(Maó, Menorca, 25 setembre 1872 – El Escorial, Madrid, 15 agost 1936)
Oficial de la marina de guerra espanyola. El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap. El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona.
Cap d’una divisió naval aeronàutica (1922), prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica. Deixà el servei actiu el 1931.
Al començament de la guerra civil fou afusellat en territori republicà.
(Vernet, Conflent, 1872 – la Tor de França, Fenolleda, 1935)
Historiador. Fou sacerdot. Lliurat a la investigació, col·laborà a les revistes “La Semaine Religieuse”, “La Revue Catalane”, “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon”, “Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan”, etc.
És autor de monografies històriques com Étude historique sur Millas… Depuis les origines jusqu’a la Révolution (1900) i Histoire de la maison des chevaliersde Banyuls, barons de Nyer, marquis de Montferré (1132-1922) (1923).
La seva obra principal és el Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises (1914).
(València, 1872 – 8 març 1947)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Destacà com a retratista.
(Palma de Mallorca, febrer 1872 – 25 setembre 2008)
Entitat bancària. Fundada amb la denominació de Crèdit Balear, amb un capital de 5 milions de pessetes, aviat situada al primer lloc de la banca mallorquina. Intervingué en la creació d’importants empreses mallorquines i arribà a un respectable volum d’operacions.
L’any 1933 sobtadament es féu difícil la seva situació, i el desembre de 1934 es produí la suspensió de pagaments, seguida pocs dies després per la del Banc Agrari de Balears. La repercussió popular fou extraordinària, i la intervenció del Banco de España fou decisiva per a trobar un ràpid acord amb els creditors.
Un grup de quatre bancs aportà els diners necessaris en forma de capital i de préstec, i una nova junta de govern inicià una etapa de gran austeritat que l’any 1945 havia superat la crisi. A partir del 1960, a la fi de la tutela del Banco de España, el banc inicià una expansió extraordinària vinculada amb la seva connexió amb el grup del Banco Popular Español, estengué la xarxa de sucursals, la més nombrosa de les Illes, i assolí una situació econòmica molt sòlida.
El volum dels dipòsits de l’any 1984 era de més de 39.000 milions de pessetes.
(València, 29 març 1815 – Madrid, 5 novembre 1872)
Advocat, escriptor i polític carlí. Féu la carrera de Dret a València i l’exercí en aquesta mateixa ciutat i a Madrid. Fundà diverses revistes catòliques i tradicionalistes. Fou diputat des del 1858 fins que emigrà, el 1868, i, en tornar, fou també senador.
Al Parlament i a la premsa es féu famós per les seves campanyes contra el liberalisme, les lleis desamortitzadores i el centralisme, i a favor del poder temporal del papa. Ingressà al partit carlí el 1868.
Durant el seu exili cerca de reconciliar Carles de Borbó amb Isabel II de Borbó (1869) i assistí a la conferència carlina de Suïssa (1870). Fou un gran propagador del carlisme i sortí d’ell la iniciativa de fundar el directori central d’aquell partit.
Entre els seus escrits polítics destaquen Las doctrinas católicas y monárquicas en el Congreso (1861), El Rey de España (1869) i La cuestión dinástica (1869).
(València, 1872 – 1928)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Participà, com a paisatgista, en exposicions (1896-98). Pintà, també, alguns retrats.
(Barcelona, 1872 – 1918)
Escriptor. Col·laborà activament a la premsa catalana. Dirigí algunes publicacions periòdiques.
És autor d’obres teatrals com les titulades La santa, Comèdia de comèdies i Vides pariones.
(Sarrià, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1938)
Pseudònim de l’actor i prestidigitador Francesc Augé i Vidal. S’inicià amb la Companyia de Maria Tubau.
Interpretà Pitarra, Guimerà, Vilanova, etc. Féu també teatre castellà, màgia i transformisme.
(Barcelona, 6 abril 1872 – 1957)
Arquitecte (1892). És autor de la farmàcia Domènech, situada a la Ronda de Sant Pau barcelonina -traslladada al carrer de Verdi-, que es considera una obra ben representativa del modernisme català.
Dades dels Països Catalans 