(Perpinyà, 1889 – 1956)
Militar i escriptor. Oficial de l’exèrcit francès, fundà “La Renaissance Catalane” i “L’Éveil Catalan”.
Publicà una antologia de poesia catalana i obres teatrals de caire festiu i popular.
(Perpinyà, 1889 – 1956)
Militar i escriptor. Oficial de l’exèrcit francès, fundà “La Renaissance Catalane” i “L’Éveil Catalan”.
Publicà una antologia de poesia catalana i obres teatrals de caire festiu i popular.
(València, 13 maig 1871 – 3 setembre 1956)
Pintor i fotògraf. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo.
Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren.
Fou director del Centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València.
(Madrid, 1956 – )
Arqueòleg. Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on fou professor d’arqueologia des de l’any 1989.
Ha centrat el seu treball de recerca en el món fenicio-púnic de la Mediterrània occidental, particularment al País Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d’excavació. Ha estat director de la revista “Saguntum” (1988-98).
Entre les seves publicacions cal destacar Urna de orejetas con incineración infantil del Puig des Molins (1983), La necrópolis del Puig des Molins (Ibiza). Campaña de 1946 (1984) i (amb altres autors) La colonización fenicia en la isla de Ibiza (1990).
(Palma de Mallorca, 1864 – 1956)
Historiador i pintor. Deixeble de Faust Morell. Ensenyà dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca.
Com a pintor fou una de les últimes figures representatives del realisme acadèmic a Mallorca, i com a historiador participà en nombroses excavacions a les Illes Balears i publicà alguns treballs d’història artística mallorquina: En Guillem Mesquida, pintor mallorquí (1919), Dels anys que visqué a Mallorca el pintor vilafranquí Adrià Ferran (1922), Els pintors cartoixos fra Joaquim Juncosa i fra Bayeu (1925) i Imatges xilogràfiques mallorquines (1928).
Políticament milità en el tradicionalisme.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 28 gener 1878 – Niça, França, 5 setembre 1956)
Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire.
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista.
Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d’anticipació, i A l’ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.
(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.
Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.
Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).
Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956) Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.
(Pollença, Mallorca, 25 maig 1862 – Palma de Mallorca, 1956)
Pintor. Estudià, pensionat, a Madrid (1883-84) i a Roma (1885-86), on fou company de Joaquim Sorolla i pintà els Foners balears (museu d’Edemburg). Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arts i Oficis i del Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Adscrit en principi al realisme idealitzant, conreà també la pintura d’història i el paisatge amb estil impressionista. Fou premiat a diverses exposicions de Barcelona i Madrid.
El seu fill fou Simeó Cerdà i Juan (Palma de Mallorca, 1900 – 1971) Pintor. En contacte amb Hermenegild Anglada adoptà un modernisme postimpressionista i decoratiu, sobretot en visions policromades de fons marins i peixos.
(Sant Julià de Lòria, Andorra, 1956 – Andorra la Vella, Andorra, 1988)
Editorial i impremta. En català ha publicat les col·leccions “Monumenta Andorrana” i “Jalons”, diverses edicions de la Bíblia i el Missal -traduïts pels monjos de Montserrat-, etc.
El 1961 es traslladà a Andorra la Vella.
(València, 29 octubre 1880 – 7 abril 1956)
Erudit. Baró de San Petrillo.
S’especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l’heràldica valencianes –Los malteses en Valencia (1911), Cosas añejas (1919), Los Próxitas y el Estado de Almenara (1932), Los Cruïlles y sus alianzas (1946)-.
Publicà també la sèrie d’estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos (1932-41), sobre pintura medieval.
(Epinay-sur-Seine, França, 26 gener 1887 – Ceret, Vallespir, 1 juny 1956)
Pintor. Malalt, s’instal·là el 1916 a Ceret, al Castellàs. Conreà sobretot el paisatge.
Fundà el 1950 el Museu d’Art Modern de Ceret.