(la Figuera de Falset, Priorat, 1924 – segle XX)
Pintor. Estudià a l’Escola Massana de Barcelona.
Ha conreat de preferència el paisatge.
Cubells i Cubells, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1924
Crusellas i Soler, Joan
(Barcelona, 1924 – segle XX)
Escriptor. Promogué diverses iniciatives editorials catalanes.
El 1958 publicà l’assaig filosòfico-polític titulat Els pobles joves.
Castellanas i Escolà, Miquel
(Gràcia, Barcelona, 1849 – Barcelona, 1924)
Imatger. Deixeble de Jeroni Suñol.
Instal·là a Barcelona el taller La Milagrosa, que omplí Catalunya d’imatges religioses, que també exportava a la resta de la Península, Amèrica Llatina i Filipines.
Carreras i Rebugent, Martí
(Figueres, Alt Empordà, 1860 – 1924)
Polític. Fou regidor de Figueres del 1892 al 1895. En aquest càrrec promogué una campanya a favor de la jornada de treball de vuit hores per als obrers municipals.
Més tard fou alcalde de la ciutat. Hi féu notables millores, Destacà al partit republicà i com a afavoridor de la Solidaritat Catalana.
Cardona i Grau, Antoni
(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1924)
Franciscà observant. Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú (on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular) i a Terra Santa (1878), d’on fou procurador general. Anà també a Xipre i a Turquia.
Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut.
Bonet i Espasa, Domènec
(Vinaixa, Garrigues, 1841 – 1924)
Guitarrista. Estudià a Barcelona amb Josep Brocà.
Professor de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona (1860-1922) i del Conservatori del Liceu.
També conreà la pintura.
Biblioteca Gentil
(Catalunya, 1924 – 1928)
Col·lecció de novel·la rosa. De periodicitat mensual, creada per Josep M. Folch i Torres, de la qual fou l’únic autor durant els quatre anys. Obtingué un èxit extraordinari de públic, especialment femení.
Una segona època, els primers anys del decenni del 1930, i amb diversos autors, no fou tan popular.
Bertran i Quera, Miquel Maria
(Barcelona, 1924 – 1985)
Pedagog i jesuïta. Doctor en pedagogia.
Són notables els seus escrits sobre aquesta especialitat. En destaca, entre altres, el llibre Pares, pensament per a educar, aparegut en 1963.
Barraquer i Roviralta, Josep Oriol
(Barcelona, 11 novembre 1848 – 1924)
Militar. Participà en les campanyes de Catalunya de la tercera guerra carlina, en la primera guerra cubana i en la de Filipines.
Fou capità general de Catalunya (1917-18).
Riera i Bertran, Joaquim
(Girona, 25 gener 1848 – Barcelona, 15 març 1924)
Polític i escriptor. Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a corts. Presidí la Unió Catalanista i l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.
Col·laborà a la premsa de la Renaixença, especialment a “Lo Gai Saber”, “La Ilustració Catalana” i “La Tomasa”. Fou proclamat mestre en gai saber (1904).
Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu: Caritat (1871), Robinson petit (1872), Bernat Pescaire (1875), De mort a vida (1879), Gent de mar (1888), Lo testament de l’oncle (1896), etc.
Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres, Cançons del temps (1874), Mel i fel (1877), Cent faules (1880), Llibre de sonets (1888) i Faules velles (1920).
A més, escriví Escenes de la vida pagesa (1878) i El catolicismo y la república federal (1873).
Dades dels Països Catalans 