(Catalunya, 1915 – 1934)
Materials lexicogràfics. Aplegats per Marià Aguiló i Fuster que, sota la direcció de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, foren publicats en 8 volums per l’Institut d’Estudis Catalans (1915-34).
Obra de consulta i no normativa, és important pel gran nombre d’exemples, trets d’una extensíssima bibliografia.
Bé que sovint resulti incomplet i fragmentari, esdevé imprescindible encara, sobretot per a l’estudi de la llengua antiga.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1915 – )
Entitat. Fundada per Josep Zulueta per intentar la reconversió de l’Urgellet, afectat per la fil·loxera i la crisi cerealista, combinant la sembra de prats amb la comercialització cooperativa de la llet i els seus derivats.
El 1935 es fusionà amb la Cooperativa Lletera de Bellver de Cerdanya.
El 1983 la seva producció fou de 3.710 tones de formatge, 421 de mantega i 917 de lactosa, a més de la recollida de llet de la comarca.
Enllaç: Cadí
(Montserrat, Bages, del 5 al 10 juliol 1915)
Congrés. Presidit per F. Ragonesi, nunci de la Santa Seu, i pels bisbes de Catalunya, en fou secretari Lluís Carreras.
Els temes centrals versaren sobre la missa, i es van dividir les sessions en estudis històrics, ministeris sacerdotals i gregorianisme, i popularització de la litúrgia.
Esdevingué un fet important en la vida espiritual del país, i en foren fruit l’Eucologi, a cura de Carreras, Josep Tarré i Frederic Clascar, l’Associació Gregorianista, els Amics de l’Art Litúrgic, etc.
(Bagà, Berguedà, 1849 – Trieste ?, Itàlia, 1915)
Polític i militar carlí. Fou ajudant de camp dels generals Francesc Savalls i Joan Castells i secretari del pretendent Carles VII.
És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes.
El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat.
(Barcelona, 1915 – Calella, Maresme, 2 novembre 2005)
Historiador i sacerdot. El 1936 es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
Ha publicat: Els incunables de la impremta igualadina (1952), El litoral català abans del segle XIX (1965), Els cent primers mapes del Principat de Catalunya (1966), i obres de cartografia: Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans (1989), Cartografia peninsular (s. VII-XIX) (1992).
El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 8 novembre 1915 – 6 agost 2001)
Músic i compositor. Fundador de l’Orfeó Laudate (1924), de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya (1965) i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs (1983).
Ha donat a conèixer, a Catalunya, nombrosos oratoris i ha realitzat moltes harmonitzacions per a cor.
Fou el pare d’Edmon Colomer i Soler.
(Barcelona, 28 gener 1845 – 22 agost 1915)
Metge. Germà de Joan. Catedràtic de fisiologia a la Universitat de Barcelona.
Inicià, amb Lluís Carreras i Aragó, l’estadística demogràfica sanitària, que, establerta per ell a Barcelona, s’estengué per tot l’estat espanyol.
Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i d’altres corporacions.
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1905 – Barcelona, 1915)
Institució escolar. Fundada per Joan Palau i Vera.
Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari. El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa.
L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Col·legi Mont d’Or, sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa. Tots dos centres perduraren fins al 1915.
L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors.
(Igualada, Anoia, 8 setembre 1915 – Barcelona, 10 gener 1965)
Poeta en castellà. Escolapi.
És autor de Mi soledad sonora (1941), Navidad (1943), Arpa en éxtasis (1945), Tan herida de adioses (1961).
Ha conreat, esporàdicament, poesia en català.
(Cabrils, Maresme, 28 octubre 1848 – 4 març 1915)
Primera marquesa de Sant Esteve de Castellar.
Títol que li fou concedit el 1896 per consideració a diverses obres de caràcter benèfic fetes pel seu marit difunt, Josep Tolrà i Avellà, fundador de la indústria tèxtil coneguda amb el nom de Vídua de Josep Tolrà SA, que fou continuada pel seu nebot Emili Carles-Tolrà i Amat.
Dades dels Països Catalans 