Arxiu d'etiquetes: 1994

Gil-Albert i Simon, Joan

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1904 – València, 4 juliol 1994)

Poeta en castellà. Estudià dret i filosofia i lletres a València. Redactor de “Hora de España”, s’exilià a Mèxic, després de la guerra civil (1939-47).

Inicià la seva obra amb una col·lecció de sonets, Misteriosa presencia (1936), Candente horror (1936) i Son nombres ignorados (1939) tracten sobre l’experiència de la guerra.

Amb un lirisme estètic i sensual d’arrel mediterrània escriví Las ilusiones con los poemas del convaleciente (1945), Concertar es amor (1951), Concierto en mi menor (1964), La trama inexplicable (1968).

Autor també de Valentín (1974), homenatge en prosa a Shakespeare, i la narració Los arcángeles (1981). El 1972 es publicà l’antologia dels seus poemes, Fuentes de la constancia, el 1982 la seva Obra poética completa i entre 1982 i 1984, la seva Obra completa en prosa.

Dolç i Dolç, Miquel

6 Respostes

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 desembre 1912 – Madrid, 27 desembre 1994)

Escriptor. Professor d’institut i catedràtic d’universitat. Vinculat a l’escola mallorquina, s’inicià com a poeta seguint els esquemes tradicionals i classicitzants: El somni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958) i Flama (1962), on evolucionà cap a una poesia més compromesa.

Assagista, crític, investigador i traductor al català de Virgili (Bucòliques, 1956; Eneida, 1958), Marcial (Epigrames, 5 volums, 1949-59), Persi (Sàtires, 1955), Estaci (Silves, 1957-60), Tàcit (Històries), Camöes (Els Lusíades, 1964, amb Guillem Colom), Ovidi, Lucreci (De la natura, premi Llengües Clàssiques de Traducció, 1987) i Sant Agustí (Confessions, 1989). Va pertànyer a l’equip de direcció de la Fundació Bernat Metge.

Entre la seva producció cal destacar: El color en la poesia de Costa i Llobera (1953) i Retorno a la Roma clásica (1972).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Chipont i Martínez, Emili

Deixa un comentari

(Alacant, 27 octubre 1927 – 1994)

Escriptor. Es dedicà al periodisme de premsa i radiofònic.

Ha publicat el llibre Canciones del viento y del agua.

Calbet i Riera, Vicent

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 20 octubre 1938 – Fukuoka, Japó, 25 abril 1994 )

Pintor. Realitzà la seva formació a l’illa natal, València i alguns països europeus.

Obtingué el primer premi a la Biennal d’Art Universitari d’Eivissa.

Exposà a Barcelona en 1961. Ha presentat les seves obres a Alemanya.

Branger, Francesc

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1912 – octubre 1994 )

Pintor. Amb Robert Lapassat fundà la revista “Conflent”.

Ha evolucionat des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges. Guanyà el prix des Genêts.

Bonafè i Barceló, Francesc

Deixa un comentari

(Biniamar, Selva de Mallorca, 30 novembre 1908 – Palma de Mallorca, juny 1994)

Botànic i escriptor. Religiós dels Sagrats Cors, fou professor de ciències naturals a Sóller i autor d’una Flora de Mallorca (1977-81) en quatre volums.

Traductor de Jacint Verdaguer al castellà, poeta i recopilador de cultura popular, ha publicat, entre altres obres, Vols d’orenetes (1982).

Blasco i Laguna, Ricard

Deixa un comentari

(València, 30 abril 1921 – Madrid, 8 febrer 1994)

Escriptor i cineasta. Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària “Corcel”, a València.

En castellà va publicar llibres de poemes (Altea, 1953) i estudis sobre el segle XIX (Los albores de la España fernandina, 1969) i sobre Josep M. Bonilla. Del 1937 daten les proses poètiques d’Elegia a un mort.

Va ser director i guionista cinematogràfic on es dedicà als gèneres de caràcter popular: La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la Piconera, etc; i de programes de televisió.

Posteriorment va publicar treballs d’història: El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1802-1938 (1979) i Introducció a la història del cinema valencià (1981), La premsa al País Valencià (1983) i La insolent sàtira antiga (1985).

Beneyto i Pérez, Joan

1 Resposta

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 27 agost 1907 – Madrid, 25 febrer 1994)

Jurista i escriptor polític. Doctorat en dret a la universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies: Preliminars per a l’estudi del nostre dret (1932), El diritto catalano in Italia (1933), Iniciació a la història del dret valencià (1934), etc.

Demostrà simpaties pel feixisme en diverses obres: Nacionalsocialismo (1934), España y el problema de Europa (1942), Historia de las doctrinas políticas (1948), Ensayos sobre la cultura moderna (1952), Los cauces de la convivencia (Una política de instancias sociales) (1968).

És autor també d’unes biografies de Ginés de Sepúlveda i del cardenal Albornoz i de comentaris sobre la legislació espanyola relativa als mitjans d’informació.

Ocupà càrrecs polítics després del 1939.

Arxiu Històric Nacional d’Andorra

Deixa un comentari

(Andorra la Vella, 1994 – )

Centre documental dedicat a recollir, descriure, restaurar, conservar i difondre el patrimoni documental d’Andorra. És el resultat de la unió dels Serveis d’Arxius i dels Arxius Nacionals d’Andorra.

Des de la seva creació ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d’institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l’estranger.

Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General, els del Tribunal de Corts i de l’Arxiu de les Set Claus, i entre els privats destaquen el de Sud Ràdio i el de la Casa Rossell d’Ordino.

Enllaç web: Arxiu Nacional d’Andorra

Alaman i Rodrigo, Agustí

Deixa un comentari

(Algemesí, Ribera Alta, 5 juliol 1912 – València, 10 juliol 1994)

Pianista i compositor. Deixeble de Leopold Querol al Conservatori de València. A 17 anys féu el primer concert.

Fundador (1942) i director de la Coral Polifònica Valenciana i director de l’Escola de Cants Folklòrics.

Una de les seves composicions és el Virolai a la Mare de Déu de la Salut.