Arxiu d'etiquetes: 1987

Fundació Emili Darder

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1987 – )

Fundació cultural. Creada pels professors, intel·lectuals i polítics nacionalistes Sebastià Serra, Damià Pons i Mateu Morro. El seu objectiu és el foment de la cultura pròpia de Mallorca.

L’activitat és dirigeix a la publicació de llibres, creació de fòrums de debat, cicles de conferències, etc. Ha publicat diversos llibres, com Mallorca ara (1987) o Cabrera Parc Natural (1990), i edità publicacions periòdiques d’anàlisi i reflexió teòrica, i reculls d’articles de pensament i d’actualitat.

Des de la seva fundació en fou el primer president Sebastià Serra i Busquets.

Enllaç web: Fundació Emili Darder

Esteve i Fuertes, Gabriel

Deixa un comentari

(les Cases de Bàrcena, València, 1900 – València, 19 setembre 1987)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural. Fou guardonat a l’exposició valenciana del 1934 amb la medalla d’or i a la internacional de París de l’any 1937.

La seva pintura, de caràcter costumista essencialment, se centrà en temes valencians rurals, amb la pràctica constant del retrat.

D’entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen: Combregar a l’horta (1930), Alcalde d’Albuixec (1948), Xiques de Massalfassar (1934), un retrat de Nativitat Domínguez de Roger, etc.

Castañeda i Chornet, Josep

Deixa un comentari

(València, 11 març 1900 – Madrid, 19 març 1987)

Economista i enginyer industrial. D’estudiant anà a residir a Madrid, on fou catedràtic de teoria econòmica a la universitat, i ha publicat Lecciones de teoría económica (1968).

És considerat un dels introductors de l’economia a la Península Ibèrica.

Bosch i Tortajada, Ferran

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 8 gener 1908 – Key West, Florida, EUA, 1 octubre 1987)

Dibuixant i pintor. Més conegut per Bosc. Nacionalitzat nord-americà (1960). De formació autodidàctica, fou il·lustrador de l’editorial Molino de Barcelona.

El 1936 anà a París, on treballà com a dissenyador de modes a la revista “Vogue”. Des del 1946 s’establí als EUA, on col·laborà a “Harpers’s Bazar” i es dedicà a la pintura.

Es caracteritza per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves.

Baillat, Jordi

Deixa un comentari

(Maurí, Fenolleda, 15 juny 1896 – Perpinyà, 17 octubre 1987)

Metge. Doctorat a Tolosa (Llenguadoc) el 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals; més tard, en fou president honorari.

Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva; fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest.

Associació per a la Revitalització dels Centres Antics

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1987 – )

(ARCA) Associació. Creada amb l’objectiu fundacional de difondre i defensar el patrimoni arquitectònic a les Illes Balears, així com revitalitzar socialment i culturalment els centres antics. Té la seu en un casal gòtic del centre de Palma, recuperat així de la degradació.

Ha excel·lit en la defensa d’actuacions socials, culturals i urbanístiques per a afavorir una rehabilitació integral d’àmplies zones del nucli antic de Palma, així com en la defensa d’edificacions amb valor arquitectònic, artístic i cultural que estiguessin en perill.

Enllaç web: Associació per a la Revitalització dels Centres Antics

Malé, Guiu

Deixa un comentari

(Rigardà, Conflent, 1939 – París, França, 3 desembre 1987)

Polític. Membre, primer, del sindicat Force Ouvrière i, després, del Parti Socialiste Français, fou expulsat d’aquest darrer l’any 1976 i evolucionà cap a posicions de centredreta.

Batlle de Bolquera el 1977 i de Prada el 1983, senador el mateix any, esdevingué president del Consell General dels Pirineus Orientals el 1982, en un moment que la descentralització donava poders importants a aquesta institució.

Molt sensible a la problemàtica catalana, participà en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, féu gestions per obtenir la creació d’una llicenciatura de català a la Universitat de Perpinyà, donà un suport decidit a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i mantingué bons contactes de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.

Lacarra y de Miguel, José María

Deixa un comentari

(Estella, Navarra, 24 maig 1907 – Saragossa, Aragó, 6 agost 1987)

Historiador. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1942). Especialista en història de Navarra i Aragó.

Entre la seva nombrosa bibliografia cal esmentar Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro (1946-52) i la seva col·laboració a la Historia general de la humanidad, dirigida per Jaume Vicens i Vives (1960).

Tractà en molts dels seus treballs aspectes de la història de Catalunya. Des del 1945 publicà la revista “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón”.

Ibarz i Roca, Miquel

Deixa un comentari

(Mequinensa, Baix Cinca, 30 novembre 1920 – Barcelona, 5 gener 1987)

Pintor. Format a Barcelona. Ha conreat la pintura mural -església de Mequinensa- i la de cavallet.

El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l’espàtula i l’ús de colors vius.

Gómez i Garcia-Ribera, Julià

2 Respostes

(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 12 gener 1901 – París, França, 8 agost 1987)

Polític, conegut amb el pseudònim de Julià Gorkin. Secretari de les Joventuts Socialistes de València, fou un dels fundadors de la Federació Comunista de Llevant. Al començament de la Dictadura de Primo de Rivera s’exilià a París, on fou membre del PC francès i col·laborà estretament en la direcció del PCE.

El desembre de 1929 declarà les seves simpaties trotskistes, col·laborà assíduament a “La Vérité” i formà part de l’oposició comunista d’Espanya fins al mes de juny de 1931, en què retornà a Espanya i s’afilià al Bloc Obrer i Camperol.

Dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) des del 1935, durant la guerra civil fou el director nominal de “La Batalla”. Fou detingut amb altres dirigents del POUM al juny de 1937. Exiliat a diversos països d’Europa i Amèrica després de la guerra, el 1948 abandonà el POUM i ingressà al PSOE.

És autor de novel·les, com Días de bohemia (1930) i La muerte en las manos (1957); de peces de teatre, La guerra estalla mañana (1934) i Fantasmas de la Historia (1961), i de diversos assaigs històrics, polítics i testimonials, entre els quals destaquen Caníbales políticos (1941), Ainsi fut assassiné Trotsky (1948), Espanya, primer ensayo de democracia popular (1961), El proceso de Moscú en Barcelona (1974) i El revolucionario profesional (1975).