(Figueres, Alt Empordà, 1850 – Girona, 1923)
Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona.
(Figueres, Alt Empordà, 1850 – Girona, 1923)
Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona.
(Catalunya, 1923 – 2000)
Compositor i pianista. Fou membre del Cercle Manuel de Falla.
Com a pianista ha estrenat, conjuntament amb Anna Ricci, la majoria de les obres dels autors integrats a l’entitat esmentada.
(València, 1873 – Barcelona, 19 març 1923)
Pintor. Fou catedràtic de dibuix natural a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
(Cassà de la Selva, Gironès, 19 gener 1841 – Girona, 4 desembre 1923)
Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret.
Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09.
(Barcelona, 1919 – 1923)
Col·lecció d’obres de creació literària. Especialitzada en autors catalans, editada per l’Editorial Catalana.
L’any 1923 fou fusionada amb la Biblioteca Literària.
(Barcelona, 1856 – la Canonja, Tarragonès, 6 març 1923)
Metge. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Molt interessat per l’higienisme, és autor de notables escrits mèdics i de divulgació a la premsa barcelonina, especialment a “La Veu de Catalunya”.
Participà activament en diversos Congressos de Metges de Llengua Catalana.
(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
(Palma de Mallorca, 10 octubre 1923 – Barcelona, 17 novembre 1995)
Matemàtic. Professor de la Universitat de Barcelona.
Autor de diverses memòries sobre teoria de funcions i anàlisi funcional.
(Madrid, 1923 – Catalunya, 1986)
Editorial fundada pel valencià Manuel Aguilar.
Ha publicat alguna obra catalana traduïda al castellà i edità una sèrie de discs literaris -“La Palabra”-, alguns d’ells directament en català.
El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 22 juliol 1860 – Barcelona, 23 novembre 1923)
(o Montserrat) Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona (1875-80), on fou deixeble de Josep Reynés, i hi fou professor (des del 1901). Obtingué diversos premis a Barcelona, Madrid i París.
La seva producció és extensa i es troba bastant dispersa. Mostrà un gust evident pels detalls pintorescs i anecdòtics, molt rics en detalls, dins la línia modernista en què apareix inscrit.
Les seves obres més conegudes són Tornant del mercat (1904, Museu d’Art Modern de Barcelona), i el personatge Manelic (1910), avui als jardins de Montjuïc.
Té obres públiques a Madrid, a Puerto Rico i a Fernando Poo.