Arxiu d'etiquetes: 1982

Corts Valencianes -1982/ –

20 Respostes

(País Valencià, 1982 – )

Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució. Té la seu al palau de Benicarló, de València. Creades per l’Estatut d’Autonomia, consten de 89 diputats elegits per sufragi universal cada quatre anys.

Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressupostos de la Generalitat, controlar l’acció del Govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control parlamentari sobre l’administració autonòmica, interposar recursos d’inconstitucionalitat, i designar els senadors que han de representar el País Valencià.

Les primeres eleccions a Corts se celebraren el 8 de maig de 1983.

Enllaç web: Corts Valencianes

Cardona i Carreras, Leopold

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 2 maig 1911 – Nova York, EUA, febrer 1982)

Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva.

El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa (Mallorca), i fins al 1942 donà diverses tandes de concerts a Egipte, Grècia, França, la República Dominicana, Haití, Cuba i Mèxic.

A Nord-amèrica, durant els anys 1950, compongué molta música per al cinema. També té composicions de música simfònica i vocal.

Caballero i Muñoz, Francesc

1 Resposta

(València, 23 abril 1894 – 22 gener 1982)

Escriptor. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes” i a diverses publicacions periòdiques. Va ésser un dels signants de les Normes de Castelló (1932).

És autor dels reculls poètics Jardí espiritual (1915) i Camins de llum (1919).

Després de la guerra civil publicà poesia inequívocament franquista.

Blanc, Joan-Climent

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1 octubre 1897 – París, França, 21 desembre 1982)

Militar de l’exèrcit francès. Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial (1916). El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sots-cap d’estat major general.

Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny (1944) i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi. Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental (1944).

El 1949 fou cap d’estat major de l’exèrcit francès. El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles.

Barceló i Bover, Francesc

1 Resposta

(Son Carrió, Mallorca, 1926 – la Garriga, Vallès Oriental, 1982)

Pintor. Figura important del món artístic mallorquí.

Té obres als museus d’Art Modern de Nova York, San Francisco i París.

Lleó i Arnau, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 1899 – 1982)

Pintor i dibuixant. Ha destacat com a aquarel·lista, conreant el paisatge amb qualitats molt remarcables. Participà amb èxit a diverses exposicions internacionals.

També fou dibuixant notable.

Fou el pare de Joan Lleó i Sánchez.

Espar i Tressens, Josep

Deixa un comentari

(Organyà, Alt Urgell, 17 juliol 1901 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1982)

Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.

És autor dels reculls poètics De les meves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957).

Arxiu d’Etnografia de Catalunya

Deixa un comentari

(Tarragona, 1982 – )

Revista sobre antropologia i etnologia. Institucionalment, la revista es troba vinculada a l’Àrea d’Antropologia social de la Universitat Rovira i Virgili.

Enllaç web: Arxiu d’Etnografia de Catalunya

Miserachs i Rigalt, Antoni

(Barcelona, 1908 – 1982)

Polític i advocat. Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana (1934), de la qual fou secretari general.

Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys.

Especialista en propietat intel·lectual, publicà El copyright norteamericano (1946), El contrato de edición en la Ley del Libro (1975) i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor (1975).

A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya.

Ministral i Masià, Jaume

(Girona, 5 juny 1914 – Barcelona, 1982)

Mestre i escriptor. Destacà com a guionista en les sèries televisives Doctor Caparrós. Medicina general (1979, premi Ondas) i Doctor Caparrós, mestre de poble (1982).

Escriví les novel·les Ciutat petita i delicada (1975), Nosaltres els mestres (1980), Confessem-nos (1980) i Tramuntana boja (1981).