(València, 11 març 1900 – Madrid, 19 març 1987)
Economista i enginyer industrial. D’estudiant anà a residir a Madrid, on fou catedràtic de teoria econòmica a la universitat, i ha publicat Lecciones de teoría económica (1968).
És considerat un dels introductors de l’economia a la Península Ibèrica.
(Vila-real, Plana Baixa, 8 gener 1908 – Key West, Florida, EUA, 1 octubre 1987)
Dibuixant i pintor. Més conegut per Bosc. Nacionalitzat nord-americà (1960). De formació autodidàctica, fou il·lustrador de l’editorial Molino de Barcelona.
El 1936 anà a París, on treballà com a dissenyador de modes a la revista “Vogue”. Des del 1946 s’establí als EUA, on col·laborà a “Harpers’s Bazar” i es dedicà a la pintura.
Es caracteritza per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves.
(Maurí, Fenolleda, 15 juny 1896 – Perpinyà, 17 octubre 1987)
Metge. Doctorat a Tolosa (Llenguadoc) el 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals; més tard, en fou president honorari.
Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva; fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest.
(Palma de Mallorca, 1987 – )
(ARCA) Associació. Creada amb l’objectiu fundacional de difondre i defensar el patrimoni arquitectònic a les Illes Balears, així com revitalitzar socialment i culturalment els centres antics. Té la seu en un casal gòtic del centre de Palma, recuperat així de la degradació.
Ha excel·lit en la defensa d’actuacions socials, culturals i urbanístiques per a afavorir una rehabilitació integral d’àmplies zones del nucli antic de Palma, així com en la defensa d’edificacions amb valor arquitectònic, artístic i cultural que estiguessin en perill.
Enllaç web: Associació per a la Revitalització dels Centres Antics
(Estella, Navarra, 24 maig 1907 – Saragossa, Aragó, 6 agost 1987)
Historiador. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1942). Especialista en història de Navarra i Aragó.
Entre la seva nombrosa bibliografia cal esmentar Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro (1946-52) i la seva col·laboració a la Historia general de la humanidad, dirigida per Jaume Vicens i Vives (1960).
Tractà en molts dels seus treballs aspectes de la història de Catalunya. Des del 1945 publicà la revista “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón”.
(Mequinensa, Baix Cinca, 30 novembre 1920 – Barcelona, 5 gener 1987)
Pintor. Format a Barcelona. Ha conreat la pintura mural -església de Mequinensa- i la de cavallet.
El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l’espàtula i l’ús de colors vius.
(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 12 gener 1901 – París, França, 8 agost 1987)
Polític, conegut amb el pseudònim de Julià Gorkin. Secretari de les Joventuts Socialistes de València, fou un dels fundadors de la Federació Comunista de Llevant. Al començament de la Dictadura de Primo de Rivera s’exilià a París, on fou membre del PC francès i col·laborà estretament en la direcció del PCE.
El desembre de 1929 declarà les seves simpaties trotskistes, col·laborà assíduament a “La Vérité” i formà part de l’oposició comunista d’Espanya fins al mes de juny de 1931, en què retornà a Espanya i s’afilià al Bloc Obrer i Camperol.
Dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) des del 1935, durant la guerra civil fou el director nominal de “La Batalla”. Fou detingut amb altres dirigents del POUM al juny de 1937. Exiliat a diversos països d’Europa i Amèrica després de la guerra, el 1948 abandonà el POUM i ingressà al PSOE.
És autor de novel·les, com Días de bohemia (1930) i La muerte en las manos (1957); de peces de teatre, La guerra estalla mañana (1934) i Fantasmas de la Historia (1961), i de diversos assaigs històrics, polítics i testimonials, entre els quals destaquen Caníbales políticos (1941), Ainsi fut assassiné Trotsky (1948), Espanya, primer ensayo de democracia popular (1961), El proceso de Moscú en Barcelona (1974) i El revolucionario profesional (1975).
(Catalunya, 1974 – 1987)
(CMB) Òrgan rector de l’Entitat Metropolitana de Barcelona. S’ocupa de la planificació i la gestió urbanística i la prestació de serveis d’interès metropolità (transport, avaries, escorxadors…).
El seu consell metropolità o ple l’integren alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats.
Fou dissolta l’any 1987 i les seves competències passen a l’Entitat Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.
(Càller, Sardenya, Itàlia, 22 agost 1920 – Roma, Itàlia, 20 agost 1987)
Historiador. Catedràtic d’història medieval a la universitat de Càller (1959). Ha promogut les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha publicat molts estudis sobre política, societat i economia en els segles XIV i XV, com: I parlamenti di Alfonso il Magnanimo (1953), La politica italiana di Ferdinando I d’Aragona (1954), Medioevo aragonese (1958), La politica italiana di Martino il Vecchio (1962), Il feudalesimo in Sardegna (1968), Sibilla di Fortià, regina d’Aragona (1969), Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere “el Cerimoniós” (1975), I catalani nel Mediterraneo nel Basso Medioevo: aspetti e problemi (1983).
(Llessui, Pallars Sobirà, 6 desembre 1905 – Barcelona, 25 gener 1987)
Advocat, escriptor i productor cinematogràfic. Vinculat des del 1929 a productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, de la qual fou assessor.
Publicà la novel·la Verd madur (1957; traducció castellana –Siega verde– 1962), diversos mots de la qual, genuïns del Pallars, foren recollits al Diccionari català-valencià-balear.
Fundà, amb Amadeu Bagués, Pirene Films SA, per a promoure el cinema català (1960), i portà al cinema Siega verde (1960), que aconseguí d’estrenar en versió original catalana el 1968, després de tres anys de gestions personals amb la Dirección General de Cinematografía.
Contribuí al finançament dels primers films d’Antoni Ribas.
Ha escrit també la novel·la Una altra mena de fosca (1976).
Dades dels Països Catalans 