Arxiu d'etiquetes: 1911

Arxius de l’Institut de Ciències

1 Resposta

(Barcelona, 1911 – )

Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans. Iniciat por temps després de la creació de la dita secció.

Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres.

Durant l’època de la Dictadura de Primo de Rivera foren substituïts per les “Memòries” de la Secció de Ciències.

Després del parèntesi del 1936-39, els “Arxius” han estat represos, sota el nom d'”Arxius de la Secció de Ciències“, com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els “Treballs de la Societat Catalana de Biologia”.

Armet i Portanell, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1 març 1842 – 3 octubre 1911)

Pintor. Deixeble de R. Martí i Alsina, completà estudis a Roma. Conreà la pintura de paisatges i el retrat. Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l’escola d’Olot.

Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d’una col·lecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma.

Fou premiat en exposicions oficials de Madrid, Barcelona i Le Havre, i té obres als museus de Barcelona, Girona i Vilanova i la Geltrú.

Armengol i Gall, Emili

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 7 maig 1911 – Barcelona, 17 juliol 1976)

Pintor i orfebre. Pare d’Emili Armengol i Abril. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya.

El 1931 va realitzar la seva primera exposició a Barcelona, a la Galeria Badrinas.

Com a joier, va realitzar diversos treballs, alguns d’ells en col·laboració amb altres artistes com Manolo Hugué i Jaume Mercadé i Queralt.

Algunes d’elles, com Penjoll i fermall i Cap de dona, es poden veure actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Ardèvol i Gimbernat, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 13 març 1911 – l’Havana, Cuba, 9 gener 1981)

Compositor. Fill de Ferran Ardèvol i Miralles. Fundador i director durant 18 anys de l’Orquestra de Cambra de Cuba (1934), país on s’establí a partir de 1929. Col·laborà en diverses revistes de música (“Musicalia”, “Conservatorio”, “La Música”).

És autor d’una extensa producció coral i instrumental, com Burla de don Pedro a caballo (1943), sobre text de García Lorca, Sardana para pequeña orquesta (1935), dues Suites cubanes (1947-49), un Concerto Grosso, cantates com La victoria de Playa Girón, Che comandante, etc.

El 1976 fou nomenat degà de la facultat de música de l’Havana.

Arderiu i Payerols, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 maig 1911 – 30 maig 1945)

Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Figueres, on projectà el mercat i altres obres notables.

Amor que mata

3 Respostes

(Catalunya, 1911)

Film dirigit per Joan M. Codina i fotografia de Fructuós Gelabert. Produït per Films Barcelona.

Especialment notable per la bellesa fotogràfica, l’escenificació i l’ús dramàtic de la profunditat de camp. És una de les millors peces barcelonines del període.

Alsina i Arús, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1872 – 1911)

Arquitecte. Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l’Escola Superior d’Arquitectura.

Treballà amb Gaudí a la casa-palau del Comte de Güell i amb Lluís Domènech i Montaner en la direcció de les obres del Gran Hotel, de Palma de Mallorca. Autor, encara, de diversos edificis industrials i particulars.

El 1906, l’ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran.

Almanac dels Noucentistes

2 Respostes

(Barcelona, 1911)

Obra publicada per Joaquim Horta i Boadella, per tal de donar constància del nou grup d’escriptors i il·lustradors, tot i que hi havia també autors modernistes o pre-noucentistes.

Hi van col·laborar importants escriptors i il·lustradors del moment.

Albajes i Garcia, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – Cabrera de Mar, Maresme, 15 juliol 1996)

Pintor i escultor. Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui va conviure durant setze anys a Caldes de Montbui.

La seva obra presenta, ultra la lluminositat de Mir, la ferma estructura interna de Manolo Hugué.

Fou un dels fundadors del Cercle Maillol (1945).

Santos i Torroella, Àngels

3 Respostes

(Portbou, Alt Empordà, 7 novembre 1911 – Madrid, 3 octubre 2013)

Pintora. Germana de Rafael Santos. Féu un breu aprenentatge a Valladolid amb el pintor italià C. Perotti.

Considerada com una revelació, es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, diversos intel·lectuals catalans i de l’estat. El 1931 presentà una exposició individual a París, i el 1932 participà en la col·lectiva d’Artistas Ibéricos a Copenhaguen i París.

El 1933 fou invitada a l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figurà al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Exposà a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra juntament amb Emili Grau i Sala, amb qui es casà.

La seva obra, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment del paisatge i els interiors.

Fill seu és el també pintor Julià Grau i Santos.