Arxiu d'etiquetes: 1942

Valdés i Blasco, Manuel

1 Resposta

(València, 8 març 1942 – )

Pintor. Membre fundador de l’“Estampa Popular de València” (1963-67), seguí una línia informalista i guanyà el premi Senyera (1964). L’any 1983 guanyà el Premio Nacional de Artes Plásticas. Amb Rafael Solbes formà l’Equip Crònica.

Des de la mort de Solbes (1981) treballà sol, aprofundint el procés reflexiu entorn de la història de la pintura que iniciaren conjuntament. Aquest es concreta en variacions a partir d’obres emblemàtiques, agrupades en sèries, que s’estructuren a partir d’un fil conductor argumental o temàtic. Algunes d’elles són projectades tridimensionalment.

Tresserre, Francesc

Deixa un comentari

(Agde, Llenguadoc, 6 abril 1858 – Perpinyà, gener 1942)

Escriptor. Fill de pares catalans, estudià a Perpinyà i es llicencià en dret el 1833. Encara que escriví en francès, es relacionà amb els escriptors catalans de la seva època.

El 1908 assistí als jocs florals de Barcelona com a delegat de l’Acadèmia de Tolosa, fou corresponsal de “La Veu de Catalunya” i de “La Ilustració Catalana” i presidí la Unió Catalana del Rosselló.

Publicà, entre altres obres, A Ninon (1894), Les poèmes de Chevrefeuille (1901) i L’àme catalane (1910).

Soto i Arandiga, Ramon de

Deixa un comentari

(València, 23 novembre 1942 – l’Alfàs del Pi, Marina Baixa, 17 octubre 2014)

Escultor. Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid. Pertangué al grup “Abans de l’Art”. S’ha interessat per les possibilitats d’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística.

La seva obra ha travessat diverses etapes, bé que sempre ha palesat l’interès de l’autor pel constructivisme. Feia peces utilitzant llistons metàl·lics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo.

Ha estat professor a les escoles d’arquitectura de València, de Madrid i a la facultat de belles arts de València.

Solbes i Mira, Pere

Deixa un comentari

(Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 31 agost 1942 – Madrid, 18 març 2023)

Polític. Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid. El 1968 ingressà com a funcionari al ministeri de comerç exterior. El 1973 fou designat conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la Comunitat Europea.

Entre el 1978 i el 1982 fou director general de política comercial i el 1982 fou designat secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda fins que el 1985 passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea. Entre el 1991 i el 1993 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE. En 1993-96 fou ministre d’economia i hisenda.

En les eleccions generals del 1996 fou elegit diputat al Congrés. Des del setembre de 1999 fou membre de la Comissió Europea responsable dels afers econòmics i monetaris. A partir del 2004 tornà al ministeri d’economia.

Seva i Llinares, Antoni

Deixa un comentari

(Alacant, 16 maig 1942 – )

Escriptor i filòleg. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966. Fou col·laborador de diverses revistes. El 1968 publicà el llibre Alacant: 30.000 pieds noirs. L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la traducció textual de Sèneca tràgic.

Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà en la Fundació Bernat Metge en la confecció de traduccions de clàssics llatins i grecs al català i en l’elaboració d’un diccionari llatí-català. Realitzà diversos estudis sobre l’obra de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. L’any 1982 publicà el recull d’assaigs Quadern d’ocis.

Salas i Sureda, Manuel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1880 – 23 febrer 1942)

Industrial. De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española (amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar). Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina.

Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics. Intervingué (1933-34) en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma.

Políticament fou maurista i, encara que no ocupà cap càrrec en el partit, fou una de les seves personalitats més visibles; en diverses ocasions finançà campanyes electorals de Maura a Mallorca. Fou regidor de l’ajuntament de Palma (1909-13) i diputat provincial (1919-22).

Ramos i Fernández, Rafael

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, 1942 – 19 novembre 2021)

Arqueòleg. Fill d’Alexandre Ramos i Folqués, del qual ha continuat la seva tasca a l’Alcúdia d’Elx.

Ha publicat La ciudad romana de Illici (1974).

Garcia i Miralles, Antoni

Deixa un comentari

(Alacant, 15 juliol 1942 – )

Polític. Estudià dret a la Universitat de València. Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al congrés per Alacant a les legislatives del 1977, el 1979 i el 1982.

Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià.

Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià. Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva circumscripció nadiua, ocupà des d’aleshores la presidència de les Corts Valencianes.

Garcia i Martínez, Sebastià

1 Resposta

(Villena, Alt Vinalopó, 1942 – València, 1986)

Historiador. A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà. Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vice-rector de la Universitat Literària de València.

És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern (1968), El patriarca Ribera y la extirpación del erasmimso valenciano (1977), Valencia y la Casa de Austria (1975), Bandolers, corsaris i moriscos (1980), el tercer volum de la Història del País Valencià (1975), en col·laboració amb altres autors.

Ha escrit també diversos articles en revistes especialitzades, comunicacions a congressos, etc. Tingué cura de l’edició de la Crónica de la inclita y coronada ciudad de Valencia, de Rafael Martí de Viciana.

Ferrocarrils de València a Aragó, Societat dels

Deixa un comentari

(País Valencià, 1881 – 1942)

Companyia que obtingué, el 1881, la concessió per a construir i explotar la línia de València a Llíria i, el 1889, la concessió per a prolongar-la fins a Sogorb.

Hom construí només la línia fins a Llíria (1890), que el 1942 fou incorporada a la RENFE.