Arxiu d'etiquetes: 1974

Fundació Escolar Blanquerna

Deixa un comentari

(Barcelona, 1974 – )

Fundació educativa. D’inspiració cristiana, gestiona diversos centres d’ensenyament superior.

L’arquebisbat de Barcelona creà l’Escola de Magisteri de l’Església el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco. El canonge Urpí en fou el primer director. Adoptà el nom de Blanquerna el 1974.

El 1979 s’adscriví a la Universitat de Barcelona, iniciant les activitats de reciclatge de mestres als estius, que formen part del pla de formació permanent del departament d’Ensenyament. El 1988 es constituí en fundació privada diocesana.

El 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i alhora posà en marxa la facultat de Psicologia i Pedagogia. El 1992 creà l’Escola Universitària d’Infermeria i Fisioteràpia, el 1994 la de Ciències de la Comunicació, i el 1996 la de Polítiques i Sociologia.

Enllaç web: Blanquerna

Foc Nou

5 Respostes

(Barcelona, 1974 – )

Revista mensual, al servei dels cristians de Catalunya. És la continuació de la “Circular informativa de pastoral litúrgica” que, des del 1964, publicava el Centre de Pastoral Litúrgica.

Des del 1976 es publicada per Publicisa amb la col·laboració d’Editorial Claret.

Pretén d’ésser un instrument de reflexió, des d’una òptica cristiana i catalana, sobre els fets principals que afecten l’Església, la cultura i la política, amb una orientació oberta i progressista.

Enllaç: Foc Nou

Ferrarons i Abel, Miquel

Deixa un comentari

(Castellfollit de la Roca, Garrotxa, 1898 – Barcelona, 1974)

Escultor. Estudià a Olot i a Sant Feliu de Guíxols, amb els Berga, i també a Madrid, on visqué bastants anys.

La seva obra, d’inspiració classicista, continguda i serena, ha estat llegada en gran part al seu poble.

Exposà individualment a Barcelona (1924, 1926 i 1930), així com a l’Exposició Internacional del 1929 i, a Madrid, a la Nacional del 1930.

Farriols i González, Santiago

2 Respostes

(Barcelona, 1890 – 1974)

Pintor i dibuixant. Es formà a l’Escola de Llotja i a Itàlia, on anà pensionat (1920-21).

Excel·lí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d’una gran pulcritud formal.

També intervingué en treballs d’ornamentació (Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, en qualitat de col·laborador d’Enric Monserdà) i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, ex-libris, etc. Així mateix, es dedicà a l’ensenyament de l’art.

Es conserven obres seves a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses col·leccions particulars.

Espinal i Armengol, Marià Antoni

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 30 octubre 1897 – Cunit, Baix Penedès, 15 agost 1974)

Pintor i col·leccionista. Estudià a l’acadèmia de Tomàs Moragas i a la de Francesc Galí.

Exposà per primera vegada el 1917, i després es traslladà a París, on es familiaritzà amb els corrents postimpressionistes.

De tornada a Barcelona, ingressà a l’Agrupació Courbet (1918), que s’acabava de fundar.

Escoltes Catalans

2 Respostes

(Catalunya, 1974 – )

Institució escolta, laica i coeducativa.

Creada per la fusió de Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies, Minyons de Muntanya i Nova Escolta del País Valencià.

Enllaç web: Escoltes Catalans

Elèctrica Dharma, Companyia

1 Resposta

(Barcelona, 1974 – )

Grup instrumental. Format pels germans Esteve, Joan i Josep Fortuny i per Jordi Soley, a qui substituí després Lluís Fortuny.

Destacà en especial per l’ús d’elements de la música popular catalana i mediterrània en els seus temes.

D’entre la seva discografia destaquen Tramuntana (1977), Catalluna (1983), Força Dharma! (1985), No volem ser (1986) i Tifa Head (1991).

El grup estigué a punt de dissoldre’s després de la mort d’Esteve Fortuny el 1986, però continuà finalment en actiu.

Enllaç web: Companyia Elèctrica Dharma

Domingo i Segura, Francesc

3 Respostes

(Barcelona, 3 juny 1893 – Sao Paulo, Brasil, 25 juny 1974)

Pintor i gravador. Es va formar a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona i, amb Francesc Galí, fou un dels fundadors de l’Agrupació Courbet a Barcelona (1918-19).

Els seus retrats i nus femenins es caracteritzen per un intens realisme naturalista. Després d’una etapa d’admiració per Cézanne, s’acostà al cubisme (1922-27).

L’any 1950 es traslladà a l’Argentina i posteriorment s’establí a Säo Paulo (1951), on obrí una galeria d’art, hi conreà un estilitzat constructivisme figuratiu.

Diario Femenino

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 octubre 1968 – 16 febrer 1974)

Diari del matí. Redactat en castellà, fundat amb el propòsit inicial d’interessar el públic femení en la informació mundial.

El 1974 donà lloc al naixement del nou diari anomenat Mundo Diario.

Dagoll Dagom

(Barcelona, 1974 – )

Grup de teatre. Nascut a la Universitat de Barcelona per iniciativa de Joan Ollé i especialitzat en el gènere musical.

Inicià les seves activitats amb l’obra Yo era un tonto y con lo que he visto me he hecho dos tontos (1974), sobre texts de R. Albertí. El 1977 va obtenir el seu primer èxit amb No hablaré en clase.

Posteriorment, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella, el grup va iniciar amb Antaviana (1978), sobre contes de Pere Calders, una etapa de grans èxits i es va especialitzar en la comèdia musical: Nit de Sant Joan (1981), Glups (1983), El Mikado (1986) o Mar i Cel (1989), a partir de l’obra d’Àngel Guimerà, espectacles que ha representat en català i en castellà per tot l’Estat espanyol i Amèrica del Sud.

L’antologia Historietes (1993) celebrà els 20 anys del grup, que posteriorment ha estrenat T’odio, amor meu (1995) i Pigmalió (1997).

Ha realitzat també diverses obres de televisió.

Enllaç: Dagoll Dagom