Arxiu d'etiquetes: 1895

Villalonga i Villalba, Ignasi

Deixa un comentari

(València, 13 juliol 1895 – Benicàssim, Plana Alta, 13 novembre 1973)

Financer i polític. Estudià dret a Deusto (País Basc), i es doctorà (1914) amb la tesi Régimen municipal foral valenciano (1926). De nou a València (1916), es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València.

Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista (1918). Presidí la Cambra de Comerç (1928-30) i intervingué en l’entrada del capitalisme local (1927) en el Banc de València. Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians (1929), que presidí fins el 1932.

Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat (1934 i 1936); el 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat (fets del Sis d’Octubre), la presidí com a governador general de Catalunya. El 1933 entrà al Banco Internacional de Industria y Comercio i, com a conseqüència, a la Compañía Española de Petróleo SA, que presidí.

Durant la guerra civil de 1936-39 col·laborà en l’organització econòmica de la zona franquista. En la postguerra reorganitzà el Banc de València i el Banco Central i impulsà la creació del consorci Bancor. Fundà Eléctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Dragados y Construcciones i altres empreses.

Publicà l’opuscle Substantivitat del valencianisme (1919) i nombrosos articles.

Vidal i Tur, Gonçal

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 maig 1895 – Alacant, novembre 1979)

Eclesiàstic, historiador i escriptor. Arxiver oficial de la província d’Alacant (1930-31), tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil.

Escriví, entre d’altres, els llibres: El marqués de Bosch de Ares (1951), Alicante Ochocentista (1967), Alicante, sus calles antiguas y modernas (1974).

Verdaguer i Travessi, Joaquim

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 6 març 1895 – 7 març 1966)

Escriptor. Era professor de llengües a l’Institut Ramon Llull i a l’Escola de Comerç de Palma. Publicà mètodes per a l’aprenentatge de l’anglès i francès. Col·laborà a la revista “La Nostra Terra”.

És autor de nombroses traduccions i dels llibres originals El arte de fumar en pipa (amb dues edicions en castellà i cinc en alemany), les narracions Dues històries ferestes (1950), amb il·lustracions de “Xam“, i Un menorquí indòmit (1959), que és una biografia del doctor Josep Miquel Guàrdia.

Torres i Maeso, Domènec

1 Resposta

(València, 20 novembre 1895 – 25 juny 1980)

Dirigent anarco-sindicalista. Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició; col·laborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” (València, 1933-36).

El seu paper en els dies de juliol de 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia (creat pel novembre 1936).

A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan M. Molina (Juanel) i posteriorment s’alineà amb la CNT “política”. Tornà de l’exili el 1975.

Tomàs i Renteria, Josep

Deixa un comentari

(Binissalem, Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1944)

Dirigent republicà. Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma.

Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers. Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933.

Sos i Baynat, Vicent

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 6 desembre 1895 – Madrid, 5 setembre 1992)

Geòleg. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid, on es doctorà. Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar. Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà.

Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida.

Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València: Estudios sobre las cuevas paleolíticas valencianas. Cova Negra de Bellús (1942), El Paleogeno de El Collet (1967), Introducción a la Mineralogía de la provincia de Castellón de la Plana (1970). Fou autor també de nombrosos estudis referents a Extremadura (Geología y Morfología de Las Villuercas-Cáceres, Geología de los alrededores de Mérida) i col·laborà en el Mapa Geológico y Minero de España.

Fou sempre del Centre de Cultura Valenciana, de la Real Sociedad Española de la Historia Natural i de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1965 obtingué el Premio Nacional de Ciencias.

Sanz i Forés, Benet

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 21 març 1828 – Madrid, 1 novembre 1895)

Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852. Es doctorà en dret canònic (1853) i en teologia (1857). Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació.

Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València (1851-66), predicador de la cort (1864) i auditor de la Rota de Madrid (1866). El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid.

El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres (com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid) i en sàvies disposicions pastorals. El 1869 anà al concili I del Vaticà, i hi fou secretari de l’episcopat espanyol. Traslladat a Sevilla el 1889, fou promogut cardenal el 1893.

És autor de sermons i altres escrits de tipus pastoral.

Fou germà seu, Pasqual Sanz i Forés  (Gandia, Safor, segle XIX)  Historiador. Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia: El castillo de Bayrén, Castelar en Gandia i Apuntes para la historia de Gandia… (1879).

Salvador i Montserrat, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1895)

Erudit. Fou tercer marquès de Cruïlles, baró de Planes i de Patraix. Pertangué al partit conservador i fou senador. Col·laborador destacat de la “Revista de Valencia”. Pertangué a la Societat d’Amics del País i d’altres institucions acadèmiques.

Fou autor de les obres Reseña histórica de la maestranza de Valencia (1861), Los gremios de Valencia (1883), Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) i de la biografia del seu besavi Joaquín Monserrat y Cruïlles (1880).

Rodríguez de Cepeda y Garrido, Antonio

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 21 abril 1814 – València, 2 abril 1895)

Jurista. Llicenciat en dret (1839), fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846; degà de la facultat de dret (1871-94) i del Col·legi d’Advocats (1859, 1868 i 1870).

Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País (1877-83) i la representà en el senat. Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del Conservatori de València.

Publicà Elementos de derecho natural (1887-88).

Galiano i Talens, Miquel

Deixa un comentari

(Alacant, 1837 – València, 6 octubre 1895)

Polític i marquès de Montornal. Llicenciat en dret (1864).

Preparà la restauració borbònica el 1874. Fou diputat a corts (1867, 1879, 1884) i dirigent del conservadorisme a València. Posteriorment fou silvelista.

Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1886) i s’esmerçà per enriquir el seu museu, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València.