(Castalla, Alcoià, 1809 – València ?, 1875)
Fabricant. Féu renàixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840.
Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina, que li fou concedit pel rei Amadeu I (1872) i el càrrec de senador del regne.
El títol passà als Botella.
(País Valencià, segle XIX)
Títol atorgat el 1875 al polític Carles Frígola i Palavicino.
(València, 25 desembre 1875 – Madrid, 20 juny 1963)
Pintor. Germà de Lluís i de Rafael. Deixeble de Sorolla. Acadèmic de San Fernando el 1924, i de l’Acadèmia de Sant Carles de València. Premi March el 1959.
Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici: Dues noies, Autoretrat. Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs: Dones de Bretanya, Holandeses a la platja.
(Palma de Mallorca, 1821 – 1875)
Pedagog i historiador. Fou director de l’Escola Pràctica de la Normal de Palma de Mallorca.
Autor d’un Compendio de Geografía e Historia de las Baleares (Palma de Mallorca, 1866; cinquena edició 1900) per a infants.
(Palma de Mallorca, 1868 – 1875)
Entitat religiosa seglar. Creada per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868. Organitzada en una direcció provincial i unes juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell.
Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M. Quadrado i Tomàs Aguilo.
A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica” i entre altres activitats, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica. En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics.
(València, 29 desembre 1875 – 28 maig 1927)
Historiador i arqueòleg. Doctor en filosofia i lletres i arxiver. Fou president de Lo Rat Penat.
Va escriure una sèrie d’estudis històrics sobre els homes i les terres valencianes: Ramon Muntaner, cronista dels reis d’Aragó, ciutadà de València (1907), Goigs valencians dels segles XV al XIX (1917).
(Sogorb, Alt Palància, 1820 – 1875)
Polític i advocat. Havia cursat la carrera militar, però les seves idees liberals el feren participar lliurement a la revolució de 1848, al front d’una formació de voluntaris. Derrotat el moviment, fugí a França, on visqué un temps.
Fou diputat diverses vegades i governador de Conca.
(Buenos Aires, Argentina, 28 juliol 1875 – 12 novembre 1944)
Arquitecte i decorador d’origen català. Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Lluís Domènech i Montaner.
Des del 1903 visqué a Buenos Aires, on realitzà la seva casa (avinguda de la Independència) i la Sociedad Española de Beneficencia.
(Tortosa, Baix Ebre, 1875 – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1925)
Farmacèutic. Residí a Tarragona, on desenvolupà estimables iniciatives culturals i presidí l’Orfeó Tarragoní.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1809 – Barcelona, 8 març 1875)
Pedagog. Dirigí les Escoles Nacionals de Lleida i de Barcelona.
Escriví obres destinades a facilitar l’ensenyament de l’idioma castellà a Catalunya.
Dades dels Països Catalans 