(Girona, 19 agost 1908 – 1988)
Arquitecte i tractadista d’art. Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s’especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari.
Ha estat arquitecte municipal de Maó i de Girona.
Ha publicat Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos colonial y menorquín (1948), Muebles de estilo francés (1950), Muebles de estilo español (1954).
(Barcelona, 1988 – )
(CCCB) Institució cultural. Constituïda per la Diputació provincial i l’Ajuntament de la ciutat i oberta al públic el 1994.
Amb una orientació temàtica, multidisciplinària i multifuncional, orienta la seva activitat al coneixement de la ciutat i els fenòmens urbans, organitza grans exposicions i promou la recerca i la formació en el camp que li és propi.
El centre ocupa una gran part -modernitzada- de l’antiga Casa de Caritat, a la part antiga de Barcelona.
Enllaç web: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
(Valls, Alt Camp, 1908 – 1988)
Poeta i jurista. De molt jove començà a publicar col·laboracions a diversos periòdics, entre ells “El Matí” i “La Publicitat”. Fundà i dirigí la revista vallenca “El Temps”.
Publicà un llibre de caràcter mig jurídic mig literari titulat Entre la vida y la ley (1955). Publicà el seu llibre jovenívol Valls-Documental (1931) i el de poesies El pont de fang (1963).
Després la seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota (1957), Sonets d’Itàlia (1959) i Pont i crepuscle (1966) cap a un cert realisme a Nuri (1967).
Ha publicat el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas (1948).
(Barcelona, 19 març 1900 – 27 novembre 1988)
Actriu. Als deu anys ja actuà en la companyia de Maria Guerrero, i posteriorment en les de Catalina Bàrcena, Ernest Vilches i Margarida Xirgu.
El 1932 formà companyia pròpia amb Antoni Vico, amb qui es casà l’any següent.
Membre del Teatre Nacional de Barcelona (1968), excel·lí en papers d’alta comèdia en castellà; en català féu Senyora àvia vol marit (1962) de Pous i Pagès i Una altra Freda, si us plau, de Salvador Espriu (1978).
El 1959 i el 1971 obtingué el premi Nacional d’Interpretació.
(Barcelona, 26 juny 1911 – 20 juliol 1988)
Pianista i pedagoga. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i més tard fou deixebla de Blanca Selva, de la qual va transmetre les noves tècniques pianístiques, dedicant-se a la pedagogia musical -fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona-.
Actuà com a solista i en col·laboració amb el seu marit, el violinista Joan Massià, amb el qual fundà l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebrà concerts periòdicament.
(Barcelona, 27 març 1901 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 2 gener 1988)
Advocat i escriptor. Conegut amb el pseudònim de Llorenç de Sant Marc.
Fou president de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona i creà una biblioteca de temes econòmics.
Publicà Temps enrera (1966), que conjuntament amb Males companyies (1970) i La brilant història (1971) constitueix una visió de la Barcelona de principi de segle.
Altres obres seves són: La gàbia (1976), La mort del benefactor (1981), Quaranta històries (1983), premi Víctor Català, Guardo, el confident (1985), etc.
Fou el pare de Lluís i de Josep Maria Carandell i Robusté.
(Catalunya, 10 setembre 1988 – )
Canal de televisió. Creat per Televisió de Catalunya SA i integrat a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), juntament amb TV3 i TVC Satèli·lit.
Creat com a complement de la programació de TV3.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 gener 1903 – Barcelona, 16 juny 1988)
Bioquímic. Estudià a Barcelona, Oxford i Munic. Ocupà la càtedra de química orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la (1930-38). Després d’un període d’investigació a Estocolm i Nova York.
Introduí la bioquímica a la Universitat de Barcelona i ocupà la càtedra d’aquesta especialitat el 1962.
Foren germans del també dibuixant Jesús Blasco i Monterde.
Pilar Blasco i Monterde (Barcelona, 10 desembre 1921 – 19 setembre 1992) Dibuixant. Ha treballat molt com a il·lustradora de diverses publicacions periòdiques, sobretot d’especialitzades en temes femenins.
Alexandre Blasco i Monterde (Barcelona, 21 setembre 1928 – 19 octubre 1988) Pintor. Destacà com a aquarel·lista.
Adrià Blasco i Monterde (Barcelona, 20 maig 1930 – 24 abril 2000) Pintor. Ha destacat com a dibuixant i il·lustrador. Conreà sobretot l’aquarel·la.
(Barcelona, 7 febrer 1892 – 20 setembre 1988)
Poeta i arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó, i germà de Bonaventura.
Gran part de la seva obra d’arquitecte ha estat feta al Masnou, on fou, d’ençà de la llicenciatura, arquitecte municipal.
Conreador de la poesia de caire modernista, fou premiat, entre altres certàmens, als Jocs Florals de l’any 1912. Va publicar Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976).
Dades dels Països Catalans 