Arxiu d'etiquetes: 1994

Vassails, Gerard

Deixa un comentari

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 16 desembre 1910 – la Roca d’Albera, Rosselló, 18 maig 1994)

Físic. Estudià a la Universitat de Montpeller. Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París. A partir del 1937 col·laborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló.

Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar (1960-73), de la qual fou degà (1965-70), i a la de Perpinyà (1976-79).

Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa (Barcelona, 1975). Fou un dels promotors, com a membre del GREC, de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, la qual presidí (1973-77), i publicà diversos treballs sobre la llengua catalana a la Catalunya del nord de l’Albera.

Signes i Molines, Miquel

Deixa un comentari

(Tàrbena, Marina Baixa, 15 maig 1915 – Alacant, 14 novembre 1994)

Escriptor. Mestre, ha obtingut diversos premis literaris.

És autor de les obres Luz y niebla (1950), Chapí, Azorín, Miró (1953), Rosana Beltrán (1956), Pantano (1966), entre altres.

Col·laborà a diversos diaris i revistes valencians.

Dolç i Dolç, Miquel

4 Respostes

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 desembre 1912 – Madrid, 27 desembre 1994)

Escriptor. Professor d’institut i catedràtic d’universitat. Vinculat a l’escola mallorquina, s’inicià com a poeta seguint els esquemes tradicionals i classicitzants: El somni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958) i Flama (1962), on evolucionà cap a una poesia més compromesa.

Assagista, crític, investigador i traductor al català de Virgili (Bucòliques, 1956; Eneida, 1958), Marcial (Epigrames, 5 volums, 1949-59), Persi (Sàtires, 1955), Estaci (Silves, 1957-60), Tàcit (Històries), Camöes (Els Lusíades, 1964, amb Guillem Colom), Ovidi, Lucreci (De la natura, premi Llengües Clàssiques de Traducció, 1987) i Sant Agustí (Confessions, 1989). Va pertànyer a l’equip de direcció de la Fundació Bernat Metge.

Entre la seva producció cal destacar: El color en la poesia de Costa i Llobera (1953) i Retorno a la Roma clásica (1972).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Chipont i Martínez, Emili

Deixa un comentari

(Alacant, 27 octubre 1927 – 1994)

Escriptor. Es dedicà al periodisme de premsa i radiofònic.

Ha publicat el llibre Canciones del viento y del agua.

Calbet i Riera, Vicent

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 20 octubre 1938 – Fukuoka, Japó, 25 abril 1994 )

Pintor. Realitzà la seva formació a l’illa natal, València i alguns països europeus.

Obtingué el primer premi a la Biennal d’Art Universitari d’Eivissa.

Exposà a Barcelona en 1961. Ha presentat les seves obres a Alemanya.

Branger, Francesc

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1912 – octubre 1994 )

Pintor. Amb Robert Lapassat fundà la revista “Conflent”.

Ha evolucionat des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges. Guanyà el prix des Genêts.

Bonafè i Barceló, Francesc

Deixa un comentari

(Biniamar, Selva de Mallorca, 30 novembre 1908 – Palma de Mallorca, juny 1994)

Botànic i escriptor. Religiós dels Sagrats Cors, fou professor de ciències naturals a Sóller i autor d’una Flora de Mallorca (1977-81) en quatre volums.

Traductor de Jacint Verdaguer al castellà, poeta i recopilador de cultura popular, ha publicat, entre altres obres, Vols d’orenetes (1982).

Blasco i Laguna, Ricard

Deixa un comentari

(València, 30 abril 1921 – Madrid, 8 febrer 1994)

Escriptor i cineasta. Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària “Corcel”, a València.

En castellà va publicar llibres de poemes (Altea, 1953) i estudis sobre el segle XIX (Los albores de la España fernandina, 1969) i sobre Josep M. Bonilla. Del 1937 daten les proses poètiques d’Elegia a un mort.

Va ser director i guionista cinematogràfic on es dedicà als gèneres de caràcter popular: La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la Piconera, etc; i de programes de televisió.

Posteriorment va publicar treballs d’història: El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1802-1938 (1979) i Introducció a la història del cinema valencià (1981), La premsa al País Valencià (1983) i La insolent sàtira antiga (1985).

Beneyto i Pérez, Joan

1 Resposta

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 27 agost 1907 – Madrid, 25 febrer 1994)

Jurista i escriptor polític. Doctorat en dret a la universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies: Preliminars per a l’estudi del nostre dret (1932), El diritto catalano in Italia (1933), Iniciació a la història del dret valencià (1934), etc.

Demostrà simpaties pel feixisme en diverses obres: Nacionalsocialismo (1934), España y el problema de Europa (1942), Historia de las doctrinas políticas (1948), Ensayos sobre la cultura moderna (1952), Los cauces de la convivencia (Una política de instancias sociales) (1968).

És autor també d’unes biografies de Ginés de Sepúlveda i del cardenal Albornoz i de comentaris sobre la legislació espanyola relativa als mitjans d’informació.

Ocupà càrrecs polítics després del 1939.

Arxiu Històric Nacional d’Andorra

Deixa un comentari

(Andorra la Vella, 1994 – )

Centre documental dedicat a recollir, descriure, restaurar, conservar i difondre el patrimoni documental d’Andorra. És el resultat de la unió dels Serveis d’Arxius i dels Arxius Nacionals d’Andorra.

Des de la seva creació ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d’institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l’estranger.

Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General, els del Tribunal de Corts i de l’Arxiu de les Set Claus, i entre els privats destaquen el de Sud Ràdio i el de la Casa Rossell d’Ordino.

Enllaç web: Arxiu Nacional d’Andorra