Arxiu d'etiquetes: 1895

Melià i Bernabeu, Felip

Deixa un comentari

(València, 1 gener 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 31 octubre 1973)

Autor teatral. Estrenà a València, durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades.

Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris (1921), El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vosté la burra, amic, Encara queda sol en la torreta (1931), El malcarat (1931) i L’ambient (1932), entre altres.

S’exilià el 1939.

Martínez i Yago, Francesc

2 Respostes

(València, 2 novembre 1814 – 19 gener 1895)

(o Diago)  Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, deixeble de M. Parra i Abril.

Conreà amb èxit la pintura de flors (Dibuixos de flors), especialitat dins la qual obtingué diversos premis. També fou retratista d’algun prestigi i restaurador excel·lent.

Era el pare del pintor i restaurador Salvador Martínez i Cubells.

Marco i Sanchis, Josep

Deixa un comentari

(València, 13 març 1830 – Madrid, 2 novembre 1895)

Escriptor i polític. Es casà amb la novel·lista Pilar Sinués. Residí a Madrid. Hi féu periodisme. Dirigí els quaderns “Pro Patria” i fundà la revista “España Musical y Literaria”.

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzant i de to humorístic, com Los flacos (1870), La mujer compuesta (1872), Figuras de cera (1876), El gato negro (1878), La feria de las mujeres (1883), Adán y Eva, etc.

Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública.

Lluch i Soler, Manuel

1 Resposta

(Russafa, València, 1859 – València, 3 gener 1895)

Escriptor i periodista. Estudià lleis i obtingué el peritatge agrícola (1875). Fou un dels fundadors a València de Lo Rat Penat (1878), entitat de la qual fou secretari general.

Escriví Constantino Llombart. Apuntes biográficos (1879) i fundà (1884) i dirigí el setmanari satíric “La Traca”.

Llorente de las Casas, Lluís Gonzaga

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 25 març 1822 – 17 abril 1895)

Escriptor. És autor de diverses obres de teatre com Pepeta l’espardenyera (estrenada el 1874, amb edicions del 1892 i 1922), Ramona (1887, bilingüe) i La condesa del Prado (estrenada el 1890).

Llopis i Ferrandis, Rodolf

Deixa un comentari

(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, 27 febrer 1895 – Albí, França, 22 juliol 1983)

Polític i mestre. Traduí i prologà obres de caràcter pedagògic. Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament, que depenia de la UGT.

Durant la II República fou diputat a les corts (1931, 1933, 1936) i director general d’ensenyament primari (1931-33), càrrec des d’on impulsà un ambiciós programa de construcció escolar. En el període de la guerra civil fou sotssecretari de la presidència de govern, amb Largo Caballero.

Exiliat des del 1939, fou president del govern de la República espanyola a l’exili (gener-juliol 1947) i secretari general del PSOE del 1950 al 1974, any en què fou desplaçat per Felipe González. Separat del PSOE oficial, dirigí, sense èxit, una organització paral·lela amb el mateix nom, considerada com a històrica, de caràcter socialdemòcrata. Tornà a la Península el 1976.

Entre les seves obres destaquen Cómo se forja un pueblo: la Rusia que yo he visto (1929), La revolución en la escuela (1933), Etapas del socialismo español, 1879-1936 (1936), escrita en col·laboració, i España espera su hora (1958).

Labaila i González, Jacint

Deixa un comentari

(València, 11 setembre 1833 – 23 febrer 1895)

Poeta i escriptor. Va prendre part en el moviment de la Renaixença, del qual fou un dels primers impulsors a València, i col·laborà al “Calendari Català”, “Lo Gai Saber”, de Barcelona, i “Lo Rat Penat” i “La Pella Valenciana”, de València. Fou president de Lo Rat Penat.

Utilitzà la llengua catalana com a poeta i dramaturg (també estrenà teatre en llengua castellana), a diferència de la novel·la, per a la qual es valgué del castellà.

És autor dels reculls poètics Flors del Túria (1868) i Flors del meu hort (1882).

Iturbi i Bàguena, Josep

3 Respostes

(València, 28 novembre 1895 – Los Angeles, EUA, 28 juny 1980)

Pianista i director d’orquestra. Germà d’Empar. Estudià amb Joaquim Malats a Barcelona i fou pensionat per la diputació de València per estudiar al conservatori de París, on guanyà el primer premi el 1913.

Fou professor en el conservatori de Ginebra (1919-23), i a partir d’aquest darrer any inicià una carrera internacional com a pianista.

Dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra (1936-44) i l’Orquestra Ciutat de València des del 1956. També actuà en pel·lícules musicals.

Compongué obres per a orquestra i piano i enregistrà nombrosos discs.

Graves, Robert Ranke

1 Resposta

(Wimbledon, Londres, Anglaterra, 24 juliol 1895 – Deià, Mallorca, 7 desembre 1985)

Escriptor. Residí a Mallorca des del 1930. Escriptor molt prolífic, autor de poesia i de narrativa.

Crític polèmic, els seus assaigs parteixen d’una concepció estètica romàntica: l’art i la vida no poden anar separats.

Giral, Aimé

Deixa un comentari

(Perpinyà, 8 agost 1895 – el Marne, França, 22 juliol 1915)

Esportista. Fou l’element més destacat de l’equip de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914.

Va morir a la Primera Guerra Mundial, i un estadi de Perpinyà duu el seu nom.