Arxiu d'etiquetes: 1909

Capó -protestants-

4 Respostes

(Maó, Menorca, segle XIX – )

Família de pastors protestants, que, durant tres generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.

Fou fundada per Joan Capó i Pons (Maó, Menorca, 1852 – 20 desembre 1909)  Pastor protestant. Deixeble predilecte dels missioner William Thomas Brown; bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença. Fou el pare de Josep, Joan i Samuel Capó i Ferrer.

Cap al tard

1 Resposta

(Catalunya, 1909)

Llibre de poemes de Joan Alcover i Maspons (publicats anteriorment en diaris i revistes del Principat i de Mallorca), el primer que publicà en català i que el consagrà com a poeta.

Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre parts: Juvenils, poesies d’adolescència; Cançons de la Serra, basades en cançons populars mallorquines (sobretot La Balanguera i La Serra); Elegies, peces majors d’un to intimista molt reeixit; i Endreces, poemes, la majoria dels quals són dirigits a d’altres escriptors.

El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic.

Brasillach, Robert

Deixa un comentari

(Perpinyà, 31 març 1909 – Fort de Montrouge, França, 9 febrer 1945)

Escriptor i polític. Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme. El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française”. Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis (1934).

A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme (a la novel·la Les sept couleurs, 1939, evoca un congrés de Nurenberg; escriví la crònica Le siège de L’Alcazar, 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne).

Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la col·laboració amb Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Era redactor en cap del setmanari “Je suis partout” (1937-43).

Fou detingut el 1944, condemnat i afusellat l’any següent.

Bourrat, Joan

2 Respostes

(Sant Andreu de Sureda, Rosselló, 12 desembre 1859 – Perpinyà, 4 agost 1909)

Polític. Membre del partit radical socialista francès.

Elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d’Eugeni Sauvy, alcalde de Perpinyà. Impulsà la política de transports.

Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França.

Baxaulí, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1909 – 1935)

Pintor i dibuixant. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis barcelonina.

Baille, Gabriel

Deixa un comentari

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 15 abril 1832 – 12 agost 1909)

Violinista i compositor. Estudià a Perpinyà i a París. Fou violinista primer a l’orquestra del Liceu de Barcelona, i a la del teatre de Perpinyà.

Organitzà (1860) i dirigí, durant molts anys, l’orfeó d’aquesta ciutat. Fou també director de l’escola municipal (1868) i de l’escola nacional (1884) de música de Perpinyà.

Compongué per a piano, per a orquestra i, sobretot, per a cor mixt.

Martínez i Marquina, Tomàs

Deixa un comentari

(Tarragona, 1832 – 1909)

Dibuixant i escriptor. Conreà la poesia, el periodisme, l’assaig i el teatre. Destacà com a caricaturista.

També tingué alguna activitat com a músic.

Manau i Avellanet, Lluís

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – 1909)

Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana. És autor del recull narratiu Presentalles i de la comèdia lírica La festa major.

Morí jove.

Lloret i Ortiz, Rosa

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 maig 1909 – segle XX)

Guitarrista. Estudià a l’Escola Municipal de Música. Donà gran nombre de concerts amb bons èxits.

Guivernau i Sans, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, 1909 – 2001)

Ceramista. Seguí el tipus tradicional català. Ha exposat individualment a Barcelona (1941 i 1945).

Hi ha plafons seus al Camí dels Artistes de Montserrat i a la font de la Portaferrissa, a Barcelona.