Arxiu d'etiquetes: 1931

Rabaza Fuster, Julián

Deixa un comentari

(Cantavieja, Teruel, 8 març 1868 – València, 31 juliol 1931)

Religiós escolapi. Ocupà alts càrrecs de l’orde a la província valenciana, i en fou provincial el 1906. Fundà els col·legis d’Algemesí i del Grau de València.

Va escriure Escarceos literarios (1902), Poesías (1907), Memorias de un cronista de las fiestas de Urgel (1911), Historia de las Escuelas Pías (4 volums, 1917-18) i Heroísmo y santidad de la venerable madre María Ráfols (1926).

Fundà i dirigí la revista “Piedad y Letras”, i fou redactor de la “Revista Calasancia”.

López-Chávarri i Marco, Eduard

3 Respostes

(València, 29 gener 1871 – 28 octubre 1970)

Compositor, musicòleg i escriptor. La seva formació musical fou autodidàctica. El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou professor del Conservatori de València.

És autor dels contes, d’estètica romàntica, Armònica i dels Cuentos líricos (1907), i publicà Música popular española (1927), Historia de la música (1929) i Folklore musical español (1955).

Vinculat amb Felip Pedrell, Enric Granados i Manuel de Falla, la seva producció té un llenguatge harmònic impressionista i una instrumentació molt elaborada.

Les seves obres més notables són les tres composicions simfòniques Valenciana, Abanicos antiguos i Acuarelas, així com Rapsodia valenciana, per a piano i orquestra, Concierto breve, per a piano i corda, i Llegenda, per a cor i orquestra.

Fou el pare d’Eduard López-Chávarri i Andújar (València, 1931 – 1993)  Crític musical de “Las Provincias”.

Llevant -Mallorca-

1 Resposta

(Artà, Mallorca, 31 desembre 1916 – 1931)

Publicació catòlica, en català. Començà com a quinzenal, passà a setmanal i es publicà diàriament des del gener de 1926.

Dirigida per Andreu Ferrer, publicà treballs literaris, polítics i econòmics.

Entre els col·laboradors hi figuraven Fèlix Escalas, Josep M. Tous i Maroto, B. Santos Valls, entre d’altres.

Juan i Dòmine, Josep

1 Resposta

(Alcaraz, Castella, 6 juny 1869 – València, 11 octubre 1931)

Polític, financer i navilier. Diputat i senador pel partit conservador.

Amb altres naviliers valencians fundà la Companyia Valenciana de Vapors Correus d’Àfrica i, més tard, la Companyia Trasmediterrània.

També fundà la Unió Naval de Llevant (1924), el Banco de Crédito Local (1925) i el monopoli de petrolis CAMPSA.

Joffre i Plas, Josep

1 Resposta

(Ribesaltes, Rosselló, 12 gener 1852 – París, França, 3 gener 1931)

Militar. Fill de pagesos, estudià al col·legi de Perpinyà. Participà en la defensa de París el 1870, i el 1885 anà a les colònies. Després d’una brillant carrera militar, amb missions exitoses a Tonquín i a l’Àfrica Equatorial Francesa, fou cap de l’Estat Major General (1911).

Durant la I Guerra Mundial dirigí els exèrcits del nord i nord-est. Per fer cara a l’ofensiva alemanya ordenà una retirada estratègica. Aquesta maniobra li permeté de contraatacar victoriosament al Marne (6-13 setembre 1914) i salvà la capital.

Nomenat comandant en cap de tots els exèrcits francesos el 2 de desembre de 1915. El desembre de 1916 fou reemplaçat pel general Nivelle. Fet mariscal de França i enviat (1917) als EUA per preparar la incorporació de les forces nord-americanes.

Al Rosselló els intel·lectuals i poetes han celebrat repetidament el nostre Joffre. El seu retorn a Perpinyà el 1919 fou saludat per una delegació en la qual hi havia importants escriptors, intel·lectuals i pintors de Catalunya.

Símbol de la causa aliada a Catalunya, el maig de 1920 la seva estada a Barcelona fou motiu de manifestacions catalanistes, quan visità la ciutat per presidir els Jocs Florals.

Deixà unes Memòries (1932). Parlava català, però ha deixat poca cosa en la seva llengua.

Iranzo i Almonacid, Josep

1 Resposta

(Utiel, Plana d’Utiel, 1 febrer 1931 – València, 4 març 2006)

“Anzo”  Pintor. La seva obra parteix, en gran part, del pop-art.

És ben característica d’ell la interpretació simplificada d’imatges publicitàries o procedents del cinema i de la televisió. Ha obtingut premis d’importància.

Ha exposat a Utiel, a Barcelona, a Madrid i, en diverses ocasions, a València.

Garcia i Romero, Anna Maria

1 Resposta

(Paterna, Horta, 16 febrer 1931 – )

Cantant. Usà el nom artístic d’Anna Maria Olària.

Ha obtingut èxits importants. El Cercle de Belles Arts de Madrid li concedí medalla d’or el 1962.

Ha actuat també en el cinema.

Ferrocarril d’Onda al Grau de Castelló

Deixa un comentari

(Barcelona, 1888 – 1931)

Companyia. Creada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia del Grau de Castelló a Onda i la seva branca de Vila-real al Grau de Borriana. Fou inaugurada entre el 1888 i el 1907.

A partir de l’any 1931 l’estat se’n féu càrrec. Fou clausurada definitivament el 1963.

Excelsior

Deixa un comentari

(Eivissa, 1931 – 1936)

Periòdic en castellà. Aparegut com a setmanari catòlic de la Congregació Mariana, i després com a periòdic catòlic bisetmanal. Es decantà, en política, cap a la dreta.

Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet (director), Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de col·laboradors joves.

Éveil Catalan, L’

4 Respostes

(Perpinyà, 1922 – 1931)

Periòdic bimensual. Successor de la “Renaissance Catalane”, com a “‘organe de défense des intérêts industriels et commerciaux'”, dirigit per Albert Janicot.

A partir del número 9, Just Calveyrach passà a director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de “‘les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane'”.

Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera. Tingué polèmiques, per això, amb “L’Indépendant”.

Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació.