(Barcelona, 30 agost 1876 – 1946)
Arquitecte (1893) i dibuixant.
Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l’església parroquial de Lloret de Mar (Selva), destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d’aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d’Hostalric. Posteriorment el seu estil esdevingué convencional.
Com a dibuixant col·laborà activament a les pàgines de la revista humorística i política “Cu-cut!”.
(Barcelona, 1946 – )
Revista científica. Fundada per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director. És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona.
Publica treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans.
El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer que aplegà col·laboracions d’arreu del món.
(Acs, Occitània, 26 agost 1946 – )
Periodista. Fill d’Andreu Claret i Casadessús i germà dels músics Gerard i Lluís. Visqué a França i, més tard, a Andorra.
Militant del PSUC, arribà a formar part del comitè executiu del PCE i a dirigir l’òrgan “Treball”.
Com a periodista ha estat redactor de “Terrasa información” i de “Revista europea”, corresponsal a Catalunya de “Cambio 16”, delegat de l’agència EFE a Panamà i l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya (1991-98) i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.
A més col·laborà amb el diari “Avui” i professor a la Universitat Pompeu Fabra.
L’any 2000 fou nomenat director de l’Institut Català de la Mediterrània.
(Barcelona, 1946 – vers 1955)
Grup de compositors. Format gràcies a l’ajut de l’Institut Francès de Barcelona. Els membres eren adscrits a diferents estètiques.
Una de les finalitats era de combatre l’aïllament posterior a la guerra civil de 1936-39 i de posar-se en contacte amb la música europea d’entreguerres, cosa que aconseguiren només en part.
El Cercle deixà d’actuar cap a la meitat de la dècada del 1950.
(Barcelona, 1946 – 1960)
Agrupació d’artistes catalans creada a l’empara de l’Institut Francès de Barcelona. La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Carles Collet, Alfred Figueras, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i Frederic-P. Verrié.
Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura; celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París.
Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 19 novembre 1946 – )
Director teatral. Creador i director d’El Teatrí, companyia estable amb que representà L’espantu (1978), El bon policia (1982) i El dèria T.T. (1985).
Ha exercit la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros. Director de La festa del blat (1995), producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també ha col·laborat en el Misteri de Sant Sebastià (1997), muntatge de La Fura dels Baus.
Responsable de Sitges Teatre Internacional en 1991-92 i professor de l’Institut del Teatre de Barcelona des del 1973, ha exercit la crítica teatral en publicacions especialitzades.
És autor del llibre Juli Vallmitjana, teatre de gitanos i de baixos fons (1976).
(Tagamanent, Vallès Oriental, 11 setembre 1946 – Barcelona, 19 octubre 2012)
Historiador de la literatura. Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Redactor de les revistes “Els Marges” i “Recerques”, ha tingut cura de l’edició de la Guia de literatura catalana contemporània (1973). Ha realitzat diversos estudis sobre literatura catalana dels segles XIX i XX.
És autor de Raimon Casellas i el Modernisme (1983) i ha publicat una Antologia de contes modernistes (1987).
(Abrantes, Portugal, 5 juny 1946 – Girona, 30 gener 1981)
Periodista i polític. Començà a fer periodisme a Figueres i, després, a Girona, on ingressà en l’equip de “Presència”.
Col·laborà en diversos periòdics catalans i fou un dels fundadors del “Punt Diari”, on escriví diàriament una columna, que foren recollides, com a homenatge pòstum, en el llibre Quiosc.
Membre del PSC-PSOE, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter.
L’any 1981 es creà a Girona el premi de narració breu que porta el seu nom.
(Barcelona, 1946 – 18 agost 2025)
Historiador de l’art. Dedicat a la investigació i la docència, ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Doctor en història de l’art i catedràtic d’art medieval, fou director del Patrimoni Cultural de la Generalitat (1988-94) i, a partir de 1994, director general del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Ha publicat diversos llibres i articles sobre art medieval, en especial art romànic.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 – Barcelona, 1 abril 1946)
Periodista. Milità en el partit conservador, i fou redactor del diari “La Dinastía”.
El 1906 ingressà al “Diario de Barcelona” el qual va dirigir del 1923 al 1946. Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona (1934).
És autor de Balmes, periodista (1928).
Dades dels Països Catalans 