(Barcelona, 19 abril 1917 – 8 agost 1917)
Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números).
Promoguda des de la Lliga Regionalista, inspirada per Josep Carner i amb la direcció artística de Josep Aragay.
Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment.
(Girona, 16 gener 1856 – Barcelona, 2 abril 1917)
Metge i malacòleg. Col·laborà en la “Revista de Gerona” i “Revista de Ciencias Históricas” de Barcelona, i fou director de “Las Ciencias Médicas”.
Publicà entre altres treballs, Catálogo de los moluscos cretáceos, terrestres y fluviales de la provincia de Gerona (1886), Nota de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona (1887) i Fauna malacològica de Catalunya (1916).
(Barcelona, 1917 – )
Entitat recreativa. Sobretot d’ençà del 1956, ha exercit una influència cultural amb la publicació d’un butlletí mensual, gairebé tot en català, i la celebració de cursets, sessions literàries i exposicions.
Té un quadre escènic, una coral i un esbart folklòric.
Enllaç: Centre Comarcal Lleidatà
(Barcelona, 1917 – 1923)
Editorial. Fundada per elements de la Lliga Regionalista. En fou director literari Josep Carner.
Publicà dues grans col·leccions: Biblioteca Catalana -d’autors del país- i Biblioteca Literària -d’autors estrangers-.
Fou també un trust de revistes: “D’Ací i d’Allà”, “Economia i Finances”, “Agricultura i Ramaderia” i “Catalunya Marítima”.
Des del 1923 gairebé totes les publicacions van ésser continuades per la Llibreria Catalònia.
(Barcelona, 4 setembre 1855 – 1 juliol 1917)
Advocat i polític. Llicenciat en dret el 1874 i doctorat el 1876.
Membre del partit conservador, fou regidor i primer tinent d’alcalde de la capital, i posteriorment diputat i senador per Tarragona.
Publicà diversos escrits de caràcter jurídic i polític, com La codificación civil con un resumen de las legislaciones forales (1879).
(Barcelona, 6 febrer 1875 – 2 agost 1917)
Industrial cotoner i polític. President del Foment del Treball Nacional, milità en el Centre Nacionalista Republicà i després en la UFNR, de la qual fou membre de la junta directiva.
Fou diputat per Arenys de Mar (1907) a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona (1914). Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, celebrat a Barcelona el 1911. Presidí el consell d’administració d’“El Poble Català” i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914.
(Catalunya, segle XX)
Títol, concedit el 1917 a Anna Girona i Vidal, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, alcalde de Barcelona, el fill i successor dels quals és l’historiador Carles Sanllehy i Girona.
Al fill segon, Manuel Sanllehy i Girona, li fou atorgat el 1919 el comtat de Caldes de Montbui.
(Santes Creus, Alt Camp, 1917 – Barcelona, 2004)
Escriptor. Anà a residir a Barcelona.
Ha escrit dues comèdies en col·laboració amb Alfons Saumell: Les engrunes (1957) i L’avió de les 10,30 (1959), i el llibre de memòries Tothom se’n va… Tard o d’hora! (1995).
(Mataró, Maresme, 1850 – 1917)
Arquitecte. Titulat el 1875, fou arquitecte municipal de Mataró, on hi construí diferents edificis, com el de la Caixa d’Estalvis i d’establiments religiosos.
En col·laboració amb l’enginyer Melcior de Palau, realitzà el pla de reforma i d’eixample de la ciutat (1878).
(Barcelona, 1917 – 15 agost 1990)
Arquitecte. La seva obra principal és l’edifici del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1958-62), a Barcelona, d’estil internacional, on incorporà esgrafiats dissenyats per Picasso; quinze arquitectes més participaren en l’agençament interior de l’edifici.
Dades dels Països Catalans 