(Tuïr, Rosselló, 1845 – Perpinyà, 1943)
Escriptor popular. Pseudònim d’Esteve Canal, que signava també amb el nom d’Estenenot.
Autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el “Journal Illustré des Pyrénées Orientales” i “La Veu del Canigó”.
Animà també grups folklòrics.
(Borriana, Plana Baixa, 10 desembre 1868 – Madrid, 26 desembre 1943)
Polític. Estudià dret a la universitat de València, i fou registrador de la propietat. Milità de jove al partit liberal de Canalejas, i, posteriorment, al radical de Lerroux.
Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena (Alcalatén), en totes les eleccions posteriors al 1905.
Fou ministre de justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935.
(Castres, Llenguadoc, 16 desembre 1881 – Perpinyà, 2 març 1943)
Escriptor en francès, director teatral i fundador de revistes (“Le Cri Catalan”, 1909, i “Le Coq Catalan”, 1917), etc.
Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses (1905), La terrasse au soleil (1921), Poèmes d’amour et d’automne (1928), etc. Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novel·la Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon (1936).
Fou germà seu Lluís Bausil (Carcassona, Llenguadoc, 1878 – Perpinyà, 1945) Pintor postimpressionista. Pintà presseguers florits i són remarcables les seves poètiques aquarel·les.
(Palma de Mallorca, 28 febrer 1943 – Barcelona, 6 juny 2022)
Escriptor, conegut com a Xesc Barceló. Col·laborador en diversos muntatges teatrals, guionista de la televisió i autor de literatura infantil.
Ha publicat: Hortizons de pedra (1960), El paratge de l’aranya (1973), El Duc Meu-Meu (Premi Ciutat de Granollers de teatre, 1978), Entraré de nit (1980) i La casa de troncs a la muntanya (1993), entre altres obres.
(Catalunya Nord, 1943 – 1966)
(ALPO) Atlas lingüístic de llengua catalana de la Catalunya Nord, de les zones limítrofes i de les comarques frontereres llenguadocianes.
Dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, féu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l’obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions.
És el més dens dels atles lingüístics catalans (382 localitats), mentre que el qüestionari és dels més breus. L’obra presenta uns mapes introductoris geogràfics, històrics, de divisions territorials, etc.
(València, 25 abril 1943 – )
Polític i advocat. Estudià dret a la Universitat de València. Compaginà el seu treball com a advocat amb els diversos càrrecs polítics que ostentà en el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), després d’haver militar un temps a la UGT. Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per València.
El 1978 fou elegit President del Consell del País Valencià, càrrec que exercí fins la retirada del PSOE del govern valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití del seu càrrec. Poc temps després abandonà el PSOE.
(Barcelona, 1890 – París, França, 1943)
Dibuixant, pintor i caricaturista. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Víctor i de Rossend.
Format a l’Escola de Belles Arts. Usà els pseudònims de Masvila i Fricus.
(Palacios de Benaver, Castella, 1874 – Manila, Filipines, 1943)
Pintor. Monjo de Montserrat des del 1890. Deixeble de Francesc Morell, amplià estudis a Roma.
La seva obra és principalment a Montserrat, Samos i Monforte de Lemos (Galícia), Nueva Sinoia (Austràlia) i la fundació montserratina de Manila.
(Barcelona, 1899 – Figueres, Alt Empordà, 1943)
Editor i escriptor. Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, en 1934-38, 70 obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica seriosa.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943)
Geòleg. Deixà treballs remarcables, com la Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants (198), Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares (1922), Tectónica de Montserrat (sd), etc.
També deixà algun estudi històric: La noche de San Bartolomé (1904).
Dades dels Països Catalans 