Arxiu d'etiquetes: 1893

Ferrà i Juan, Bartomeu Lluís

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 gener 1893 – 4 juny 1946)

Pintor, crític d’art i publicista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Miquel Ramon. Conreà la interpretació noucentista del paisatge, suau, delicat i amable.

Pintà sobretot els paisatges de Valldemossa i Galilea. En una sèrie d’aquarel·les reconstruí les muralles de Palma de Mallorca.

Publicà crítiques en diverses publicacions de l’illa, que signà sovint amb el pseudònim Aidon. Publicà una Guia de Mallorca (1929), Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa (1930) i El archiduque errante Luis Salvador de Austria (1948).

Fabra i Gil, Victorí

Deixa un comentari

(Llucena, Alcalatén, 9 novembre 1818 – Castelló de la Plana, 9 febrer 1893)

Polític. Intervingué en la primera guerra carlina com a voluntari liberal. Essent tinent defensà Llucena del setge de Ramon Cabrera el 1838. Políticament s’adherí al grup de Carles O’Donnell.

Fou diputat provincial i president de la diputació de Castelló de la Plana, comarca de la qual fou el cacic més important.

Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles (solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes).

Escarguel, Lazare

Deixa un comentari

(Rotier, Llenguadoc, 23 març 1816 – 26 maig 1893)

Polític. S’establí a Perpinyà, on es casà. Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà (1870-74).

Presidí diversos anys l’assemblea departamental; fou diputat d’extrema esquerra (1871-73 i 1876-81) a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891. Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotier.

Escalas i Real, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1893 – 18 novembre 1979)

Metge i escriptor. Fou director del manicomi provincial de Palma de Mallorca del 1920 al 1963.

Escriví Aquella ciudad de Palma (1954), tres memòries sobre la història de l’assistència psiquiàtrica a les Balears, una guia de les Balears, i una guia de Mallorca que del 1933 ençà ha conegut cent edicions en nou idiomes.

Diario de Ibiza

1 Resposta

(Eivissa, 1 agost 1893 – )

Diari en castellà. Fundat per Francesc Escanellas. Continua publicant-se actualment.

A partir de l’any 1903 hi col·laboraren activament Isidor Macabich i altres escriptors eivissencs.

L’any 1953 publicà el suplement cultural “Isla”, i actualment inclou alguns articles en català.

Dasí i Lluesma, Vicent

Deixa un comentari

(Bétera, Camp de Túria, 5 abril 1825 – València, 4 març 1893)

Polític i marquès de Dosaigües. Ocupà diversos càrrecs municipals i provincials, i per designació de Narváez fou senador vitalici.

Fou l’hereu universal de Gener X Rabassa de Perellós i de Palafox. Restaurà el palau familiar existent a València (palau del marquès de Dosaigües).

Fou el pare de Pasqual Dasí i Puigmoltó.

Crespí de Valldaura i Caro, Agustí

Deixa un comentari

(València, 13 gener 1833 – Madrid, 17 desembre 1893)

Polític carlí. Comte d’Orgaz, de Castrillo i de Sumacàrcer. Nét de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana. Estudià a França; s’instal·là a Madrid, on el 1868 fundà el diari “La Libertad Cristiana”.

El 1871 fou diputat a corts per Burgos. En acabar la Tercera Guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració (1875), i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política.

Canals i Frau, Salvador

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 28 maig 1893 – Olivos, Argentina, 5 febrer 1958)

Etnògraf. Emigrà a l’Argentina (1930), país on desenvolupà la major part de la seva activitat. Fou catedràtic de les universitats de Tucuman, Cuyo i Buenos Aires. La Comisión Nacional de Cultura argentina el distingí amb un premi (1940).

És autor de més d’un centenar de treballs monogràfics, amb obres tan notables com les titulades Prehistoria de América, Etnografía de los huarpes, Tres estudios de etnografía de Cuyo i Las poblaciones indígenas de la Argentina.

Calvo Sotelo, José

Deixa un comentari

(Tuy, Galícia, 1893 – Madrid, 13 juliol 1936)

Polític. Inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València (1921-22).

El seu assassinat per uns guàrdies d’assalt precipità l’alçament militar i la guerra civil (17 juliol).

Caimari i Noguera, Andreu

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1978)

Escriptor. Canonge-arxipreste de la seu mallorquina. Participà als Jocs Florals.

És autor del poema In hoc signo vinces (1913), del drama La trobada de la Mare de Déu de Pollença i d’Edificant la ciutat. I. Amor (1935).

En prosa escriví, entre altres, un Himnario litúrgico (1944), així com l’anotació al Blanquerna en l’edició d’“Els Nostres Clàssics” (1954).