(Barcelona, 1917 – )
Entitat recreativa. Sobretot d’ençà del 1956, ha exercit una influència cultural amb la publicació d’un butlletí mensual, gairebé tot en català, i la celebració de cursets, sessions literàries i exposicions.
Té un quadre escènic, una coral i un esbart folklòric.
Enllaç: Centre Comarcal Lleidatà
(Barcelona, 1917 – 1923)
Editorial. Fundada per elements de la Lliga Regionalista. En fou director literari Josep Carner.
Publicà dues grans col·leccions: Biblioteca Catalana -d’autors del país- i Biblioteca Literària -d’autors estrangers-.
Fou també un trust de revistes: “D’Ací i d’Allà”, “Economia i Finances”, “Agricultura i Ramaderia” i “Catalunya Marítima”.
Des del 1923 gairebé totes les publicacions van ésser continuades per la Llibreria Catalònia.
(Barcelona, 4 setembre 1855 – 1 juliol 1917)
Advocat i polític. Llicenciat en dret el 1874 i doctorat el 1876.
Membre del partit conservador, fou regidor i primer tinent d’alcalde de la capital, i posteriorment diputat i senador per Tarragona.
Publicà diversos escrits de caràcter jurídic i polític, com La codificación civil con un resumen de las legislaciones forales (1879).
(Barcelona, 6 febrer 1875 – 2 agost 1917)
Industrial cotoner i polític. President del Foment del Treball Nacional, milità en el Centre Nacionalista Republicà i després en la UFNR, de la qual fou membre de la junta directiva.
Fou diputat per Arenys de Mar (1907) a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona (1914). Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, celebrat a Barcelona el 1911. Presidí el consell d’administració d’“El Poble Català” i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914.
(Catalunya, segle XX)
Títol, concedit el 1917 a Anna Girona i Vidal, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, alcalde de Barcelona, el fill i successor dels quals és l’historiador Carles Sanllehy i Girona.
Al fill segon, Manuel Sanllehy i Girona, li fou atorgat el 1919 el comtat de Caldes de Montbui.
(Santes Creus, Alt Camp, 1917 – Barcelona, 2004)
Escriptor. Anà a residir a Barcelona.
Ha escrit dues comèdies en col·laboració amb Alfons Saumell: Les engrunes (1957) i L’avió de les 10,30 (1959), i el llibre de memòries Tothom se’n va… Tard o d’hora! (1995).
(Mataró, Maresme, 1850 – 1917)
Arquitecte. Titulat el 1875, fou arquitecte municipal de Mataró, on hi construí diferents edificis, com el de la Caixa d’Estalvis i d’establiments religiosos.
En col·laboració amb l’enginyer Melcior de Palau, realitzà el pla de reforma i d’eixample de la ciutat (1878).
(Barcelona, 1917 – 15 agost 1990)
Arquitecte. La seva obra principal és l’edifici del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1958-62), a Barcelona, d’estil internacional, on incorporà esgrafiats dissenyats per Picasso; quinze arquitectes més participaren en l’agençament interior de l’edifici.
(Girona, 2 desembre 1846 – 27 gener 1917)
Arqueòleg, numismata i historiador. Col·laborà en diverses publicacions del país i “Lo Geronès” i el diari “La Renaixensa” de Barcelona.
President de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres i membre corresponent de la Real Academia de la Historia.
De la seva producció destaquen Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporium (1879), Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña (1895), i la seva obra més important, Les monedes catalanes (1908-11), encara avui no superada com a visió de conjunt. Publicà també Condado de Gerona. Los condes beneficiarios (1890) i Cartoral de Carles Many (1905-09). Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi.
(Girona, 18 setembre 1917 – Barcelona, 16 febrer 2015)
Arquitecte i enginyer. Construí l’edifici de Hoechst Ibèrica i el de l’Institut d’Estudis Nord-americans, tots dos a Barcelona, l’hotel Cap Sa Sal, a Begur, la clínica Puerta de Hierro, el Banco de Madrid i el teatre Marquina, tots tres a Madrid.
Hom li atorgà el gran premi d’arquitectura de la Tercera Biennal Hispano-americana d’Art (1956).
Dades dels Països Catalans 