(Barcelona, 1915 – Madrid, 29 juliol 1987)
Actor. Es presentà (1933) amb la companyia d’Enric Borràs. El 1946 reprengué l’actuació en català.
Ha interpretat moltes obres noves, i també les reposicions L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol (el 1966) i La filla del mar d’Àngel Guimerà (el 1971).
(Tarragona, 1 desembre 1915 – Granada, Andalusia, 31 març 1998)
Metge. Especialitzat en dermatologia al costat de Xavier Vilanova.
Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostela (1954) i Granada, en la qual féu una extensa tasca assistencial i científica, sobretot en el camp de la cirurgia cutània, el tractament dels tumors de la pell i la reparació estètica de les cicatrius.
Ha impulsat la branca quirúrgica de la dermatologia.
(Barcelona, 1915 – 20 juliol 1966)
Arabista i historiador de la ciència. De família suïssa, estudià a Zuric, on es doctorà en química (1938) i en lletres (1940).
Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava (1958-66) a la facultat de lletres de Zuric.
Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet (1952) i Las laderas del Pirineo segun Idrïsï (1953).
Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d’Andrés Laguna i altres treballs complementaris (1953-59), en cinc volums.
(Catalunya, 1915 – 1934)
Materials lexicogràfics. Aplegats per Marià Aguiló i Fuster que, sota la direcció de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, foren publicats en 8 volums per l’Institut d’Estudis Catalans (1915-34).
Obra de consulta i no normativa, és important pel gran nombre d’exemples, trets d’una extensíssima bibliografia.
Bé que sovint resulti incomplet i fragmentari, esdevé imprescindible encara, sobretot per a l’estudi de la llengua antiga.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1915 – )
Entitat. Fundada per Josep Zulueta per intentar la reconversió de l’Urgellet, afectat per la fil·loxera i la crisi cerealista, combinant la sembra de prats amb la comercialització cooperativa de la llet i els seus derivats.
El 1935 es fusionà amb la Cooperativa Lletera de Bellver de Cerdanya.
El 1983 la seva producció fou de 3.710 tones de formatge, 421 de mantega i 917 de lactosa, a més de la recollida de llet de la comarca.
Enllaç: Cadí
(Montserrat, Bages, del 5 al 10 juliol 1915)
Congrés. Presidit per F. Ragonesi, nunci de la Santa Seu, i pels bisbes de Catalunya, en fou secretari Lluís Carreras.
Els temes centrals versaren sobre la missa, i es van dividir les sessions en estudis històrics, ministeris sacerdotals i gregorianisme, i popularització de la litúrgia.
Esdevingué un fet important en la vida espiritual del país, i en foren fruit l’Eucologi, a cura de Carreras, Josep Tarré i Frederic Clascar, l’Associació Gregorianista, els Amics de l’Art Litúrgic, etc.
(Bagà, Berguedà, 1849 – Trieste ?, Itàlia, 1915)
Polític i militar carlí. Fou ajudant de camp dels generals Francesc Savalls i Joan Castells i secretari del pretendent Carles VII.
És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes.
El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat.
(Barcelona, 1915 – Calella, Maresme, 2 novembre 2005)
Historiador i sacerdot. El 1936 es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
Ha publicat: Els incunables de la impremta igualadina (1952), El litoral català abans del segle XIX (1965), Els cent primers mapes del Principat de Catalunya (1966), i obres de cartografia: Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans (1989), Cartografia peninsular (s. VII-XIX) (1992).
El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 8 novembre 1915 – 6 agost 2001)
Músic i compositor. Fundador de l’Orfeó Laudate (1924), de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya (1965) i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs (1983).
Ha donat a conèixer, a Catalunya, nombrosos oratoris i ha realitzat moltes harmonitzacions per a cor.
Fou el pare d’Edmon Colomer i Soler.
(Barcelona, 28 gener 1845 – 22 agost 1915)
Metge. Germà de Joan. Catedràtic de fisiologia a la Universitat de Barcelona.
Inicià, amb Lluís Carreras i Aragó, l’estadística demogràfica sanitària, que, establerta per ell a Barcelona, s’estengué per tot l’estat espanyol.
Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i d’altres corporacions.
Dades dels Països Catalans 