(Mataró, Maresme, 1822 – 1886)
Escriptor. Produí en català i en castellà diverses obres per al teatre.
Les seves peces són en general satíriques, amb un fons d’apologètica catòlica.
Col·laborà també a la premsa amb el pseudònim de Doctor Refilando.
(Vic, Osona, 1 desembre 1886 – abril 1966)
Escultor. Destacà com a imatger.
També ha estat realitzador de pessebres i de figures típiques catalanes.
(Catalunya, segle XIX – Mataró, Maresme, 1886)
Escriptor. Publicà, entre altres obres, un Catecismo político, democrático y republicano (1868), el poema La redención (1869) i La naturaleza del hombre (1880).
(Foradada, Noguera, 1886 – Ponts, Noguera, 1967)
Autor teatral i poeta. En la seva producció destaquen el recull poètic Enfilall (1906), les obres teatrals La rosa de Jericó (1908), Els vagabunds (1909) i Vidamor (1911), i la novel·la Ombres (1924).
(Manresa, Bages, 4 juliol 1810 – Barcelona, 6 desembre 1886)
Òptic. Propietari d’un establiment d’òptica i d’aparells científics a Barcelona.
El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els instal·là a l’Escola Industrial de Barcelona; el mateix any ja fabricà aparells propis.
(Barcelona, segle XIX – 1886)
Advocat i polític. Fou professor d’idiomes al Conservatori del Liceu. És autor d’una obra didàctica per aprendre l’alemany.
Publicà crítiques musicals, especialment al “Diario de Barcelona”.
Fou diputat provincial.
(Solsona, Solsonès, 13 desembre 1886 – 21 agost 1951)
Pintor. Obtingué diversos premis.
De formació autodidacta, fou tanmateix influït per una temporada de treball al costat de Joaquim Mir, el 1931.
(Manresa, Bages, 1839 – Barcelona, 23 desembre 1886)
Novel·lista i publicista. De jove fundà i dirigí “El Manresano”, periòdic conservador.
Conreà la novel·la històrica: El crit de l’ànima (1869), on criticà la Revolució de Setembre, i Les òrfenes de mare (1873); i la narració: La guerra (1877).
Col·laborà a diversos periòdics i publicà treballs jurídics.
Dades dels Països Catalans 