Arxiu d'etiquetes: 1909

Exposició Regional Valenciana -1909-

11 Respostes

(València, 22 maig 1909 – 22 desembre 1909)

Exposició agrícola, comercial, industrial i artística. Fou promotor del certamen el president de l’Ateneu Mercantil de València, Tomàs Trènor i Palavicino. Hi participaren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors.

Fou instal·lada a la Fàbrica de Tabacs i en diversos palaus adjacents construïts expressament per a l’Exposició, els principals arquitectes dels quals foren Vicent Rodríguez i Carles Carbonell.

L’Himne de l’Exposició, amb música de Josep Serrano i lletra de Maximilià Thous, esdevingué Himne regional valencià el 1929.

Chapí i Lorente, Rupert

5 Respostes

(Villena, Alt Vinalopó, 27 març 1851 – Madrid, 25 març 1909)

Compositor. Autor d’òperes, música de cambra i simfònica, peces per a cant i piano i, sobretot, sarsueles.

Amb Tomás Bretón assenyala un moment clàssic del gènere; està influït pel nacionalisme musical, per l’alliberament definitiu de l’òpera italiana i per la tradició viva del género chico, a la qual tant ell com Bretón es mantindran fidels.

De les 155 sarsueles de que és autor sobresurten: La tempestad (1882), La bruja (1887), El rey que rabió (1891), La revoltosa (1897) i El puñao de rosas (1902). El mateix any de la seva mort hom li estrenà l’òpera Margarita la tornera.

Capó, Alfred

1 Resposta

(Barcelona, 1909 – Montevideo, Uruguai, 16 abril 1942)

Pastor protestant. Fill de Josep Capó i Ferrer. Fou pastor a Montevideo, on morí a l’edat de 33 anys.

Havia traduït al català les epístoles als Gàlates i els Efesis.

La Fundación Alfredo Capó, de Montevideo, promou els estudis evangèlics a l’Uruguai.

Capó -protestants-

4 Respostes

(Maó, Menorca, segle XIX – )

Família de pastors protestants, que, durant tres generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.

Fou fundada per Joan Capó i Pons (Maó, Menorca, 1852 – 20 desembre 1909)  Pastor protestant. Deixeble predilecte dels missioner William Thomas Brown; bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença. Fou el pare de Josep, Joan i Samuel Capó i Ferrer.

Cap al tard

1 Resposta

(Catalunya, 1909)

Llibre de poemes de Joan Alcover i Maspons (publicats anteriorment en diaris i revistes del Principat i de Mallorca), el primer que publicà en català i que el consagrà com a poeta.

Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre parts: Juvenils, poesies d’adolescència; Cançons de la Serra, basades en cançons populars mallorquines (sobretot La Balanguera i La Serra); Elegies, peces majors d’un to intimista molt reeixit; i Endreces, poemes, la majoria dels quals són dirigits a d’altres escriptors.

El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic.

Brasillach, Robert

Deixa un comentari

(Perpinyà, 31 març 1909 – Fort de Montrouge, França, 9 febrer 1945)

Escriptor i polític. Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme. El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française”. Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis (1934).

A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme (a la novel·la Les sept couleurs, 1939, evoca un congrés de Nurenberg; escriví la crònica Le siège de L’Alcazar, 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne).

Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la col·laboració amb Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Era redactor en cap del setmanari “Je suis partout” (1937-43).

Fou detingut el 1944, condemnat i afusellat l’any següent.

Bourrat, Joan

2 Respostes

(Sant Andreu de Sureda, Rosselló, 12 desembre 1859 – Perpinyà, 4 agost 1909)

Polític. Membre del partit radical socialista francès.

Elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d’Eugeni Sauvy, alcalde de Perpinyà. Impulsà la política de transports.

Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França.

Baxaulí, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1909 – 1935)

Pintor i dibuixant. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis barcelonina.

Baille, Gabriel

Deixa un comentari

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 15 abril 1832 – 12 agost 1909)

Violinista i compositor. Estudià a Perpinyà i a París. Fou violinista primer a l’orquestra del Liceu de Barcelona, i a la del teatre de Perpinyà.

Organitzà (1860) i dirigí, durant molts anys, l’orfeó d’aquesta ciutat. Fou també director de l’escola municipal (1868) i de l’escola nacional (1884) de música de Perpinyà.

Compongué per a piano, per a orquestra i, sobretot, per a cor mixt.

Florit i Rodero, Josep Lluís

Deixa un comentari

(Madrid, 1909 – París, França, 22 novembre 2000)

Pintor. Format a Madrid i París (1935), s’establí després a Barcelona.

En un estil relacionable amb el de Grau i Sala, conreà escenes romàntiques i il·lustrà llibres. Posteriorment ha evolucionat vers un tachisme colorista i amable.