(Vic, Osona, 13 abril 1952 – )
Fotògraf. Professor de l’escola Eina, de Barcelona, i de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Treballà professionalment en els camps de la moda i l’arquitectura.
D’entre la seva obra, que exposà regularment des de 1973, destaca la sèrie Naus (1985) i el llibre Barcelona, ciutat imaginada (1988). El 1989 rebé el premi LAUS de fotografia.
Enllaç web: Manel Esclusa
(el Campell, Llitera, 27 març 1952 – )
Polític. Membre d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), participà amb Jordi Pujol en la constitució de la coalició Convergència i Unió.
Diputat per CiU al congrés (1982-90 i a partir del 2004), diputat al Parlament europeu (1986-87), conseller de Governació de la Generalitat (1999-2001), el 1990 fou elegit president del Comitè de Govern d’UDC (confirmat en el càrrec el 1996), diputat al Parlament català (1999-2004) i vice-president segon de la Internacional Democrata-cristiana (1993).
Després del trencament de la coalició CiU, el 2015 no sortí elegit al Parlament de Catalunya, ni tampoc al Congrés espanyol on es presentava de cap de llista per Barcelona.
El 2016 deixà de ser el president de Unió Democràtica, partit que l’any següent desaparegué amb un elevat deute.
(Alcover, Alt Camp, 21 agost 1877 – Barcelona, 27 gener 1952)
Escriptora, coneguda habitualment per Maria Domènech de Cañellas.
S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals col·laborà a “Or i Grana” (1906) i “Feminal” (1907); fundà la Federació Sindical d’Obreres (de l’Agulla).
Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles, i escriví unes quantes novel·les (Neus, 1914; Els gripaus d’or, 1919; i Herències, 1921), i els llibres de poemes Al rodar del temps (1946) i Confidències (1946).
(Barcelona, 5 setembre 1952 – 29 novembre 2023)
“J. B. Culla” Historiador. Professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra, col·labora en diverses revistes especialitzades i en d’altres mitjans de comunicació.
Ha escrit, entre altres obres, El catalanisme d’esquerra, 1928-1936 (1977), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1986) i, en col·laboració amb Borja de Riquer, El franquisme i la transició democràtica 1939-1988 (1989), volum VII de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar.
(Barcelona, 22 abril 1952 – )
Coreògrafa i directora. Titulada en dansa per l’Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu.
El 1971 fundà l’institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles. Ha treballat com a coreògrafa en importants musicals i ha rebut diversos premis.
També ha produït i dirigí espectacles com Chicago (1996), premi de la crítica teatral de Barcelona, El nas vermell (1997), el sopar-espectacle That’s Jass (2000) o Oliver Twist (Grec 2000).
(Barcelona, 1952 – )
Historiadora i crítica d’art. Col·laboradora del diari “El País” (des del 1982) i professora universitària.
Ha publicat obres sobre Picasso (1981), Ràfols-Casamada (1988), Joan Miró (1990), Antoni Tàpies (1984, 1990) i Joan Brossa (1997, 1998).
Altres llibres: La poética de lo neutro (1975), Arte español: nombres para la década de los 80 (1992).
(Barcelona, 27 agost 1952 – )
Periodista. Llicenciat en ciències polítiques. Començà la seva tasca com a periodista a Ràdio Espanya de Barcelona el 1973.
El 1975 s’incorporà a Televisió Espanyola com a redactor dels programes La setmana i Informe semanal, que dirigí a partir del 1980. A TVE ocupà els càrrecs de productor executiu de programes d’actualitat (1982) i subdirector de serveis informatius (1984).
El 1988 creà la productora Tesauro i el 1990 tornà a TVE com a director d’emissora, càrrec que dimití al juliol de 1996.
Al principi del 1997 presentà i dirigí el programa El món d’Ariadna a TV3.
(Lloret de Mar, Selva, 31 octubre 1880 – Buenos Aires, Argentina, 25 març 1952)
Actor dramàtic. Debutà al Teatre Català el 1904 i assolí popularitat sobretot amb les representacions d’Àngel Guimerà (Terra Baixa, Mar i Cel, etc).
Amb la companyia de Maria Guerrero es traslladà a Amèrica; en retornà el 1911 i dirigí el teatre Romea. La temporada 1911-12 formà part de la companyia del Teatro Español, de Madrid (dirigida per Enric Borràs), amb la qual tornà a Amèrica.
En 1936-37 actuà al Teatre Català de la Comèdia.
(Barcelona, 1952 – 17 maig 2014)
Dibuixant. Fill de Guillem Cifré i Figuerola. Especialista en còmics. Col·laborà a “El Víbora”, “Europa Viva” o “Cairo”.
El seu estil conserva alguns dels elements de l’escola derivada del “TBO”, però reinterpretats amb un sentit inequívocament modern.
(Cambrils, Baix Camp, 17 maig 1952 – )
Polític. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.
Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987. Diputat al Parlament de Catalunya i portaveu del grup parlamentari des del 1988, el novembre 1996 va ser elegit secretari general del partit, després de l’escissió protagonitzada per Àngel Colom.
Ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004.
El 2011 es va donar de baixa d’ERC.
Dades dels Països Catalans 