(Barcelona, 1844 – 1 setembre 1896)
Baríton i professor. Estudià música a Montserrat. Fou mestre auxiliar d’orgue al Conservatori del Liceu. Estudià cant a París.
Es presentà al teatre del Liceu. Actuà amb bon èxit a diversos països. En retirar-se es dedicà a l’ensenyament.
(Barcelona, 1846 – 1896)
Electricista. Publicà diversos llibres de divulgació sobre els progressos tècnics del seu temps.
Fundà la revista “La Ciencia Eléctrica”.
(Manlleu, Osona, 19 juliol 1896 – 1 juliol 2010)
Entitat financera fundada per empresaris de la ciutat on és domiciliada.
L’any 2010 es fusionà amb la Caixa de Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Girona per crear el grup Unnim.
(Barcelona, 1837 – 1896)
Jurista. Fundador de l’Asociación Española para la Reforma Penitenciaria (1879) i promotor de la presó cel·lular de Barcelona.
Publicà diversos estudis sobre qüestions penitenciàries.
(Piera, Anoia, 3 març 1896 – Barcelona, 10 març 1958)
Veterinari. Va cursar estudis de veterinària i s’especialitzà en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona. Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la Facultat de Veterinària (1930-33).
Les seves descobertes sobre nous vaccins per a les malalties contagioses del bestiar van obtenir un ressò notable. Tornà a Barcelona, on fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, i fundà i dirigí “La Veterinària Catalana” (1934-36).
Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia en català i en castellà. També és autor, entre d’altres, dels llibres Divagaciones inmunológicas (1941) i La psicología de los animales domésticos a través de los fabulistas (1951), que és un dels seus treballs més interessants.
(les Corts de Sarrià, Barcelona, 15 abril 1839 – Barcelona, 30 juny 1896)
Autor i empresari teatral. Era paleta d’ofici. Es dedicà intensament al teatre.
Escriví moltes obres de circumstàncies, en català i en castellà de baix nivell literari però d’èxit notable, ja que afalagava sense limitacions els gustos del públic poc exigent. Un dels seus successos més considerables fou La monja enterrada en vida o els secrets d’aquell convent.
Fou empresari del teatre Odeon, on serien representades sovint les seves obres de caràcter més truculent, raó per la qual s’estengué irònicament el sobrenom de l’Escorxador per designar aquell teatre. Quan aquest desaparegué Piquet es retirà.
Instituí a Sarrià un premi a la virtut, fet que motivà la inclusió del seu retrat a la galeria de sarrianencs il·lustres i el fet de donar el seu nom a un carrer de l’antiga vila, avui agregada a Barcelona.
(la Granada, Alt Penedès, 13 novembre 1846 – Barcelona, 15 abril 1896)
Guerriller carlí. Deixà els estudis eclesiàstic el 1873 per tal d’incorporar-se a la darrera carlinada i prengué les armes a favor del pretendent carlí.
Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i, malgrat la promesa en contrari, en féu executar els defensors. El pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit (1874).
Resultà malferit al combat de Prats de Molló i li fou conferit el grau de brigadier, que conservà, un cop acabada la guerra, a l’exèrcit regular espanyol.
Serví a Cuba i a les Illes Balears i més tard es retirà a Vic.
(Reus, Baix Camp, 1823 – 1896)
Pianista i compositor. Actuà a Madrid, formant duo amb L.M. Gottschalk, i com a solista a Saragossa, Tarragona, Reus i a l’estranger.
Fou director de l’orquestra del monestir d’El Escorial (1886-89). Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi.
Escriví obres per a piano.
(Barcelona, 6 setembre 1896 – 18 gener 1971)
Escriptor. Alt funcionari de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya.
Fou poeta, narrador i, sobretot, dramaturg que inicià una carrera de gran èxit amb La llotja (1928), una crítica de la burgesia de Barcelona, que continuà amb peces com La sorpresa d’Eva (1930) o Fruita verda (1935).
(Vic, Osona, 1896 – Barcelona, 1973)
Dibuixant humorístic i il·lustrador. Especialitzat en temes esportius, col·laborà a “La Jornada Deportiva”, “El Mundo Deportivo”, “Boxeo”, “Sidral Deportiu”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc.
Com a il·lustrador treballà en les obres didàctiques de l’Editorial Seguí i en publicitat.
Il·lustrà diferents col·leccions de cromos infantils, entre les quals una Història de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 