Arxiu d'etiquetes: 1893

Salvador i Gimeno, Carles

1 Resposta

(València, 20 gener 1893 – 7 juliol 1955)

Poeta i gramàtic. Mestre nacional, poeta important (epígon de l’avantguardisme de Salvat-Papasseit en els llibres Vermell en to major, 1929; Rosa dels vents, 1930; El bes als llavis, 1934; El fang i l’esperit, 1952).

Va fer una tasca molt important com a pedagog de l’idioma en introduir el fabrisme al País Valencià, cosa que va assolir amb ampli assentiment de la intel·lectualitat del país reunida a instàncies d’ell mateix a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, tot bandejant així diversos intents secessionistes.

Va professar cursos de valencià a la Universitat de València i després de la guerra civil va idear i endegar els cursos de llengua valenciana a Lo Rat Penat, que van divulgar per tot el país la normalització fabriana, sàviament matisada per Manuel Sanchis i Guarner en el pla científic i per ell mateix en el pràctic, dins el qual li són degudes obres didàctiques molt eficaces.

Navarro i Llombart, Carmel

15 Respostes

(València, 8 setembre 1848 – 30 març 1893)

“Constantí Llombart”  Escriptor. En el moment que es produí l’esclat de la Revolució del Setembre de 1868, va compondre un conjunt de cants republicans que el van fer popular. Fou el principal fundador de Lo Rat Penat (1878) i director de la revista bolingüe “El Turia”.

Amb el mateix esperit que els escriptors renaixentistes de Catalunya, publicà l’antologia Niu d’abelles (1872) i fundà el “Calendari Llemosí” (1876-85), amb la intenció de mantenir relacions amb els escriptors de Catalunya i de les Illes Balears. La seva obra versà sobre diferents gèneres gràcies a la seva tasca com a home de la Renaixença.

El 1879 donà a conèixer el llibre de notes biogràfiques Los fills de la morta viva, i el 1887 publicà València antiga i moderna, on amb el nom de “morta viva” designava la llengua, abandonada i decadent, que fins aleshores no havia rebut l’alè renovador.

És també autor d’un Diccionario valenciano-castellano (1886). Com a autor dramàtic, que en un començament havia conreat el castellà, va obtenir un èxit clamorós amb Lo darrer agermanat (1883).

Enllaç web: Fundació Constantí Llombart

Moltó i Díaz Berrio, Remigi

2 Respostes

(València, 1 octubre 1816 – Madrid, 5 desembre 1893)

Militar. Participà en la primera guerra carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià. Capità de la guàrdia reial (1840), governador a Visayas (Filipines), mariscal i capità general a Granada, Burgos i Valladolid.

Ascendit a tinent general (1876), fou diputat per Alcoi, senador per Alacant (1878) i director general de la guàrdia civil.

Era germà d’Antoni i pare d’Anníbal Moltó i Izquierdo.

Mestre i Bosch, Joan

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1826 – 1893)

Pintor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Palma i de Barcelona.

Excel·lí en el retrat i en els temes d’inspiració religiosa.

Llorente Solá, Rafael

Deixa un comentari

(Bilbao, País Basc, 25 febrer 1893 – Madrid, 7 febrer 1948)

Militar. L’any 1936 fou empresonat a la zona republicana de Catalunya. Després de la guerra civil ascendí a general i del 1945 al 1947 fou destinat com a general en cap a la Regió Aèria de València.

Hijarrubia i Lodares, Guillem

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1893 – 2 febrer 1966)

Historiador. Doctor en teologia i dret canònic. Fou degà de la catedral de València i director del Centre de Cultura Valenciana.

Estudiós de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, a qui dedicà diverses obres, i dels himnes litúrgics de la seu valenciana.

Guasp i Gelabert, Bartomeu

Deixa un comentari

(Alaró, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1976)

Escriptor. Fou ordenat sacerdot el 1920.

Ha publicat articles i llibres, en català i castellà, sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals cal remarcar La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l’actualitat (1946).

Poeta menor, adscrit a l’Escola Mallorquina, ha recollit la seva obra a Poesies (1972).

Frígola i Ahis, Pasqual

4 Respostes

(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 22 juny 1822 – València, 3 març 1893)

Escriptor i polític. Baró de Cortes de Pallars (1858) i de Roaia (1865) i senyor del castell de Xirell. Fou diputat a corts i senador vitalici. En caure Isabel II de Borbó, anà a París a oferir-li els seus serveis.

Amb Alfons XII de Borbó fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional.

Escriví peces còmiques, com Julianito (1875) i uns Recuerdos de caza (1876). El 1887 fou president de Lo Rat Penat.

Fou el pare de Carles Frígola i Palavicino.

Font de Móra i Llorens, Rafael

Deixa un comentari

(València, 1893 – 1978)

Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot. Dirigí, fins al 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser (1927), dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers (1933).

El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general.

Ha estat magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, i és autor de nombroses obres tècniques: El naranjo, su cultivo, explotación y comercio, Viaje a Italia y su producción arrocera, El arroz, su cultivo y comercio, etc.

Ferrocarril de València a Castelló de la Ribera

Deixa un comentari

(País Valencià, 11 novembre 1893 – 1946)

Empresa creada per a explotar la línia de València a Castelló de la Ribera i la prolongació de València a Natzaret; fou inaugurada entre el 1893 i el 1915.

La Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València adquirí, el 1924, participacions d’aquesta societat, i el 1946 passà a dominar-la totalment.