(València, 1926 – 1931)
Revista trimestral. L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes.
Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari. Era bilingüe, però amb un notable predomini del català.
En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum J. L. Vives Associatio de València.
(València, 13 març 1858 – Tànger, Marroc, 26 març 1926)
Eclesiàstic. Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte (1896); promogué la fundació d’escoles i de temples.
El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fesses, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis.
(València, 1854 – 1926)
Pintor i decorador. Germà de Lluís. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Conreà els temes històrics (Ausias March llegint les seves trobes al príncep de Viana, Desterro del Cid a València), els temes religiosos i pintà nombrosos retrats.
Excel·lí també en l’adornament floral de carrers, places i edificis.
(València, 27 abril 1852 – 27 agost 1926)
Pedagoga. Professora de l’escola normal i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona, creada el 1884 per la Institución Libre de Enseñanza, a València. Participà en congressos i en activitats pedagògiques amb projecció internacional.
Publicà obres didàctiques: Pedagogía maternal, Temas de Pedagogía, Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez, i articles sobre l’educació física de la dona on proposava un feminisme moderat.
(València, 1850 – 1926)
Arquitecte i polític. Fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet. Llicenciat en ciències i en dret.
Fou arquitecte diocesà i construí esglésies i convents segons el neo-goticisme imperant a Madrid (l’asil del Marqués de Campo, 1882-84, el convent de les Saleses i l’escala d’honor del palau arquebisbal, 1885, tots tres a València).
Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil a Lleida i a Conca.
(Tarragona, 1862 – 1926)
Religiós franciscà. Fou destinat a missions, i excel·lí en aquesta tasca.
Fou bisbe i primer vicari apostòlic del Beni (Bolívia).
(Perpinyà, 23 agost 1866 – París, França, 17 novembre 1926)
Historiador, periodista i polític. Fou diputat per Prada (1906-24), féu construir el ferrocarril de Vilafranca de Conflent a la Guingueta.
És autor del llibre La Cerdagne française, publicat per primera vegada el 1895 i reeditat el 1926, i d’Excursions dans les hautes vallées de la Tét, de l’Aude et du Ségre (1897).
Fou gerent del diari “L’Indépendant” de Perpinyà.
(Mercedes, Uruguai, 19 maig 1878 – Montevideo, Uruguai, 22 juliol 1926)
Pintor. S’instal·là uns anys a Mallorca, on dugué a terme una tasca fecundíssima.
La seva pintura expressionista donà obres molt remarcables.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 25 març 1864 – 17 març 1926)
Erudit. Fou rector de Cinctorres, de Morella i de Sant Mateu. Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià.
Publicà nombrosos estudis monogràfics, particularment al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”; cal destacar els seus treballs Rosell (Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalen y el Real Monasterio de Benifazá), Fundación de San Mateo, Cabos sueltos de las Germanías, Notícies de dos manuscrits de l’Arxiu de l’arxiprestal de Morella, Itinerario de Benedicto XIII en España (1499-1423), Descripción de la cabalgata y de la presencia de Corpus, Arte del Maestrazgo: el pintor cuatrocentista Valentín Montoliu (Castelló, 1927) i Arte medieval: los Santalínea, orfebres de Morella (Castelló, 1928). Deixà sense acabar una Història de Sant Mateu.
(Fiñana, Almeria, Andalusia, 1926 – Sabadell, Vallès Occidental, 2012)
Pintor. Conreà l’informalisme, amb una notable qualitat cromàtica.
Dades dels Països Catalans 