Arxiu d'etiquetes: 1871

Fullana i Mira, Lluís

Deixa un comentari

(Benimarfull, Comtat, 5 gener 1871 – Madrid, 21 juny 1948)

“Pare Fullana”  Gramàtic, erudit i religiós. Representant de la regió valenciana a la Real Academia Española.

Contribuí a l’estudi i la fixació de la llengua, encara que amb mètodes antiquats, que no abandonà fins a l’any 1932, en què acceptà les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

És autor d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana (1915) i d’altres treballs remarcables, com Característiques catalanes a València (1908), Estudi sobre filologia valenciana (1926) i La evolución del verbo en la lengua valenciana (1928), discurs pronunciat en ingressar a la Real Academia Española.

Fortuny i de Madrazo, Marià

1 Resposta

(Granada, Andalusia, 11 maig 1871 – Venècia, Itàlia, 3 maig 1949)

Escenògraf i pintor. Fill de Marià Fortuny i Marsal. Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889, on hi ha un museu monogràfic dedicat a ell.

Com a escenògraf la seva principal aportació fou la cúpula Fortuny.

Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i catifes.

Fons-Godall, Andreu

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1871 – 1954)

Pintor. Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Lluís Bausil i Pierre Brune. S’interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música (construïa instruments de corda).

Inventà un paracaigudes ejectable (amb patent del 1914). Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà.

Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York.

La millor part de la seva obra consta d’aquarel·les (jardins de Sant Jaume, fortificacions de Perpinyà), remarcables per la sensibilitat i l’espontaneïtat.

Espinós i Moltó, Víctor

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 6 abril 1871 – Madrid, 21 desembre 1948)

Musicòleg i compositor. Compongué peces per a piano i diverses obres escèniques que portaven la qualificació de retablo.

Autor de biografies de músics, fou el fundador del Museo Instrumental de Madrid.

Draper, Alfons

Deixa un comentari

(Prats de Molló, Vallespir, 1871 – Perpinyà, 1950)

Conseller a la cort d’apel·lació de Montpeller.

Autor d’una tesi intitulada Recherches sur l’histoire des corps d’arts et métiers en Roussillon sous l’Ancien Régime (1898), fonamental per a qualsevol estudi d’economia sobre aquesta qüestió.

Delfau, Lluís

1 Resposta

(Oleta, Conflent, 20 juny 1871 – Perpinyà, 14 setembre 1937)

Pintor. Es formà a l’Écola des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat (ha estat qualificat de Rigau modern).

Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua (tipus humans, paisatges, escenes quotidianes). Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia.

Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà.

Companyó i Lanquine, Lluís

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1781 – Perpinyà, 10 setembre 1871)

Naturalista i metge. Fundà a Perpinyà un Museu d’Història Natural.

Publicà un llibre d’aquesta ciència, on recollia observacions fetes al departament dels Pirineus Orientals.

També és autor de diversos escrits mèdics.

Cibon i Navarro, Francesc de

Deixa un comentari

(València, 1871 – Tarragona, segle XX)

Pintor. Exercí l’ensenyament a Tarragona.

Destacà com a cartellista.

Chapaprieta y Torregrosa, Joaquín

Deixa un comentari

(Torrevella, Baix Segura, 26 octubre 1871 – Madrid, 15 octubre 1951)

Polític i financer. Ministre de Treball en el govern de García-Prieto (1922).

Durant la II República fou ministre d’Hisenda a l’últim gabinet de Lerroux, president del Consell (setembre-desembre 1935) i ministre d’Hisenda.

Castell i Domènech, Vicent

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 5 maig 1871 – 18 gener 1934)

Pintor. Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma.

Bon colorista, practicà tots els gèneres dins la pintura a l’oli (Segadors, Museu de Castelló de la Plana) i conreà també l’aquarel·la. Decorà l’església arxiprestal de Vila-real.

Obtingué medalla d’or a València (1909) i a Mèxic (1910) i la de Lo Rat Penat (1926).

Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana.