (1947) i Hacia la vida (1953).

Lindín, Gonzalo

(Oviedo, Astúries, 2 juliol 1920 – Tarragona, 1999)

(Antoni Gonzalo i Lindín)  Pintor. Format a Tarragona, fou deixeble d’Ignasi Mallol i de Joan Rebull.

Els seus paisatges tarragonins li han valgut diversos premis, entre els quals cal esmentar el Ciutat de Barcelona de Pintura del 1973.

Fou professor de l’Escola-taller d’Art de Tarragona.

Guitart i Matas, Enric

3 Respostes

(Barcelona, 1 maig 1909 – 29 novembre 1999)

Actor teatral i cinematogràfic. Fill de l’actor i director Enric Guitart i Soldevila, es va formar en les companyies catalanes d’Enric Borràs i Maria Vila–Pius Daví.

A partir del 1939 es destacà com a primer actor de l’escena espanyola, sobretot en la interpretació del monòleg de P. Bloch Les mans d’Eurídice, que representà milers de vegades en castellà i, darrerament, també en català.

Garcia-Borbón i Fernández de Henestrosa, Llorenç

1 Resposta

(Barcelona, 1915 – 1999)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1944.

Col·laborà en la construcció del Camp Nou del Futbol Club Barcelona (1954-57). Ha construït els edificis d’El Corte Inglés a Barcelona (1959-60 i 1973-74) i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona (1970).

Fou arquitecte municipal de Barcelona (1956-72).

Fundació Francesc Gòdia

2 Respostes

(Barcelona, 1999 – abril 2015)

Entitat artística. Formada per familiars i amics de l’empresari, esportista i col·leccionista d’art Francesc Gòdia i Sales. La fundació, situada en un pis de l’Eixample, obrí una exposició permanent inaugurada al novembre de 2000.

Mostra pintura, escultura, ceràmica i altres objectes artístics d’un període que va del segle XII fins a temps recents, amb la voluntat de mantenir l’ambició d’una col·lecció particular. Els continguts de la mostra es modifiquen anualment.

El 2015 anuncià el seu tancament.

Fundació Bíblica Catalana

9 Respostes

(Barcelona, 1922 – 1999)

Institució creada a partir del moviment bíblic de la primeria del segle XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d’Esplugues, amb el suport econòmic de Francesc Cambó.

Va publicar la versió catalana completa de la Bíblia entre 1928 i 1948 en quinze volums i traduïda de l’hebreu i del grec, amb la col·laboració d’importants especialistes.

Un grup de biblistes de postguerra la referen i l’editaren (1968) en un sol volum.

El 1999 s’integrà a l’Institut Cambó.