(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1781 – Perpinyà, 10 setembre 1871)
Naturalista i metge. Fundà a Perpinyà un Museu d’Història Natural.
Publicà un llibre d’aquesta ciència, on recollia observacions fetes al departament dels Pirineus Orientals.
També és autor de diversos escrits mèdics.
(Torrevella, Baix Segura, 26 octubre 1871 – Madrid, 15 octubre 1951)
Polític i financer. Ministre de Treball en el govern de García-Prieto (1922).
Durant la II República fou ministre d’Hisenda a l’últim gabinet de Lerroux, president del Consell (setembre-desembre 1935) i ministre d’Hisenda.
(Castelló de la Plana, 5 maig 1871 – 18 gener 1934)
Pintor. Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma.
Bon colorista, practicà tots els gèneres dins la pintura a l’oli (Segadors, Museu de Castelló de la Plana) i conreà també l’aquarel·la. Decorà l’església arxiprestal de Vila-real.
Obtingué medalla d’or a València (1909) i a Mèxic (1910) i la de Lo Rat Penat (1926).
Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana.
(València, 28 setembre 1871 – 5 novembre 1946)
Marí i polític. El 1928 obtingué el grau d’almirall. Creà l’Escola de Guerra Naval (1925) i en fou director (1925-28); ocupà també el càrrec de cap d’estat major de la flota (1929).
D’idees tímidament liberals, formà part del govern (1930-31) que el general Berenguer constituí a la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, en la qual fou ministre de marina.
(Alacant, 3 desembre 1830 – Madrid, 2 gener 1871)
Periodista i polític. Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps.
Exiliat el 1866, tornà per instal·lar-se a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia”.
Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les corts constituents (1869) i fou partidari d’Amadeu I de Savoia.
(València, 12 febrer 1871 – 29 febrer 1944)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on després en seria professor.
Són notables algunes de les seves obres per a mausoleus del cementiri de València.
(Saragossa, Aragó, 3 febrer 1871 – València, 30 març 1937)
Militar. Deixà inèdita una Historia de Cataluña.
(Palma de Mallorca, 1804 – 1871)
Pintor i dibuixant. Considerat un dels millors retratistes mallorquins del segle XIX. S’adaptà als més diversos estils. Deixeble de Guillem Ferrer.
Conreà la pintura mural i, sobretot, el retrat, com els del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso i Miquel Salvà. És autor d’una gran quantitat de còpies de teles famoses.
Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades.
(Felanitx, Mallorca, 16 setembre 1871 – 13 febrer 1959)
Historiador. Exercí el ministeri sacerdotal a Felanitx, al Brasil i a l’Argentina.
És autor d’una Història de Felanitx (1921-48) en sis volums i d’altres opuscles sobre la història d’aquesta població.
Instituí una fundació cultural que duu el seu nom.
Dades dels Països Catalans 