Arxiu d'etiquetes: 1994

Escobar i Saliente, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 octubre 1908 – 31 març 1994)

Dibuixant i escriptor. Dedicat a la premsa infantil. Les seves primeres col·laboracions foren a les revistes “En Patufet” i “Virolet”, i, més tard, a “TBO” i “Pulgarcito”, al darrer dels quals van aparèixer les seves creacions més entranyables: el famós Carpanta i la minyona Petra, ambdós personatges característics dels sectors humils de la societat espanyola de la postguerra; Zipi i Zape, etc.

Treballà per a revistes humorístiques i esportives i realitzà moltes pel·lícules de dibuixos animats.

Com a escriptor és autor de les comèdies Assaig general (1957) i A dos quarts de set, rapte (1963).

Crexell i Playà, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 juliol 1946 – 25 desembre 1994)

Escriptor. Llicenciat en periodisme, el 1972-76 participà en la publicació clandestina “Avui”, òrgan del Servei d’Informació Català, i el 1984 fou director d’“El Llamp”.

Ha publicat les recopilacions Premsa catalana clandestina (1970-1977) i Poesia patriòtica catalana sota la dictadura de Primo de Rivera (1977), Textos militars catalans (1924-1926) (1978), La fi del cagaelàstics (1980) i Si és boig, que el tanquin! (1984); els assaigs Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), Origen de la bandera independentista (1984) i El monument a Rafael Casanova (1985), i el recull de contes Nit de Sant Joan (1981).

Closas i Lluró, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 30 octubre 1921 – Madrid, 19 setembre 1994)

Actor. Fill del conseller de la Generalitat Rafael Closas i Cendra.

Exiliat a l’Argentina (1937), estudià amb Margarida Xirgu i hi treballà prop de deu anys fent teatre, cinema i participant en nombrosos recitals de poesia catalana.

Tornat a Espanya cap als anys 1950 es dedicà al teatre en castellà (en català ha interpretat Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970), al cinema (Muerte de un ciclista, 1955; Últimas tardes con Teresa, 1984; Esquilache, 1988) i, darrerament, a la televisió.

Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1994)

Organisme. Creat per l’ajuntament barceloní amb l’objectiu de recollir, catalogar i posar a disposició del poble tot tipus de documentació (partitures, llibres, enregistraments) de música catalana, espanyola i estrangera escrita a partir de l’any 1950.

El compositor Joan Guinjoan en fou el director des de la fundació fins al 1994 que s’integrà al Centre de Documentació Musical de Catalunya.

Centre Arqueològic i Museístic de Pedret

1 Resposta

(Girona, 1994 – )

Conjunt de dependències i serveis tècnics, dedicats al patrimoni cultural i situat a l’edifici de l’Antic Hospici de Pedret.

Conté el Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d’Assistència als Museus (SAM) creat a Catalunya d’acord amb la llei de Museus de 1990, que, a més d’actuar com a dipòsit central de material arqueològic i altres béns culturals, dóna suport tècnic als museus de la seva demarcació.

Casanovas i Carnicer, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juny 1905 – 6 maig 1994)

Metge. Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca (1948) i de Barcelona (1955), continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana.

Autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia (1947), Estasis papilar (1948), La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura (1965), Dermato-oftalmología (1967) i Urgències oftalmològiques (1981) dins la col·lecció Monografies Mèdiques.

Carreño i Prieto, Francesc

1 Resposta

(Tarragona, 21 abril 1908 – Saragossa, Aragó, 9 gener 1994)

Pintor. Gendre del pintor valencià Constantí Gómez.

Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys 1920, en la promoció de les avantguardes i d’on sorgí el grup Acció d’Art, del qual formà part.

La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista “Nueva Cultura”, labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39.

Fou catedràtic de dibuix a Palma de Mallorca.

Cable i Televisió de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, maig 1994 – 2003)

Empresa amb el nom comercial de Menta dedicada a la comunicació per cable.

Començà les emissions en proves de televisió per cable a la ciutat de Barcelona el mes de novembre de 1995.

L’any 2003 es dissolgué.

Briva i Mirabent, Antoni

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 31 gener 1926 – Astorga, Castella, 20 juny 1994)

Eclesiàstic. Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia. Ordenat sacerdot el 1950 exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1963) i canonge de la catedral (1964).

Nomenat bisbe d’Astorga (1967), va dur a terme una tasca de divulgació teològica a través de diversos escrits.

Fou cap de redacció de la revista “Orbis catholicus” (1958-64) i ha publicat articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura (1957), El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman (1958), Colegio episcopal e Iglesia particular (1959).

Borrell i Gambús, Lleó

3 Respostes

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 11 novembre 1924 – Barcelona, 18 febrer 1994)

Pianista. Estudià piano amb Pere Vallribera i composició amb Cristòfor Taltabull.

Compongué cançons de música lleugera i arrenjaments, especialment als inicis de la Nova Cançó catalana (Se’n va anar, Si un dia sóc terra, Com el vent, L’arbre, A cara o creu, etc).

Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort de Bonaventura Gassol i escriví uns preludis per a piano.