Arxiu d'etiquetes: 1909

Ferrer i de Lloret, Xavier de

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1853 – Lleida, 17 maig 1909)

Enginyer. Realitzà bons treballs de repoblació forestal, especialment a la fixació de les dunes a la conca del Baix Ter i del golf de Roses, que amenaçaven les ruïnes d’Empúries, i fou autor d’escrits que s’hi referien.

Ferrer i Coll, Josep F.

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1909 – segle XX)

Escriptor. Residí a Barcelona des del 1927. És autor de diverses col·laboracions de premsa.

Ha publicat la novel·la Glòria (1926) i l’obra teatral La prova del foc (1957).

Duran i Ventosa, Manuel

(Barcelona, 1862 – 18 maig 1909)

Metge. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Raimon, Claudi i Lluís.

Tot i la seva desaparició ben prematura, havia destacat ja molt en l’exercici de la seva carrera i per estudis professionals publicats en revistes especialitzades.

Delàs i de Gelpí, Ferran de

(Girona, maig 1823 – Barcelona, 4 novembre 1909)

Advocat. Fou diputat a Corts. Publicà nombrosos escrits sobre temes de dret i d’economia.

Fundà algunes institucions d’assegurances.

Casanova i Puigserinanell, Montserrat

(Campdevànol, Ripollès, 1909 – Lisboa, Portugal, 23 desembre 1990)

Pintora. Ha conreat amb bon èxit la pintura mural i el gravat.

Borbó i d’Àustria-Este, Carles de

(Ljubljana, Eslovènia, 1848 – Varese, Itàlia, 1909)

(o Carles Maria dels Dolors)  Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VII. Nét de Carles Maria Isidre de Borbó i germà d’Alfons Carles.

El 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera. El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya (Tercera Guerra Carlina) -on prometé derogar el decret de Nova Planta– i que s’acabà el 1876.

El 1900 tingué lloc un nou petit intent militar a Badalona en defensa de la seva causa. El succeí com a pretendent el seu fill Jaume de Borbó i de Borbó-Parma.

Bonet i Ayet, Sebastià

(Barcelona, 1909 – 2002)

Arquitecte. Titulat el 1933. Ha construït bon nombre d’obres remarcables, com l’església de Sant Antoni de Vilamajor, així com notables edificis de caràcter particular.

Blanch i Piera, Josep

(Barcelona, 1849 – 1909)

Metge i polític. Defensà l’ideari regionalista. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona. Col·laborà a la premsa catalana, especialment a “La Renaixença”.

Era coneguda la seva especial aptitud per a recitar. Fou sovint lector públic dels poemes premiats a la festa dels Jocs Florals.

Bertran i Tintorer, Pau Maria

(Barcelona, 1868 – 16 desembre 1909)

Pintor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Marc Jesús.

Conreà els temes religiosos dins d’un academicisme molt rigorós.

Batlle i Campderrós, Josep

(Cervera, Segarra, 1909 – Catalunya, 1978)

Pintor. Féu la seva primera exposició individual en 1931, a Barcelona.

Ha destacat també com a dibuixant.