(València, 4 febrer 1838 – Petrer, Vinalopó Mitjà, 26 maig 1896)
Escriptor. És autor d’alguns escrits religiosos, així com de poesies.
Entre les darreres destaca un extens Romance histórico de Don Jaime el Conquistador (1876).
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 1896 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. És autor de diversos treballs sobre les arts del llibre i bibliografies.
(Barcelona, 1896 – ? , segle XX)
Pintor que destaca com a paisatgista.
(Barcelona, 1832 – 1896)
Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.
Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, atorgat el 1896 a Joaquim Jover i Costas. Ha passat als vescomtes de Güell.
(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 23 febrer 1896 – 9 octubre 1953)
Historiador. Llicenciat en dret a Saragossa (1917), fou notari a Vic (1935), on fundà el Patronat d’Estudis Osonencs.
És va especialitzar en l’estudi del dret i la història de les comarques septentrionals del País Valencià, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval.
Cal destacar-ne: Orígenes del ducado de Segorbe (1933), San Vicente Ferrer en Vich (1953) i els treballs sobre furs valencians i la codificació legislativa de Jaume I el Conqueridor.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1844 – Terol, Aragó, 1896)
Eclesiàstic. Fou canonge de Barcelona (1881). El 1894 fou consagrat bisbe de Terol, on impulsà obres benèfiques.
Publicà un Manual novísimo de piedad i una traducció del Kempis.
(Santpedor, Bages, 1854 – Manresa, Bages, 1896)
Pintor. Després d’una estada a París (vers 1879), s’establí a Sabadell, on decorà, amb estil realista, els salons del col·legi Escolapi, casa Barata i casa de la Ciutat.
(Barcelona, 28 desembre 1896 – 22 desembre 1986)
Violinista, coneguda com a Pepita Diéguez. Estudià al Conservatori de Brussel·les. Ha donat nombrosos recitals.
S’ha dedicat a l’ensenyament del violí.
(Ciutadella, Menorca, 21 febrer 1896 – Rockbridge Baths, EUA, 1 gener 1976)
Pintor. Deixeble -a l’Escola de Llotja– de José Ruiz Blasco. S’inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo; completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Residí a París (1914-18) i a Menorca.
Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on tractà Joaquim Torres i Garcia. Residí a Sant Circ (Carcí) des del 1930 sense perdre contacte amb Catalunya (fou premiat al concurs de Montserrat del 1931). El 1939 s’establí a Virgínia, on exercí la docència des del 1944.
Féu natura morta, retrat, figura i, sobretot, paisatge. Endut per un fort individualisme i una fina sensibilitat, el seu art partí del fauvisme i adquirí gran vigor. Conreà també la decoració mural i, tardanament, l’escultura.
Té obres a museus i col·leccions dels EUA, França, Austràlia, Suècia, Anglaterra, etc.
Dades dels Països Catalans 