(Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1901)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d’Urgell.
Escriví algunes obres religioses.
Freixa i Ortega, Lli
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1901
Espar i Tressens, Josep
(Organyà, Alt Urgell, 17 juliol 1901 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1982)
Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.
És autor dels reculls poètics De les meves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957).
Diari de Catalunya -1900/01-
(Barcelona, 8 juliol 1900 – 13 març 1901)
Títol que va fer servir “La Veu de Catalunya”.
Company i Fages, Pere
(Barcelona, 1857 – 1901)
Taquígraf i periodista. Estudià l’escriptura taquigràfica en català.
Realitzà una bona tasca de divulgació cultural des de la presidència del Cercle de la Joventut Mercantil.
Cid i Prat, Josep Maria
(Barcelona, 1901 – 18 juliol 1974)
Escriptor i metge. Pare del poeta Felip Cid i Rafael. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i a la “Nova Revista” (1927-28). Fundà amb Jeroni de Moragas la revista “Monitor mèdic”.
És autor dels llibres El trueno (1963) i Antes del silencio (1965). Exercí la crítica literària del diari barceloní “Mundo Deportivo”. Conreà també la pintura.
Bulbena i Masferrer -germans-
Antoni Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922) Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.
Cèsar A. Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1888 – 1974) Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.
Romà Bulbena i Masferrer (Barcelona. 1894 – 1969) Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.
Benavent i Rocamora, Enric
(Reus, Baix Camp, 1837 – Madrid, 1901)
Pedagog i escriptor. Des del 1865 residí a Madrid, on es dedicà a l’ensenyament.
És autor de diverses obres didàctiques i d’una novel·la en castellà.
Arola i Domènech, Francesc d’Assís
(Manresa, Bages, 1842 – Lleida, 11 novembre 1901)
Doctor en farmàcia. Catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884).
S’especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques.
Salvat i Xivixell, Manuel
(Barcelona, 13 gener 1842 – 26 febrer 1901)
Editor i impressor. Féu l’aprenentatge d’impressor a la casa de Magriñà i Subirana, i passà després a l’impremta de Jaume Jespús.
El 1869 participà en la creació de l’empresa Espasa Hermanos y Salvat, convertida el 1881 en Espasa y Compañía, formada per ell i el seu cunyat Josep Espasa.
L’any 1897 se separà de la societat per fundar-ne una altra, amb la denominació de Salvat e Hijo, que en un temps relativament curt es convertí en una de les editorials més importants de l’estat espanyol, gràcies a la modernització dels procediments tipogràfics.
Fou soci fundador de l’Institut de les Arts del Llibre.
A la seva mort, l’editorial fou continuada pels seus fills Pau i Santiago Salvat i Espasa.
Paredes i Fonollà, Miquel
(Barcelona, 24 setembre 1901 – Ceret, Vallespir, 1 març 1980)
Escultor i forjador. Estudià amb Lluís Labarta i fou deixeble de Josep Llimona.
Aprengué a treballar el metall, i arribà a ésser un gran mestre en la seva especialitat. Amplià estudis a França, país on residí des del 1939.
Prengué part en nombroses exposicions col·lectives i fou distingit amb diversos premis i accèssits. Fou professor d’escultura a l’Escola Nacional de Belles Arts d’Orleans.
Juntament amb la dibuixant Lola Anglada és l’autor de la figura d’El més petit de tots, també fou l’autor del bust d’Arístides Maillol al Museu de Perpinyà.
Dades dels Països Catalans 