(Barcelona, 1972 – )
Entitat coral. Fundada i dirigida per Jordi Casas.
El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals.
Ha actuat a diversos països europeus, ha intervingut freqüentment en concerts simfònico-corals i ha realitzat diversos enregistraments.
Enllaç: Coral Càrmina
(Sant Fruitós de Bages, Bages, 15 octubre 1972 – )
Motociclista. Debutà en la competició el 1988, i el 1991 fou campió d’Espanya júnior.
El 1993 debutà als Mundials de 125 cm3 i 250 cm3, i el 1995 als de 500 cm3 , categoria en la qual assolí el 1996 la seva primera victòria al Gran Premi de Catalunya, a Montmeló.
El 1998 guanyà el Gran Premi d’Espanya i lluità entre els primers, però un greu accident l’apartà momentàniament dels circuits.
(Barcelona, 1896 – 1972)
Director i mestre de música. Dirigí l’Orfeó Gracienc (1917-22).
Fou un dels fundadors de l’Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari (1920), i de la “Revista Catalana de Música” (1923).
Fundà el 1923 a Santiago de Cuba el conservatori Cervera i l’Orfeó Catalunya. Des del 1931 residí novament a Barcelona.
Dirigí a partir del 1949 la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona.
Compongué música per a piano, veu i cobla i realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals.
(Madrid, 9 setembre 1881 – Barcelona, 2 desembre 1972)
Metge. Llicenciat a Barcelona el 1902, treballà a Barcelona i a Madrid i fou catedràtic d’otorinolaringologia de la facultat de medicina de Barcelona (1926-51).
Fundà (1950) la revista “Acta de ORL Iberoamericana” i es dedicà especialment a la cirurgia de la laringe.
(Barcelona, 5 març 1877 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 març 1972)
Pintor. Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l’escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla.
Residí a Madrid, París i Munic. Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona.
Conreà especialment les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú. Els tons de la seva paleta són sempre clars i lluminosos.
(Begur, Baix Empordà, 1890 – Barcelona, 12 octubre 1972)
Arquitecte. Titulat el 1915 a Barcelona. Catedràtic a l’escola d’arquitectura en el període 1920-60.
Del 1920 al 1925 col·laborà amb Francesc de P. Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes.
La seva producció historicista (edifici de La Unión y el Fénix Español) evolucionà cap a una progressiva simplificació, amb les façanes reduïdes als elements constructius primaris (blocs del Frare Negre, 1935-40; Banco Español de Crédito, 1942-47; edifici Nestlé, 1956).
(Gràcia, Barcelona, 14 març 1898 – Barcelona, 1972)
Folklorista, ceramista i dibuixant. Fill de Lluís Barrillón i Polina.
S’interessà pels costums i la història de Gràcia i fou president del Club Excursionista de Gràcia.
Dirigí el butlletí “Mai enrera”, que publicava aquesta entitat, i fou l’editor de “Crònica de Gràcia” (1947-49).
(Barcelona, 2 març 1882 – 26 maig 1972)
Compositor i director. Estudià a l’Escola Municipal de Música.
Deixeble d’Antoni Nicolau, escriví diverses composicions corals, entre les quals destaca Voltant la senyera. Harmonitzà cançons tradicionals i escriví obres escèniques i sardanes.
Dirigí l’Orfeó Gracienc des que fou fundat (1903) fins al 1936.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1895 – Barcelona, 1972)
Militar, advocat i inventor. Actuà com a defensor del general Manuel Goded en el judici que el condemnà a mort.
Després de la guerra civil fou jutjat, empresonat i expulsat de l’exèrcit, que el rehabilità, amb el grau de coronel, l’any 1961.
Inventà un sistema de direcció automàtica de tir i realitzà importants estudis de cartografia lunar.
(Barcelona, 15 març 1886 – 17 maig 1972)
Metge oftalmòleg. Introduí diversos instruments quirúrgics per a la pràctica de l’oftalmologia, entre els quals l’anomenada pinça capitular d’Arruga, per a l’extracció de cataractes.
Autor del tractat Cirurgia ocular (1946), obra bàsica, que ha estat traduïda a diversos idiomes.
Li ha estat concedida la medalla Gomín (1950); màxima distinció oftalmològica mundial.
Dades dels Països Catalans 