(Russafa, València, 1859 – València, 3 gener 1895)
Escriptor i periodista. Estudià lleis i obtingué el peritatge agrícola (1875). Fou un dels fundadors a València de Lo Rat Penat (1878), entitat de la qual fou secretari general.
Escriví Constantino Llombart. Apuntes biográficos (1879) i fundà (1884) i dirigí el setmanari satíric “La Traca”.
(Elx, Baix Vinalopó, 25 març 1822 – 17 abril 1895)
Escriptor. És autor de diverses obres de teatre com Pepeta l’espardenyera (estrenada el 1874, amb edicions del 1892 i 1922), Ramona (1887, bilingüe) i La condesa del Prado (estrenada el 1890).
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, 27 febrer 1895 – Albí, França, 22 juliol 1983)
Polític i mestre. Traduí i prologà obres de caràcter pedagògic. Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament, que depenia de la UGT.
Durant la II República fou diputat a les corts (1931, 1933, 1936) i director general d’ensenyament primari (1931-33), càrrec des d’on impulsà un ambiciós programa de construcció escolar. En el període de la guerra civil fou sotssecretari de la presidència de govern, amb Largo Caballero.
Exiliat des del 1939, fou president del govern de la República espanyola a l’exili (gener-juliol 1947) i secretari general del PSOE del 1950 al 1974, any en què fou desplaçat per Felipe González. Separat del PSOE oficial, dirigí, sense èxit, una organització paral·lela amb el mateix nom, considerada com a històrica, de caràcter socialdemòcrata. Tornà a la Península el 1976.
Entre les seves obres destaquen Cómo se forja un pueblo: la Rusia que yo he visto (1929), La revolución en la escuela (1933), Etapas del socialismo español, 1879-1936 (1936), escrita en col·laboració, i España espera su hora (1958).
(València, 11 setembre 1833 – 23 febrer 1895)
Poeta i escriptor. Va prendre part en el moviment de la Renaixença, del qual fou un dels primers impulsors a València, i col·laborà al “Calendari Català”, “Lo Gai Saber”, de Barcelona, i “Lo Rat Penat” i “La Pella Valenciana”, de València. Fou president de Lo Rat Penat.
Utilitzà la llengua catalana com a poeta i dramaturg (també estrenà teatre en llengua castellana), a diferència de la novel·la, per a la qual es valgué del castellà.
És autor dels reculls poètics Flors del Túria (1868) i Flors del meu hort (1882).
(València, 28 novembre 1895 – Los Angeles, EUA, 28 juny 1980)
Pianista i director d’orquestra. Germà d’Empar. Estudià amb Joaquim Malats a Barcelona i fou pensionat per la diputació de València per estudiar al conservatori de París, on guanyà el primer premi el 1913.
Fou professor en el conservatori de Ginebra (1919-23), i a partir d’aquest darrer any inicià una carrera internacional com a pianista.
Dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra (1936-44) i l’Orquestra Ciutat de València des del 1956. També actuà en pel·lícules musicals.
Compongué obres per a orquestra i piano i enregistrà nombrosos discs.
(Wimbledon, Londres, Anglaterra, 24 juliol 1895 – Deià, Mallorca, 7 desembre 1985)
Escriptor. Residí a Mallorca des del 1930. Escriptor molt prolífic, autor de poesia i de narrativa.
Crític polèmic, els seus assaigs parteixen d’una concepció estètica romàntica: l’art i la vida no poden anar separats.
(Perpinyà, 8 agost 1895 – el Marne, França, 22 juliol 1915)
Esportista. Fou l’element més destacat de l’equip de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914.
Va morir a la Primera Guerra Mundial, i un estadi de Perpinyà duu el seu nom.
(Alacant, 1837 – València, 6 octubre 1895)
Polític i marquès de Montornal. Llicenciat en dret (1864).
Preparà la restauració borbònica el 1874. Fou diputat a corts (1867, 1879, 1884) i dirigent del conservadorisme a València. Posteriorment fou silvelista.
Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1886) i s’esmerçà per enriquir el seu museu, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València.
(Palma de Mallorca, 1831 – 1895)
Advocat i polític. Demòcrata i republicà, fou fundador i director de la revista “El Iris del Pueblo”, de Palma de Mallorca (1855-56). Col·laborà a l’Ateneu Balear (1863). Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865.
Com a polític, fou membre de la Junta de Govern de les Balears (octubre 1868), cònsol d’Espanya a Alexandria (novembre 1868) i governador civil d’Almeria (abril 1870).
Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, va escriure Poesías (1868) i Una preocupación mallorquina (1877), sobre la qüestió xueta.
(País Valencià, 5 març 1877 – 1895)
Companyia. Creada per a construir i explotar la concessió de la línia de Silla a Cullera obtinguda per Francesc de P. Formosa.
Posteriorment aquesta concessió fou adquirida pel Banc Hispano-Colonial de Barcelona, pel baró de Casa Soler (1895), per Joan Campo (1895) i, finalment, per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
Dades dels Països Catalans 