(la Font d’En Carrós, Safor, 13 desembre 1918 – València, 11 juliol 2000)
Lexicògraf. Quan l’entitat cultural Lo Rat Penat, a València, organitzà uns cursets de català, en fou professor.
Amb Josep Giner féu un Diccionari de la rima (1956). Altres obres seves són Vocabulari castellà-valencià (1967), Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà (1966 i 1973) i Lliçons d’ortografia (1973).
(València, 10 desembre 1851 – Santiago de Compostela, Galícia, 6 desembre 1918)
Pintor. Estudià a Roma (1872), on pintà Odalisca, pensionat per la Diputació valenciana. També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor (1875, Diputació Provincial de València).
És autor també d’Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies (Diputació). Treballà en molts cartons per a tapissos.
Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostel·la, on pintà el sostre del paranimf de la universitat. També fou professor a l’Acadèmia de Belles Arts de València.
(Menorca, març 1918 – març 1930)
(FOM) Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l’illa. Creada sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés (es Castell, novembre 1922) decidí per majoria l’ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT.
Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de Balears.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 22 juliol 2003)
Llicenciat en dret i escriptor. S’inicià, ensems que com a prosista, amb poemes publicats a diverses revistes i amb els versos densos de Primer cancionero (1945) i els evocadors de Los islotes (1955) i El puerto antiguo (1957).
En prosa ha escrit articles i contes i, sobretot, Viaje a Ibiza (1958), un estudi penetrant, de forma treballada, de la terra, el passat i la realitat insulars.
Ha conreat esporàdicament, en prosa i en vers, la llengua catalana.
(Castelló de la Plana, 1867 – 20 desembre 1918)
Periodista. Era notari i membre del Centre Artístic de Castelló.
Escriví molt a la premsa del seu temps, especialment a “La Tribuna” castellonenca, on publicà molts articles que influïren bastant sobre l’opinió pública local.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 22 novembre 1887 – Sant Jordi, Palma de Mallorca, 20 novembre 1918)
Poeta i eclesiàstic. Vicari de Sant Jordi (Palma de Mallorca).
És autor d’unes Poesies de to menor, amb predomini del paisatge humil i de tema religiós, publicades pòstumament (1964).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 1936)
Institució. Fundada per Isidor Macabich, com a Secció d’Estudis Eivissencs del Centre d’Acció Social. Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa.
Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista “Ebusus”.
Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936.
(Olot, Garrotxa, 1918 – 1993)
Pintor. Ha obtingut diversos premis. Destacà com a paisatgista i com a autor de retrats de personatges del teatre, del ballet i del circ.
(Alacant, 1858 – 1918)
Escriptor. És autor de les obres teatrals En busca de mi mujer (1886) i El gabán (1886), del volum de poesies Alicante. Ayer, hoy y mañana (1894), del recull Páginas literarias (1901) i de la novel·la Al rumor de las olas (1913).
(Barcelona, 1918 – 1991)
Metge i poeta. Lluità al front republicà (1936-39). Fou empresonat a la postguerra.
Ha publicat el volum Dret al pedrís (1965), de caire realista.
Dades dels Països Catalans 