Arxiu d'etiquetes: 1982

Comissió de Ports de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 5 abril 1982 – )

Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat.

Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar.

Cid i Mulet, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 24 abril 1907 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 gener 1982)

Escriptor i polític. Milità al partit d’Acció Catalana Republicana.

Fou redactor de la revista quinzenal “Acció”, òrgan del partit esmentat a Tortosa. Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques, com la revista “Meridià” (1938).

Publicà el llibre de poemes Roses blanques (1934) i les novel·les A l’ombra del Montsià (1933), Rosa Maria (1935) i Destins (1947), sobre la guerra civil.

S’exilià a Mèxic el 1939.

Carreras i Dexeus, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 agost 1906 – Salou, Tarragonès, 20 agost 1982)

Aviador. Obtingué el títol de pilot aviador el 1927 i el de pilot de transport el 1935. Fou professor a l’Aeròdrom Canudas i director de la Cooperativa de Treball Aeri (1935).

El 1936 féu el gran vol de l’aviació catalana de Barcelona a la Guinea.

Després del 1939 residí a Anglaterra; participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la RAF, va ser el pilot que portà Winston Churcill a la conferència de Ialta (febrer 1945).

Cardona i Puig, Fèlix

2 Respostes

(Malgrat de Mar, Maresme, 3 febrer 1903 – Caracas, Veneçuela, 12 desembre 1982)

Explorador. Féu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M. Mundó i Freixes estudiaren les possibilitats auríferes i diamantíferes de la Guaiana, descobriren la cascada Meru (1928), actualment anomenada Salto Ángel, la més alta del món, i pel seu compte, les fonts del Caroní.

A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitat de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana.

Féu de guia de l’expedició franco-veneçolana en el descobriment de les fonts de l’Orinoco (1951). Sol o amb comissions de treball, tingué part en els treballs de fixació de fronteres. Fou un gran coneixedor de la Guaiana i de la població indígena.

Calsamiglia i Vives, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 18 maig 1913 – Arenys de Mar, Maresme, 23 juliol 1982)

Filòsof i editor. Llicenciat en filosofia i lletres el 1932, exercí de professor a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona, d’on fou expulsat el 1939, arran de la victòria franquista.

El 1941 fundà, amb Alexandre Argullós, Edicions Ariel.

Des del 1969 exercí com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Boni & Caroli

Deixa un comentari

(Barcelona, 1982 – 31 octubre 2000)

Parella de malabaristes i monociclistes de circ contemporani. Formada per Jordi Juanet i Julià (Barcelona, 1962) i Ramon Muñoz i Farreny (Barcelona, 1958).

Amb actuacions en teatre, circ, cabaret i al carrer, i amb els espectacles Velodrums (1986) i Side-car (1991), han treballat per Europa, Àsia i Amèrica.

Entre altres guardons internacionals, han rebut la medalla d’Or a la Marató Artística de Monociclistes celebrada a la Gran Muralla xinesa (1993).

Bastardas i Parera, Albert

6 Respostes

(Barcelona, 1908 – 1982)

Fotògraf i escriptor. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà de Rafael i de Joan . Col·laborador gràfic de la Gran Enciclopèdia Catalana.

És autor de les fotografies sobre llibres d’art, de diversos articles en revistes i dels llibres El Berguedà (1978, en col·laboració amb Jordi Vigué) i Les creus al vent (1983).

És important el seu arxiu fotogràfic, incrementat l’any 1977 amb el fons de l’arxiu de Gabriel Roig.

Banc Industrial de Catalunya

4 Respostes

(Barcelona, 1964 – 1982)

(BIC)  Entitat bancària. Constituïda acollint-se a la nova figura dels bancs industrials, per 1.727 accionistes que representaven, molt àmpliament, les forces econòmiques catalanes.

Banca Catalana, Banc Comercial Transatlàntic, Banc Comtal i Banc de Sabadell participaren en els seus inicis, però fou la primera l’única institució financera que s’hi mantingué, si bé amb una participació molt minoritària.

El 1975 es vinculà amb Banca Catalana, inicià una forta política d’expansió i prengué participacions -en general minoritàries- en moltes empreses catalanes i algunes de la resta de l’estat. Desenvolupà la creació de polígons industrials, promogué el creixement de les empreses participades i obrí oficines a les principals capitals de l’estat.

La crisi industrial dels anys 1970 afectà els seus resultats i el seu patrimoni, de manera que l’any 1980 permeté que Banca Catalana agafés una participació majoritària en el seu capital i s’integrà des d’aquest moment en el seu grup.

A conseqüència de la crisi d’aquest grup, el 1982 passà a dependré, successivament, del Fons de Garantia de Dipòsits, d’un consorci de bancs espanyols i, finalment, del Banco de Vizcaya.

El 1984 tenia dipòsits de 50.781 milions de pessetes i 29 oficines.

Babot i Boixeda, Pere

Deixa un comentari

(Tarragona, 1898 – Barcelona, 1982)

Metge endocrinòleg i analista clínic.

Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona (1949-71), secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1934-37) i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general (1963-79).

Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1982 – )

Arxiu. Instal·lat a l’antiga Universitat de Cervera per aplegar la documentació de l’ajuntament de Cervera (amb pergamins des del 1072), el fons notarial (1325-1917), els llibres del Misteri de la Passió (segle XV), així com molta documentació de la universitat de Cervera, que en gran part es troba a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Enllaç web:  Arxiu Comarcal de la Segarra.