Arxiu d'etiquetes: 1949

Faner i Coll, Pau

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 4 abril 1949 – )

Escriptor i pintor. Introductor del realisme màgic, influït per la novel·la sud-americana, s’ha destacat com a renovador de la literatura menorquina.

A escrit Contes menorquins (1972), L’arcàngel (1974, premi Ciutat de Palma 1972), Un regne per a mi (1975, premi Sant Jordi), El camp de les tulipes (1976), Potser només la fosca (1979), Amb la mort al darrera (1980), Lady Valentine (1984, premi Víctor Català), Fins al cel (1984, premi Josep Pla i Joan Crexells), Viatge de nit (1986), Moro de rei (1988, premi Ramon Llull), Mal camí i bon senyor (1993, premi Joanot Martorell) i, en castellà Caballos de carga (1984), AEIOU (1986) i Flor de sal (1986, premi Nadal).

Ha realitzat també algunes exposicions de pintura.

Espiga, L’

1 Resposta

(València, 1949 – 1965)

Col·lecció de l’Editorial Torre. Fundada per Xavier Casp i Miquel Adlert i Noguerol. Publicà cinquanta-un títols, en llur majoria breus, de temes literaris i històrics.

Fou important en el redreç de la postguerra perquè significà la continuïtat amb els escriptors joves del País Valencià, alguns dels quals (Andrés i Estellés, Jaume Bru, Joan Fuster, Alfons Cucó) hi publicaren els primers llibres.

Cri Socialiste, Le

2 Respostes

(Perpinyà, novembre 1936 – 1949)

Setmanari. Aparegut en substitució de “Le Cri Catalan” i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l’octubre de 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals.

Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre de 1944.

Castellví i Duran, Antoni Benet de

3 Respostes

(València, 21 gener 1766 – 28 juny 1808)

Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d’Estivella i de Novetlè. Fill de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.

Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l’avi d’:

Helena de Castellví i Shelly (València, 16 octubre 1821 – Madrid, 29 desembre 1863)  Es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou:

Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (Madrid, 1867 – Barcelona, 22 maig 1949)  Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar.

Balent, Andreu

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1949 – )

Historiador i polític. Llicenciat en història per la universitat de Montpeller (1971), professor al Liceu Aragó de Perpinyà. Arran dels fets de maig de 1968 a l’estat francès, dels quals era un dels impulsors a l’àrea occitano-catalana, s’adherí al Parti Socialiste Unifié (PSU), en el qual ocupà la secretaria de la Federació dels Pirineus Orientals (1971-72).

Ha participat en la major part de les iniciatives nord-catalanes (GREC, Universitat Catalana d’Estiu, Grup Cultural de Joventut Catalana, etc) i en l’acció sindical dels ensenyants d’esquerres. Col·laborà a les revistes “Massana”, “Conflent”, “Aïnes”, “Sant Joan i Barres” i d’altres periòdics polítics de l’estat francès.

Ha publicat Els partits polítics al Principat (1971), Història de les organitzacions obreres a Catalunya-Nord, 1848-1914 (1977), premi Josep de la Trinxeria, i, en col·laboració amb Miquel Cadé, Histoire du Parti socialiste dans les Pyrénées-Orientales de sa fundation, 1895, au Congrès de Tours, 1920 (1982).

Ivern i Arans, Joan

Deixa un comentari

(el Vendrell, Baix Penedès, 1887 – 1949)

Compositor. Dirigí la coral La Paloma Euterpense de Barcelona i, establert al Vendrell (1914), La Lira Vendrellense i el Teatre Tívoli, on estrenà obres líriques musicades per ell.

Garcia i Sevilla, Ferran

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 octubre 1949 – )

Artista plàstic. Es formà en el camp de la història i de la teoria de l’art. Després s’inicià en la pràctica conceptual, i és una de les figures importants de l’art contemporani espanyol des que exposà per primer cop el 1972.

Creador de happenings i environments, més endavant es decantà per la pintura, de caràcter figuratiu i amb influències de l’art primitiu, que el situà amb èxit dins el mercat artístic internacional.

Ha estat professor ajudant de la Universitat de Barcelona i ha publicat alguns treballs de recerca.

Galceran i Calbetó, Avel·lí

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 octubre 1879 – març 1949)

Actor. Destacà als papers còmics. Treballà especialment als teatres Romea i Novetats.

Boada i Matas, Casimir

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 1888 – Barcelona, 1949)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Barcelona.

Destacà amb la pintura de marines i amb la realització de notables aiguaforts.

Avellaneda i Canyadell, Mateu

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 24 juny 1902 – 23 agost 1949)

Dibuixant. Seguí el mestratge de Joan Junceda i d’Apel·les Mestres.

Excel·lí com a il·lustrador de goigs i ex-libris i, sobretot, pels seus dibuixos i gravats d’antics edificis desapareguts de Terrassa.