(València, 30 març 1843 – 9 març 1899)
Polític. Estudià a França i a Bèlgica. D’ideologia catòlica i liberal, cursà la carrera diplomàtica a Madrid, però l’abandonà per la política. Fou secretari del ministre d’estat (1868-69) Juan Álvarez de Lorenzana.
Dirigí el diari “La Patria” de Madrid i col·laborà en diaris de València, ciutat on representà el polític andalús José López Domínguez. Publicà la novel·la Eulalia (1865).
(Palma de Mallorca, 27 setembre 1899 – Bunyola, Mallorca, 7 juny 1946)
Escriptor i militar. Germà de Llorenç.
A la seva mort prematura havia publicat ja una novel·la notable, escrita en castellà, titulada Miss Giacomini (1941), també escriví El tonto discreto (1944) i una Autobiografía (1947).
(Alacant, 1899 – 1992)
Escriptor. Col·laborà a la premsa alacantina i murciana.
És autor del llibre Memorias del Benacantil (1964), suposada autobiografia de la muntanya que s’alça damunt la seva ciutat natal.
(Palma de Mallorca, 1854 – 1899)
Autor teatral. Les seves obres, totes en vers i en català, són generalment de to costumista i caràcter moralitzador.
Aconseguí en el seu temps un considerable èxit de públic amb els sainets El poeta (1886), Mestre Quel el curandero, Un dia d’apuros o els estudiants del dia i Els molts anys a don Metrobi (sd).
També estrenà i publicà una obra més ambiciosa, amb pretensions de drama: Los glosadors d’altre temps (1887).
(Cocentaina, Comtat, 1828 – Burjassot, Horta, 1899)
Escriptor i polític. Germà de Ferran. Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867.
Col·laborà a “El Fénix”, “Las Bellas Artes” i “El Pensamiento de Valencia” amb articles i poemes.
Fou degà del col·legi d’advocats de València (1874-76 i 1894-99), diputat a corts (1885) i director de la Societat Econòmica d’Amics del País (1872-79 i 1884-86).
(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1899 – Benicàssim, Plana Alta, 26 agost 1985)
Pianista, compositor i musicòleg. Germà de Lluís. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes.
Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. Fou, també, doctor en filosofia i lletres.
(Énguera, Canal de Navarrés, 9 gener 1870 – València, 13 gener 1899)
Pintor. Germà d’Isidor i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.
Autor d’Amics inseparables, segona medalla d’Exposició Nacional del 1895. Obtingué altres valuoses distincions amb algunes teles de gènere.
(Palma de Mallorca, 1899 – 1937)
Dirigent comunista. Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad. El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció (1931).
Fou un dels reorganitzadors del partit comunista (1930-31), redactor de “Nuestra Palabra” (1931-36) i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE (1935-36).
Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març de 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT.
Fou assassinat pels franquistes durant la guerra civil.
(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1899 – Perpinyà, 1977)
Músic i compositor. També conegut per Joan Morata. Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d’altres, i d’opereta, com Les amours de Don Juan, de caire planer i popular.
Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes (prop d’un centenar), entre les quals destaquen Tirant l’art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d’Àfrica.
(València, 1850 – 1899)
Compositor. És autor de bon nombre de sarsueles, com El mesón del sevillano i La marcha de Cádiz.
Dades dels Països Catalans 