(Barcelona, 1965 – fi 1968)
(EDIMA) Editorial. Especialitzada en història i política contemporània.
Publicà obres com ara Stalin: una biografia política (1967), Trotski, el profeta armat (1968), ambdues d’Isaak Deutscher; La CIA: El govern invisible, de David Wise, i d’altres llibres sobre Amèrica Llatina i el món àrab.
(Barcelona, 4 febrer 1965 – 31 desembre 1986)
Diari esportiu de la tarda en castellà. Continuació del setmanari del mateix títol, creat el 13 de setembre de 1952.
Dedicat especialment al futbol, aconseguí tiratges d’importància.
(Barcelona, 1965 – segle XX)
Conjunt musical. Creat pel seu director, Joan Guinjoan i per Juli Panyella (sots-director del grup).
El seu objectiu és el de divulgar les més diverses tendències, per aquesta raó inclou la música del segle XX, des d’estrenes significatives de compositors catalans fins a obres fonamentals de la música contemporània (alguns dels programes que el grup dedica a Schönberg són presents al Museu Schönberg de Califòrnia).
Han col·laborat amb el grup artistes de gran prestigi i han participat en importants cicles internacionals.
(Barcelona, 1956 – 1965)
(DDE) Institució de l’escoltisme catòlic. Creada pel bisbe Modrego, gràcies a l’esforç d’un equip d’homes encapçalat per mossèn Antoni Batlle i Mestre.
La característica fonamental que la diferència de la resta d’institucions era la confessionalitat.
Fou l’antecedent dels Minyons Escoltes fundat el 1965.
(Catalunya, 1965 – )
(DEC) Entitat. Creada al si d’Òmnium Cultural, s’ha dedicat preferentment a l’ensenyament i a la formació de mestres de català i a l’organització de classes de català a les escoles.
A partir del 1975 ha promogut un equip pedagògic permanent per a atendre la formació de professorat.
Publica, des del 1985, “Escola Catalana”, revista continuadora del “Butlletí”, el qual començà a publicar-se el 1965.
(Figueres, Alt Empordà, 31 juliol 1891 – Barcelona, 15 abril 1965)
Pedagog i filòleg. El 1918 fundà el Liceu Dalmau a Barcelona, i a catorze poblacions catalanes més, que el 1940 passà a anomenar-se Institut Belpost, i es dedicà a l’ensenyament per correspondència. És el creador del mètode de taquigrafia internacional Dalmau.
Com a conferenciant i articulista (usà els pseudònims Llibertadà i Poli Glot), destacà per la defensa de l’esperanto i de la cultura catalana.
Fundador de “Clarisme” i col·laborador d'”Alt Empordà”, “La Nova Revista”, “Mirador” i “Antologia”.
Obres principals que escriví: Poliglotisme passiu (1936) i Aclariments lingüístics (1962).
(Barcelona, 9 novembre 1893 – 5 març 1965)
Pintor. Inicià la seva activitat artística a París, on s’havia traslladat el 1918.
Exposà per primera vegada a la galeria Paul Guillaume i participà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants.
Tornà a Catalunya (1927) i s’establí a Tossa, on contribuí a la creació d’un nucli artístic, freqüentat per Kars, Chagall i altres artistes.
El seu estil evolucionà vers un cromatisme viu, postfauvista, plasmat en figures i paisatges.
(Barcelona, novembre 1965 – 1993)
Local dedicat a espectacles i audicions musicals. Situat al carrer Tuset.
De bon començament es destaca pel suport a la cançó catalana i als membres de la Nova Cançó. També dedica atenció al cabaret literari i, posteriorment, al jazz.
El 1993 va abandonar el local originari i, amb el nom de Jazzroom, es va establir a la part alta de la ciutat.
(Montserrat, Bages, del 5 al 10 juliol 1965)
Congrés celebrat en commemoració del cinquantenari del primer. Tingué com a objectiu l’estudi de la litúrgia del demà.
Hi assistiren els bisbes de Sogorb-Castelló, Vic, Girona i Barcelona.
Bé que no ha deixat una empremta tan forta com el primer, fou més científic.
N’ha estat fruit la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics (1969).
(Llançà, Alt Empordà, 19 gener 1893 – Cassà de la Selva, Gironès, 10 agost 1965)
Instrumentista de tenora. Estudià amb J. Duran de l’Armentera.
Del 1922 al 1927 actuà a la cobla La Principal de la Bisbal, i del 1929 al 1965, a la cobla Barcelona.
Publicà Mètode de tenora i tible (1950).
Dades dels Països Catalans 