Arxiu d'etiquetes: 1949

Garcia i Sevilla, Ferran

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 octubre 1949 – )

Artista plàstic. Es formà en el camp de la història i de la teoria de l’art. Després s’inicià en la pràctica conceptual, i és una de les figures importants de l’art contemporani espanyol des que exposà per primer cop el 1972.

Creador de happenings i environments, més endavant es decantà per la pintura, de caràcter figuratiu i amb influències de l’art primitiu, que el situà amb èxit dins el mercat artístic internacional.

Ha estat professor ajudant de la Universitat de Barcelona i ha publicat alguns treballs de recerca.

Galceran i Calbetó, Avel·lí

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 octubre 1879 – març 1949)

Actor. Destacà als papers còmics. Treballà especialment als teatres Romea i Novetats.

Boada i Matas, Casimir

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 1888 – Barcelona, 1949)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Barcelona.

Destacà amb la pintura de marines i amb la realització de notables aiguaforts.

Avellaneda i Canyadell, Mateu

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 24 juny 1902 – 23 agost 1949)

Dibuixant. Seguí el mestratge de Joan Junceda i d’Apel·les Mestres.

Excel·lí com a il·lustrador de goigs i ex-libris i, sobretot, pels seus dibuixos i gravats d’antics edificis desapareguts de Terrassa.

Amade, Joan

5 Respostes

(Ceret, Vallespir, 30 agost 1878 – 3 març 1949)

Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d’Estudis Catalans (1907) i “La Revue Catalane” (1907-21).

Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al segle XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935).

Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L’oliveda (1934).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1945.

Gómez i Muntané, Maria Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 juliol 1949 – )

Musicòloga. Formada amb Josep M. Llorens, s’ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana.

El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442, publicada el 1979.

El seu treball L’Ars Antiqua a Catalunya meresqué el Premi Higini Anglès de la Societat Catalana de Musicologia, l’any 1978. Ha publicat també La música medieval (1980).

Gispert i Català, Núria de

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 abril 1949 – )

Advocada i política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1971).

Des del 1986 fou membre de Unió Democràtica de Catalunya, on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals, i des del mes de gener de 2001 en fou presidenta.

La seva activitat dins l’executiu de la Generalitat s’inicià el 1984. Des d’aquest any fins al 1995 fou secretària general dels departaments de justícia i de governació, i vicepresidenta del comitè director per a l’organització de l’administració de la Generalitat.

L’any 1995 fou nomenada consellera de justícia, del 2001 al 2002 fou consellera de governació i relacions institucionals i del 2002 al 2003 consellera de Justícia i Interior. Des del 16 de desembre de 2010 fins al 4 d’agost de 2015 fou presidenta del Parlament de Catalunya.

Germinabit

5 Respostes

(Montserrat, Bages, maig 1949 – setembre 1959)

Revista. Òrgan de la Unió Escolania de Montserrat.

Del 1956 al 1959 un nou equip li donà un aire més cultural i menys musical i tingué algunes col·laboracions d’escriptors importants.

Després del número d’agost-setembre de 1959, dedicat a Carles Riba, retornà al seu caràcter inicial, i l’equip de redacció es féu càrrec de la nova revista “Serra d’Or”.

Franciscàlia

3 Respostes

(Barcelona, 1949 – )

Institució cultural cristiana. Creada pels caputxins catalans.

En foren precedents les reunions de literats, poetes i artistes convocades pel pare Basili de Rubí, al convent de Sarrià, l’any 1946.

Fou reglamentada el 1951 pel provincial dels caputxins de Catalunya i les Balears, el pare Pacífic de Vilanova, i, el 1952, el doctor Modrego, llavor bisbe de Barcelona, l’erigí canònicament.

El pare Basili de Rubí, consiliari diocesà i delegat provincial, comptà amb la col·laboració del pare Sever de Montsonís i del pare Jordi Llimona.

Ha organitzat cercles periòdics d’estudis de formació social i cívica i conferències de Critèrion.

Fontova i Planes, Lleó

4 Respostes

(Barcelona, 1875 – Buenos Aires, Argentina, 1949)

Violinista i professor de música. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Caterina i de Conrad Abelard.

Junt amb aquest darrer fundà a Buenos Aires l’Instituto Musical Fontova (1904), i el 1911 creà la Sociedad Argentina de Música de Cámara i dirigí la primera orquestra de cambra argentina (1916).

Creà l’Asociación Filarmónica Argentina (1920) i escriví un Método de violín.